Influents financers i economistes nord-americans, fins i tot de l’entorn de Donald Trump, adverteixen que l’escalada en la guerra comercial que ha desfermat pot conduir a una recessió a escala mundial. Entre les veus crítiques hi ha des de Jamie Dimon, president de JP Morgan, el banc més gran del país, a Larry Fink, primer executiu de BlackRock, o Bill Ackmann, un magnat que va donar suport a Trump en la campanya electoral, però que ara veu amb alarma com genera “desconfiança” en els mercats.

Sobre les creixents veus crítiques de l’economia nord-americana, Trump s’ha afanyat a desqualificar-les amb un terme que s’acaba d’inventar: Panican, un derivat de pànic, que ha definit “un nou partit basat en gent dèbil i estúpida!”. No ha mencionat ningú pel seu nom com a panican, però ha exhibit el seu malestar cap a les posicions conciliadores. Trump insisteix que els aranzels provocaran dolor als nord-americans a curt termini, però que són necessaris per generar guanys a llarg termini.

Tanmateix, cada cop són més les veus del món econòmic dels Estats Units que adverteixen que Trump els porta pel pedregar.

• Jamie Dimon, president de JP Morgan, reconeix que la seva “preocupació més gran” és saber com afectarà la política aranzelària de Trump les aliances econòmiques a llarg termini dels Estats Units. En la seva carta anual adreçada als accionistes, va indicar aquest dilluns que hi ha “moltes incerteses” al voltant de la nova política aranzelària: “les possibles represàlies, fins i tot en serveis, per part d’altres països, l'efecte en la confiança, l'impacte en les inversions i els fluxos de capital, l'efecte en els beneficis empresarials i el possible efecte en el dòlar nord-americà. Com més aviat es resolgui aquest problema, millor, perquè alguns dels efectes negatius augmenten de manera acumulativa amb el temps i serien difícils de revertir. A curt termini, veig això com una gota més que fa vessar el got”. El president del banc més important dels Estats Units adverteix que els aranzels “probablement augmentaran la inflació i fan que molts considerin una probabilitat més gran d’inflació”.

• Larry Fink, conseller delegat de BlackRock, va afirmar aquest dilluns a Bloomberg que la major part dels executius amb els quals està parlant creuen que la recessió ja és aquí. Segons la seva opinió, els aranzels elevaran la inflació i mantindran les taxes d’interès elevades.

• El magnat Bill Ackmann, influent gestor de fons de cobertura, una de les veus més escoltades de Wall Street, fins ara partidari de Trump, ha demanat una “pausa” de 90 dies al president nord-americà abans d’aplicar els aranzels per considerar que una guerra comercial pot desembocar en un “hivern econòmic nuclear autoinduït”. President del fons Pershing Square, és un dels milionaris que van donar suport a Trump en la campanya electoral, però ara l’adverteix a través de la xarxa X que “imposar aranzels desproporcionats a amics i enemics” pot “destruir la confiança en els Estats Units” com a soci comercial i de mercat. A parer seu, Trump "està perdent la confiança dels líders empresarials de tot el món" i les conseqüències seran molt negatives per als "consumidors de baixos ingressos", entre els quals hi ha "milions" de votants republicans. "Això no és pel que van votar", va recalcar.

• El multimilionari Stanley Druckenmiller s’ha mostrat contrari a aranzels superiors al 10% a través de les xarxes socials. Druckenmiller presideix Duquesne Capital i, durant molts anys, va administrar fons de George Soros. En la campanya electoral nord-americana, no es va pronunciar a favor de cap candidat, ni de Trump ni de Kamala Harris.

• Larry Summers, secretari de Tresor (1999-2001) amb el president Bill Clinton, professor de Harvard i economista influent, manté a X que les decisions de Trump són “a l'economia allò que el creacionisme és a la biologia i l'astrologia a l'astronomia”.

• Anatole Kaletsky, economista en cap de Gavekal Research, indica que “el cop fiscal massiu impactarà clarament” en l’activitat econòmica i l’ocupació a partir del tercer trimestre, als Estats Units i al món. I adverteix que “respostes equivocades des d’Europa i la Xina podrien convertir una recessió nord-americana en un col·lapse econòmic mundial”.

Silenci de Buffett, i distanciament de Musk?

Fins i tot els últims comentaris d’Elon Musk, l’amo de Tesla i de la xarxa X, alimenten els rumors sobre un distanciament amb Trump. Per videoconferència en un congrés de la Lega de Matteo Salvini a Florència, Musk va dir dissabte passat que esperava que Europa i els Estats Units tinguin “aranzels zero” en un futur, en una zona de lliure comerç i amb més llibertat pel moviment de treballadors.

I Warren Buffett, l’inversor més famós del món, continua en silenci. Però divendres passat va desmentir que fossin certs els elogis a les mesures econòmiques de Trump que li atribuïen en un vídeo compartit pel president en la seva xarxa social. Berkshire Hathaway, la companyia de Buffett, només difon comunicats molt de tant en tant, però divendres en va fer un de públic per deixar clar que “Actualment circulen a les xarxes socials (Twitter, Facebook i TikTok) informacions sobre comentaris presumptament realitzats per Warren E. Buffett. Totes aquestes informacions són falses”. A 94 anys, Buffett no té pànic davant cap situació econòmica, però, de moment, s'estima més no dir res.