"És la paraula més bonica del diccionari". Així va definir el president dels Estats Units, Donald Trump, la paraula aranzel, un gravamen que ja va imposar durant el seu primer mandat (2017-2021) i que va prometre tarifes més àmplies durant la seva segona legislatura. El 20 de gener de 2025, el dia del seu retorn a la Casa Blanca, el president va emetre una ordre en la qual ordenava als membres del seu equip que preparessin més aranzels. I, dit i fet, la segona presidència del líder republicà, iniciada fa menys de tres mesos, ha començat marcada per una agressiva política comercial que ha desencadenat en tensions arreu del món i incertesa econòmica, amb canvis d'última hora, contradiccions i reaccions diverses tant dels diferents països com de les borses d'arreu.
El passat 2 d'abril, batejat per Trump com el Dia de l'Alliberament, el mandatari va anunciar els aranzels més amplis fins al moment, amb un gravamen universal del 10% per a totes les importacions, amb aranzels addicionals específics per a certs països: 20% a productes de la Unió Europa, 34% a importacions xineses, 24% al Japó i un 25% a vehicles importats. "Un pensa que la Unió Europa és molt amigable: ens estafen- És molt trist veure-ho. És tan patètic. Ens graven un 39%, els cobrarem un 20%", va explicar Trump aquell dia, a la vegada que va assegurar que "avui és un dels dies més importants en la història dels Estats Units. És la nostra declaració d'independència econòmica".
3 d'abril de 2025
L'endemà del Dia de l'Alliberament, van entrar en vigor els primers aranzels del 25% als automòbils. Aquell dijous, Canadà va respondre amb gravàmens equivalents sobre vehicles estatunidencs fora del T-MEC.
En el cas d'Espanya, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comunicar que mobilitzarà 14.100 milions d'euros per fer front als aranzels imposats per Trump. Es tracta d'un pla de contingència pensat per "protegir les empreses i els treballadors" a través d'una estratègia de "rellançament dels sectors afectats", va anunciar Sánchez, que va advocar novament per la negociació i per salvar una relació comercial —la dels Estats Units amb la Unió Europea— que mobilitza 4.400 milions d'euros cada dia. "No és cert que els europeus apliquem als americans uns aranzels del 39%; la relació no està desequilibrada i els aranzels no són recíprocs", va valor deixar clar el líder socialista a l'inici del seu discurs.
Al mateix temps, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va avançar que aquestes mesures tindran "conseqüències negatives per l'economia mundial" i va insistir en la negociació, tot i que va replicar que "la Unió Europea està preparada per respondre". A la clausura de mercat, el conjunt de les borses asiàtiques van tancar en vermell, l'Ibex-35 va perdre un 1,19% i Wall Street va registrar la pitjor jornada des de l'inici de la pandèmia l'any 2020.
4 abril
La Xina va anunciar un aranzel del 34% a tots els productes dels Estats Units a partir del 10 d'abril com a resposta a les mesures proteccionistes anunciades pel president dels EUA. També el divendres, Trump es va mostrar disposat a negociar alguna mena d'alleujament dels aranzels si els països oferien "alguna cosa fenomenal" a canvi, apuntant a la Xina i a una hipotètica autorització de Pequín per a la venda de TikTok.
La Borsa espanyola va tenir el seu particular "divendres negre" durant la sessió, retrocedint un 5,83%, fins a situar-se en els 12.422 punts, registrant la caiguda més forta de l'últim lustre. En el cas de Wall Street, els principals indicadors es van desplomar un 6% davant del temor que els anuncis de Trump desencadenessin en una guerra comercial i que aquesta provoqui una recessió.
5 d'abril
Dissabte passat van entrar en vigor els aranzels del 10% decretats per Trump per a totes les importacions dels Estats Units, una mesura que va amenaçar en provocar noves turbulències a les borses internacionals. El president dels EUA, va admetre després de l'entrada en vigor dels gravàmens que la guerra comercial "no serà fàcil". "És una revolució econòmica i la guanyarem. Resistiu, no serà fàcil, però el resultat serà històric. Farem que els Estats Units sigui gran de nou", va declarar.
6 d'abril
Segons va informar el conseller Econòmic Nacional de la Casa Blanca, Kevin Hassett, més de 50 països afectats per la política aranzelària van parlar amb el mandatari amb l'objectiu de negociar els gravàmens.
7 d'abril
La Generalitat va anunciar que mobilitzarà 1.500 milions d'euros en ajudes i préstecs per fer front a l'impacte de la pujada d'aranzels dels Estats Units.
També el dilluns, la UE va oferir als EUA aranzels "zero per zero" per als béns industrials, tot i que també va declarar estar "preparada per respondre amb contramesures al pla aranzelari" davant la imposició del mandatari republicà d'implantar un 20% a totes les mercaderies.
Unes hores més tard, el president dels EUA va amenaçar la imposició d'un aranzel addicional del 50% a la Xina si el gegant asiàtic no retirava les seves tarifes del 34%. Davant de tot l'enrenou, l'Ibex-35 va cedir més d'un 5%, situant-se a nivells de mitjans de gener, mentre que Wall Street va moderar les caigudes i va tancar mixt, amb el Nasdaq en verd.
8 d'abril
El president dels EUA va insinuar que, si la Unió Europea comprava al seu país energia per valor de 350.000 milions de dòlars, podrien obtenir una "reducció aranzelària". "La meitat del nostre gas natural liquat (GNL) ja ve dels Estats Units i estem disposats a anar més enllà, a treballar amb l'Administració de Donald Trump, estem disposats a negociar amb els EUA", va dir en roda de premsa la portaveu comunitària d'energia, Anna-Kaisa Itkonen.
Tot i l'aparent treva a la UE, Trump va tornar a contraatacar, però a la Xina i va decidir elevar els aranzels al gegant asiàtic fins al 104% per les represàlies de Pequín de mantenir la bateria d'aranzels recíprocs del 34%. Després de l'advertència, Von der Leyen va demanar al president de la Xina que negociés amb els Estats Units per evitar una guerra comercial. Respecte als mercats, la Borsa espanyola va pujar un 2,37% després de tres sessions en negatiu, recuperant els 12.000 punts, mentre que Wall Street va tancar pla.
9 d'abril
De matinada, van entrar en vigor els aranzels del 20% imposats pels EUA als productes de la Unió Europea. A més, també van començar a tenir efecte els aranzels a la Xina del 104%. Amb l'aplicació dels aranzels, la potència asiàtica va anunciar que elevaria del 34% al 84% els gravàmens als béns procedents dels EUA.
Al Vell Continent, hores més tard de l'entrada en vigor dels aranzels, la Unió Europea va contraatacar aplicant aranzels del 25% contra els productes nord-americans per valor de 21.000 milions d'euros. El suport dels vint-i-set va tirar endavant amb l'únic vot en contra d'Hongria.
Amb el contraatac de la UE, Trump va recular davant les amenaces i va congelar durant 90 dies els aranzels --mantenint una base del 10%-- tret de la Xina, que els va disparar un 125% (després que el gegant asiàtic anunciés l'escalada fins al 84%). La bona notícia es va traslladar als mercats i l'índex tecnològic Nasdaq es va disparar un 12%, un fet no vist des de l'any 2001. El president dels EUA va justificar el gir aranzelari perquè, segons ell, "la gent començava a posar-se nerviosa".
10 d'abril
Davant la treva comercial dels Estats Units després de dies d'amenaces constants, les borses asiàtiques van obrir amb fortes pujades, al mateix temps que l'Ibex-35 va registrar la millor sessió des de 2020 i una de les pujades més fortes des que l'índex va començar a operar ara fa 32 anys. Per contra, els mercats nord-americans van tancar amb caigudes del 4% perquè, poc abans de la mitjanit, Trump va comunicar un increment dels aranzels de fins al 145% a la potència asiàtica.
11 abril
12 hores després de l'anunci de Trump, la Xina va respondre als Estats Units amb les mateixes armes: va comunicar que aplicarà un aranzel del 125% als productes procedents dels Estats Units que es vulguin vendre al país. Enmig de tot aquest soroll, les borses asiàtiques van tancar el divendres mixtes, mentre segueix escalant la guerra comercial entre les dues potències mundials.
L'Ibex-35, per part seva, va registrar en el tancament una caiguda d'un 1,09%, fins a situar-se en els 12.286 punts, mentre que la sessió d'aquest divendres va acabar amb avanços entorn del 2% als principals indicadors de Wall Street.