Els negociadors del Consell i del Parlament Europeu han arribat a un acord per ampliar la infraestructura de recàrrega amb el desplegament d'estacions de càrrega de vehicles elèctrics almenys cada 60 quilòmetres amb una potència de 400 quilowatts (kW) per a 2026 i incrementar-la a 600 kW per a d'aquí a cinc anys. L'acord informal, que haurà de ser aprovat pels colegisladors, estableix objectius nacionals mínims obligatoris per al desplegament de combustibles alternatius i contribuir a l'objectiu de la Unió Europea de reduir les emissions netes de gasos amb efecte d'hivernacle en almenys un 55% per a 2030.

La seva principal meta és ampliar el desplegament d'estacions de càrrega o reabastament de combustible alternatiu per a automòbils, camions i fins i tot avions estacionats. D'aquesta manera, el text també estableix l'obligació de tenir una estació de càrrega cada 120 quilòmetres per a camions i autobusos, però aquestes estacions hauran d'estar instal·lades a la meitat de les principals carreteres de la UE per a 2028 i oferir potències de 1.400 kW a 2.800 kW segons la ruta.

Càrrega de camions a partir de 2028

El sistema es complementarà amb dues estacions de càrrega per a camions en àrees segures d'estacionament a partir de 2028, mentre que les excepcions a aquest desplegament s'aplicaran a les regions ultraperifèriques, les illes i les carreteres amb molt poc trànsit. A més, els negociadors també van acordar desplegar estacions de proveïment d'hidrogen al llarg de la xarxa bàsica de la Xarxa Transeuropea de Transporte, almenys cada 200 quilòmetres per a 2031.

Pel seu costat, els ports marítims que tinguin almenys 50 escales portuàries de grans vaixells de passatgers, o 100 escales portuàries de vaixells portacontenidors, hauran de proporcionar electricitat en port als esmentats vaixells d'aquí a 2030.

Transparència de preus i mètode de pagament comú

L'acord estableix també que els operadors d'estacions de recàrrega elèctrica i de proveïment d'hidrogen han de garantir la plena transparència dels preus, oferir un mètode de pagament comú ad hoc, com la targeta de dèbit o de crèdit, i posar a disposició dades pertinents, com els relatius a la ubicació, per mitjans electrònics, garantint així que el client estigui plenament informat.