Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) han ajornat aquest dimarts la discussió sobre una taxa mínima del 15% en l'Impost sobre Societats a les multinacionals i, igualment, la congelació de 7.500 milions d'euros de fons de Cohesió a Hongria, país acusat per Brussel·les de tenir problemes de corrupció i Estat de dret. Així doncs, l'únic punt que s'ha tractat en la reunió dels ministres d'Economia ha estat l'ajuda de 18.000 milions encara que sense cap resultat, doncs el Govern hongarès ha complert la seva amenaça de bloquejar l'ajuda, ja que no ha aconseguit descongelar els 7.500 milions d'euros en fons regionals, segons Europa Press.

El vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, ha volgut deixar clar en la roda de premsa després de la reunió de ministres que estan determinats a "fer tot el necessari" per assegurar que l'ajuda arribi a Ucraïna "ja el gener", sigui des del pressupost comú o a través de l'alternativa de garanties nacionals. En la mateixa línia, la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha indicat que espera que en els pròxims dies es donin "avenços" que permetin tancar el paquet, però que, si no s'assoleix la unanimitat, caldrà seguir "un pla B".

No s'ha arribat a debatre

L'ajornament dels ajuts a Ucraïna i la taxa del 15% de les multinacionals s'han decidit aquest dimarts en un esmorzar informal previ a la reunió, on s'ha discutit de forma privada l'aprovació del pla de recuperació d'Hongria de 5.800 milions. S'ha condicionat, però, qualsevol desemborsament que compleixi els objectius fixats en les reformes que se li exigeixen per lluitar contra la corrupció i reforçar la independència judicial.

La reunió ha estat doncs inservible per l'èxit dels hongaresos a l'hora de vincular el seu accés a fons europeus a altres assumptes clau a l'agenda econòmica dels 27, com l'ajuda macroeconòmica a Ucraïna, que també necessita la unanimitat dels països, o la taxa del 15% a les multinacionals. Tanmateix, una decisió sobre el mecanisme de condicionalitat és necessària abans del 19 de desembre, data en la qual decaurà el termini legal, pel que, segons va avançar aquest dilluns el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni, és possible que hi hagi una nova reunió de ministres en una setmana.

Buscar una solució alternativa

Davant del fracàs de la reunió, els ministres d'Economia i Finances (Ecofin) s'han citat a buscar una solució alternativa per poder acordar a 26, sense Hongria, una ajuda macrofinancera a Ucraïna per valor de 18.000 milions d'euros. Aquesta requereix una unanimitat que no es dona pel vet d'Hongria, que tracta de pressionar la UE perquè desbloquegi l'accés a part dels seus fons regionals.

Després que Hongria hagi assenyalat, durant la sessió pública d'Ecofin en la qual s'ha debatut l'expedient, que no està d'acord amb l'esmena de la regulació financera, el ministre de Finances de la República Txeca, que ostenta la presidència de torn del Consell, Zbynek Stanjura, ha assegurat que la resta dels països no es "desanima" i que buscaran una solució.

"Per desgràcia, no podem adoptar el paquet completament, però no ens desanimem i la nostra ambició continua sent començar el desemborsament de la nostra ajuda a Ucraïna a començaments de gener de 2023", ha asseverat. En aquest sentit, ha citat el comitè econòmic i financer a buscar solucions "alternatives" que no requereixin un canvi de la modificació de la regulació financera, ja que és l'element que bloqueja l'adopció del paquet, i que permetin una decisió recolzada per la resta dels 26 Estats membre.

Entre 3.000 i 5.000 milions al mes

Una alternativa que permetria esquivar el vet seria utilitzar garanties nacionals, aportades directament per cada Estat membre, per dur a terme les emissions i canalitzar així l'ajuda a Kíev, que necessita entre 3.000 i 5.000 milions al mes només per a necessitats urgents. Hongria ja havia advertit que vetaria la proposta, argumentant que ja contribueix amb ajuda a Ucraïna de forma bilateral, segons l'agència Efe. Aquest país, aliat de Rússia, és l'únic que s'ha mostrat contrari a donar ajuts a Ucraïna conjuntament per part de la UE.

La Comissió Europea havia recalcat a Hongria que, segons la seva proposta, només hauria d'aportar 6 milions dels aproximadament 630 milions que hauran de posar els països cada any per cobrir els interessos dels préstecs a Ucraïna.

Proposta de l'OCDE

França, Espanya, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos van anunciar el setembre passat el seu compromís que la taxa mínima del 15% sobre l'impost de societats a multinacionals entraria en vigor el 2023. En una declaració conjunta expressaven la seva voluntat que s'apliqués mitjançant la cooperació reforçada amb altres socis de la UE o bé en l'àmbit nacional, fórmules que ja van estudiar llavors per escapolir-se del vet que el Govern hongarès venia imposant des de feia mesos.

L'OCDE va llançar a finals de l'any passat unes normes detallades per ajudar al seu 36 Estats associats -entre ells Espanya i la gran majoria dels països de la Unió Europea inclosa Hongria- en la implementació d'una reforma considerada "històrica" del sistema fiscal internacional, que assegurarà que les empreses multinacionals estiguin subjectes a un tipus impositiu mínim del 15% en l'impost de societats a partir de 2023.

Les normes elaborades per l'OCDE del segon pilar, com es coneix aquesta mesura, proporcionen als governs una plantilla detallada per portar endavant la transposició de les mesures que aborden els desafiaments derivats de la digitalització i la globalització de l'economia. L'octubre de 2021, 137 països van donar suport a aquest acord. Tanmateix, la Unió Europea porta des que va començar 2022 encallada en la negociació de l'aplicació del 15% de taxa fiscal per a les multinacionals.

En la majoria dels països, inclosa Espanya, malgrat que el tipus nominal de l'Impost de Societats és molt superior, la taxa efectiva que paguen les multinacionals gràcies diferents desgravacions es col·loca molt per sota d'aquest 15% que els estats volen recaptar com a mínim.