Els estats de la Unió Europea han donat llum verda al mandat del Consell Europeu per negociar la pròrroga de les normes d’emmagatzematge de gas, per tal de mantenir les instal·lacions al 90% de capacitat abans de l’hivern, però amb més flexibilitat.

L’acord assolit aquest divendres proposa estendre dos anys -fins al 2027- el mandat per reforçar la seguretat energètica i reduir l’exposició de la UE a la volatilitat dels preus.

També incorpora ajustos per adaptar-se a les condicions canviants del mercat i possibles manipulacions. Entre les novetats, destaca que el nivell d’emmagatzematge es podrà assolir en qualsevol moment entre l’1 d’octubre i l’1 de desembre, en lloc de la data límit actual de l’1 de novembre.

Segons el comunicat difós pel Consell de la UE, els estats membres podran desviar-se fins a un 10% de l’objectiu d’emmagatzematge en cas de condicions de mercat desfavorables, i fins a un 5% addicional si es compleixen criteris com una producció nacional elevada o una taxa d’injecció lenta a les instal·lacions grans. La Comissió podrà ampliar aquests marges si persisteixen les dificultats. A més, els objectius intermedis de febrer, maig, juliol i setembre seran indicatius i no vinculants.

El mandat del Consell servirà com a base per a les negociacions amb el Parlament Europeu, que s’espera que comencin al maig. Un cop s’arribi a un acord provisional, la nova legislació serà aprovada formalment i entrarà en vigor.

Des del 2022, les reserves de gas s’han consolidat com una eina clau per garantir el subministrament energètic a la UE durant l’hivern, cobrint fins al 30% del consum. La pròrroga busca mantenir aquesta resiliència mentre s’avança cap a un nou marc europeu de seguretat energètica.

L'acord de la UE arriba en un moment crucial per als estats membres en ple debat sobre l'impacte que tindran les noves polítiques del president dels Estats Units, Donald Trump. De fet, aquest mateix dimarts s'ha sabut que Trump va comunicar a la Unió Europea que el problema dels aranzels imposats als productes europeus tenia una fàcil solució: si el dèficit comercial entre els EUA i la UE és de 350.000 milions d'euros dòlars anuals, el que Europa ha de fer és comprar energia al seu país per valor d'aquesta mateixa quantitat. Llavors retiraria els aranzels. Brussel·les va donar una resposta molt política: està disposada a negociar-ho, però recorda que el gas i el petroli el compren les empreses i no els estats i que les primeres són sobiranes per triar els seus proveïdors