La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres el pla per a la nova estratègia industrial de la Unió Europea respecte a les subvencions verdes per contrarestar les mesures dels Estats Units i la Xina en la mateixa matèria. Així, Brussel·les permetrà utilitzar una part dels fons de recuperació per finançar exempcions fiscals concedides a inversions en tecnologies netes, tal com ha confirmat la presidenta de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen.
Ahir dimarts, la patronal europea de l'automòbil demanava protecció a la UE davant dels plans estratègics dels EUA i de la Xina i instava l'organisme a ser "més ambiciós" per retenir la inversió en Europa. Els fabricants d'automòbils alertaven que les mesures "antirealistes" impulsades des de Brussel·les no servirien per fer front a la Llei de Reducció de la Inflació dels EUA i el pla Made in Xina 2025.
Ara, la UE llança aquest nou pla amb què pretén flexibilitzar l'accés a les subvencions verdes. En aquest sentit, la nova estratègia industrial de la UE serà debatuda pels caps d'Estat i de Govern en la cimera|cim de finals de la setmana següent i es compon de quatre pilars, uns dels quals és accelerar les inversions per a projectes clau com les energies renovables.
Des de Brussel·les insten "amb fermesa" als governs europeus a incloure en les revisions dels seus plans de recuperació "mesurades efectives per donar suport immediat a empreses i impulsar la seva competitivitat", segons recull EFE. Les revisions han d'incloure mesures noves per absorbir els préstecs que no havien estat sol·licitats, com és el cas d'Espanya, que disposa 84.000 milions més en crèdits tous i uns altres 10.000 milions en noves subvencions directes.
Desgravacions fiscals i flexibilització dels ajuts de l'Estat
D'aquesta manera, la Comissió planteja que aquests fons es puguin utilitzar per finançar desgravacions fiscals i "altres formes de suport" concedides a inversions verdes en tecnologies netes, ja prenguin la forma de crèdits fiscals, depreciacions accelerades o subsidis vinculats a la compra o millora d'actius d'inversió sostenibles.
Això es complementarà amb una relaxació addicional dels ajuts d'Estat a través de noves modificacions del marc temporal d'ajuts públics que la UE va posar en marxa arran de l'agressió de Rússia sobre Ucraïna per pal·liar les seves conseqüències, especialment la pujada dels preus energètics. Els nous ajustaments es realitzaran a través d'una nova modificació de l'esmentat marc, que té naturalesa temporal i la seva vigència finalitza el 31 de desembre d'aquest any, però que Brussel·les vol prolongar dos anys més, fins a finals de 2025.
En aquesta línia, se simplificaran més les disposicions sobre ajuts públics per al desplegament de renovables i per a processos de descarbonització industrial, reforçaran els esquemes de suport a inversions per a la producció de tecnologies "estratègiques" de zero emissions, permetrà ajuts "més focalitzats" en grans projectes clau a les cadenes de valor de tecnologies netes i elevarà l'import d'ajuts públics que els països poden concedir sense haver de passar un examen previ de Brussel·les.
L'objectiu d'aquestes mesures "temporals" serà "impulsar noves inversions en plantes de producció", també a través de beneficis fiscals, per "garantir la igualtat de condicions amb altres jurisdiccions" i evitar així el "risc de deslocalització". Per al mig termini, la Comissió Europea planeja donar una "resposta estructural" a les necessitats d'inversió amb la proposta d'un "fons europeu de sobirania" abans d'aquest estiu, a fi de "preservar un accent europeu en tecnologies crítiques i emergents", entre les que cita la computació quàntica, la intel·ligència artificial o la biotecnologia.
Von der Leyen no va voler entrar en la quantia de l'esmentat fons i a més va advertir que la seva confecció "prendrà temps" que abans la idea i les seves modalitats han de ser debatudes pels caps d'Estat i de Govern en els propers mesos, però sí va puntualitzar que servirà per finançar "projectes comuns europeus en tecnologies clau". La idea, va explicar, és introduir el fons com a actualització del pressupost comunitari i, encara que no va descartar directament un model de deute comú com el SURE de la pandèmia, va dir que la situació actual és "diferent" perquè ara no s'ha de protegir l'ocupació, sinó reciclar la formació dels treballadors.