Ni UGT, ni CC.OO. volen entrar en una guerra política, especialment entre partits d'esquerres, amb referència a la decisió de Podemos de no convalidar aquest dimecres el Reial Decret llei del Govern que reforma el subsidi d'atur. En aquest sentit, des dels sindicats no entenen com s'ha pogut arribar a aquesta situació parlamentària, quan la solució per satisfer la petició de Podemos és tècnicament senzilla. De fet, a compte de conèixer que text portarà el Govern a la taula de negociació on abordarà amb els agents socials la reforma del subsidi d'atur, els sindicats defensaran la posició de Podemos i aposten per plantejar la solució en positiu, evitant la retallada que el text debatut en el Congrés comporta per als majors de 52 anys, com ha comentat aquest dijous el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez.
El conflicte parteix de la decisió del Govern, avalada per Sumar, de retallar les expectatives de la pensió futura als treballadors de 52 anys que cobren el subsidi d'atur, un col·lectiu que suposa el 60% de les 720.000 persones que cobren mensualment aquest subsidi. Encara que aquest col·lectiu cobra, igual com la resta, 480 euros al mes, el SEPE cotitza per ells a la Seguretat social el 125% de l'SMI; és a dir, per valor de 18.900 euros. D'aquesta manera, es garanteix una pensió més gran a aquests treballadors que han tingut una carrera més desigual, amb llacunes de cotització, i que accedeixen al mercat de treball amb llocs de treball de baixos salaris.
Sobrecotización
Tanmateix, des del Govern es considera que la sobrecotización d'aquest col·lectiu desincentiva la recerca d'ocupació, ja que, com ha assenyalat Álvarez, la gran majoria que troba un treball, molts a temps parcial, estan per sota d'aquests 18.900 euros, fins i tot per sota dels 15.120 euros de l'actual salari mitjà interprofessional (SMI). Per tant, és una realitat, reconeguda des dels sindicats, que hi ha beneficiaris del subsidi que prefereixen continuar cobrant al mes els 480 euros del subsidi, a canvi d'una cotització més gran que els garanteixi una jubilació més gran, abans d'acceptar un treball que, encara que suposi ingressos majors dels 480 euros, minvi la seva cotització. No obstant això, el subsidi d'atur està pensat com un sistema intermedi per ajudar aquests aturats de llarga durada i edat avançada a reincorporar-se al mercat de treball, per la qual cosa la recol·locació és un objectiu prioritari.
La solució que el Govern ha portat al Congrés ha estat retallar la sobrecotización el que empenyeria els majors de 52 anys a acceptar llocs de treball, ja que no es minvaria la seva cotització. Des de Podemos s'han oposat a aquesta retallada, i per això han votat en contra del Reial Decret aquest dimecres. Tant UGT com CC.OO. consideren que hi ha fórmules intermèdies que podrien satisfer ambdues posicions, incentivant la recerca d'ocupació, i assegurant una pensió més gran al col·lectiu.
Així, tant Álvarez, com el secretari general de CC.OO., Unai Sordo, coincideixen que la fórmula més assenyada és que es mantingui la sobrecotización al 125% de l'SMI (garantint la pensió futura) quan el beneficiari trobi una feina i que el Sepe aporti la diferència de cotització que farà l'empresa contractant, fins i tot completar l'equivalent al 125% de l'SMI. És el que Álvarez denomina una solució en positiu, i no en negatiu.
Una vegada tombat el Reial Decret a les Corts, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va enviar ahir un wasap als màxims dirigents dels sindicats i les patronals comunicant-los la intenció d'obrir un diàleg social a fi de consensuar el futur subsidi d'atur. El líder d'UGT matisa que no se sap gaire bé si es tracta d'una nova taula, o la continuïtat de la qual es va obrir fa unes setmanes, encara que només es va mantenir una reunió.
Període transitori
En aquella ocasió, els sindicats, preocupat per la rebaixa de la sobrecotización, van demanar al Govern que no apliqués el descens del 125% al 100% en un sol any, com preveia l'esborrany que els van sotmetre a consulta, sinó que es fes esglaonat en el temps: baixar un 120% el 2024, el 115% el 2025; 110% el 2026; 105% en 27% i completar la reducció el 2028, amb el 100% de la cotització de l'SMI. Tanmateix, malgrat que el Govern va accedir a la petició dels sindicats, no ha estat suficient perquè Podemos hagi aportat els seus cinc vots per tirar endavant la reforma.
Per aquesta raó, els sindicats plantejaran aquesta segona fórmula que implica mantenir les sobrecotización i incentivar l'ocupació, més si cap. Segons l'opinió de Sordo, amb aquesta solució tots guanyen: el treballador, que mantindrà la seva expectativa de pensió i a més augmentarà els seus ingressos dels 480 euros al salari mínim si li ofereixen un treball a temps complet; el Ministeri de Treball, que rebrà la cotització del treballador, s'estalviarà el pagament dels 480 euros, i reduirà el cost de la sobrecotización, ja que una part significativa l'abonarà l'empresari. I, la Seguretat Social, que rebrà més diners per aquest col·lectiu.
El 2019, amb l'arribada al poder del Partit Socialista, es va recuperar la sobrecotización per als majors de 52 anys, alhora que es va rebaixar de 55 a 52 anys aquest dret, que va ser elevat el 2011 pel PP de Mariano Rajoy. Un cost que ha suposat per al Sepe uns 1.000 milions d'euros a l'any, ja que el 2018, dedicava 700 milions d'euros a les cotitzacions socials dels beneficiaris del subsidi d'atur, i en l'actualitat, s'acosten als 1.650 milions d'euros. No obstant això, la reforma presentada pel Govern en les Corts té un cost de 7.500 euros.