El sindicat UGT de Catalunya ha presentat aquest divendres un informe sobre la precarietat laboral i ha demanat un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) de 1.372 euros, tot calculant un 60% del salari mitjà com el mínim necessari per poder viure a Catalunya adaptant-se a la realitat socioeconòmica d'avui dia. Amb aquesta mesura, es podria combatre el fet que el 10,9% dels treballadors catalans tinguin encara rendes inferiors al llindar de pobresa. 

L'estudi d'UGT parteix del 9,41% d'atur, que s'eleva al 20,1% entre les persones joves i una taxa de temporalitat del 12,9%, amb un 87,1% dels assalariats ja amb contracte indefinit. El sindicat ha detectat una bretxa de gènere en l'ocupació juvenil, amb un 74,4% dels homes treballant i un 67,4% de les dones, tot arribant a un 71,2% de mitjana, tot i que en aquesta franja els estudis poden tenir molt a veure. La bretxa es manté en edats més elevades i arriba al seu màxim entre els 30 i 39 anys, edat habitual per a la maternitat, on els homes assoleixen un 86,3% d'ocupació i les dones un 75,5%. 

L'estudi mostra una clara correlació entre la manca de formació i un atur més elevat, sobretot entre els joves de 16 a 29 anys (on només treballen un 27,8% dels homes i un 30,8% de les dones sense formació) i entre els més grans de 50, amb una ocupabilitat del 58,5% pel que fa als homes i un 44,8% les dones amb estudis de primària o inferiors. Tot i que els qui tenen estudis universitaris estan entre el 80 i el 90% d'ocupació (excepte entre els majors de 60 anys), la franja amb una taxa més baixa d'atur és al dels homes amb formació professional d'entre 40 i 49 anys, perfil entre els quals un 98,3% té feina a Catalunya. Les dones, en canvi, assoleixen el seu grau més elevat d'ocupació en la mateixa franja d'edat però amb estudis universitaris, amb una ocupació del 89,9%. 

Pel que fa als contractes temporals, l'estudi mostra que les persones estrangeres pateixen més temporalitat, i especialment les dones estrangeres. Les dones estrangeres tenen un 17,9% de temporalitat davant d'un 13,3% de les dones nacionals, mentre que els homes estrangers amb un 15,7% d'ells amb contractes temporals tenen també 5 punts més de temporalitat que els nacionals, entre els quals només un 10,2% té aquest tipus de contracte. La temporalitat també es dispara entre els menors graus d'estudi, on les dones arriben a un 20,5% de contractes temporals i els homes a un 19,3%, ja independentment de la seva nacionalitat. 

Per edats, dels 16 als 29 anys és quan es registra una més elevada temporalitat, amb un 37,2% de les dones i el 29,7% dels homes amb contractes temporals. Dones, joves, estrangeres i sense formació son, per tant, la població més vulnerable i amb una major dificultat per accedir a contractes indefinits. 

Les dones ocupen 3 de cada 4 jornades parcials 

La taxa de jornada parcial té una bretxa de gènere encara més acusada i que s'accentua amb menors graus de formació. A Catalunya, un 13,92% dels treballadors tenen una jornada parcial i un 72,61% d'aquests son dones. Un 24,4% de les dones estrangeres tenen un contracte temporal, per un 10,4% dels homes estrangers, un 19,5% de les dones espanyoles i un 8,1% dels homes de nacionalitat espanyola. 

Mentre que en les franjes d'edat on els homes tenen més jornades parcials hi predomina com a motiu el fet de no trobar una jornada completa (un 57,1% dels homes d'entre 30 i 39 anys amb jornades parcials al·leguen aquest motiu), entre les dones son les cures de familiars el principal motiu, llevat de les joves entre 16 i 29 anys, que com els homes majoritàriament tenen jornades parcials per compaginar amb els estudis. A partir dels 30 i fins als 49 anys, fins a un 46,3% de les dones amb jornades parcials les tenen per tenir cura de familiars, xifra que es redueix al 14,3% entre els homes de 30 a 39 anys i al 21,1% entre els 40 i 49 anys. L'estudi analitza també la pluriocupació com a font de precarietat, que afecta un 2,93% de les persones assalariades a Catalunya. 

Més enllà del salari mínim, UGT reclama més recursos per a Inspecció de Treball, més inversió en orientadors per al Servei Públic d'Ocupació i un paper més rellevant del sector públic com a generador de treball digne i de les polítiques actives d'ocupació. Una reforma educativa basada en la coeducació i dotar de més valors les feines de cura i atenció a les persones son altres de les propostes del sindicat que també defensa la importància del diàleg social per combatre la precarietat.