El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha revelat aquest dimecres les reformes que considera prioritàries per a aquesta legislatura, entre les quals destaquen una jornada legal de 35 hores setmanals i un salari mínim interprofessional (SMI) lligat a un salari mitjà més real, segons l'opinió del sindicalista, l'actual SMI no haurien de ser els 1.080 euros per 14 pagues actuals, sinó 1.213 euros, basant-se en l'estadística salarial que elabora l'Agència Tributària obté amb les dades de la declaració de la Renda, segons la seva opinió, molt més aferrat a la realitat laboral d'Espanya.

Álvarez ha posat entre les prioritats una modificació de la jornada laboral que, legalment, s'hauria de reduir 5 hores a la setmana, de les actuals 40 a 35. "El que volem és que on posa 40 hores a l'actual Estatut dels Treballadors, en posi 35, una reforma que s'hauria d'aprovar al llarg d'aquesta Legislatura", ha explicat. No obstant això, el líder sindical ha aclarit que la proposta, conjunta amb CCOO, és un punt de partida de negociació, per la qual cosa finalment es pot arribar a diverses solucions. Encara que, el que sí que està clar per als dos sindicats és que l'objectiu per als pròxims quatre anys és negociar amb el futur Govern una rebaixa de la jornada laboral. "Portem 40 anys amb la mateixa jornada, malgrat els canvis que s'han produït en aquestes dècades, des que Joaquín Almunia aprovés el 1984 una baixada de 44 a 40 hores".

Jornada efectiva de 32 hores

Per a la UGT, la reducció legal de les hores de treball podria suposar un acostament cap a una jornada real de 32 hores setmanals, ja que la negociació col·lectiva tendeix a reduir les jornades efectives als diferents sectors. Respecte a si els salaris s'han de mantenir com estan malgrat una reducció legal de la jornada, Álvarez ha afirmat de forma taxativa i ha recordat que en la reforma de 1984 es va baixar la jornada i es van mantenir els salaris. A més, considera que la productivitat ha crescut amb les innovacions tecnològiques durant aquests anys. "Ara, per fabricar un cotxe fan falta 30 treballadors menys que fa 40 anys", ha comentat.

SMI a 1.200 euros

Respecte al salari mínim interprofessional, el secretari general ha dit que les dades sobre el salari mig aportat pel Comitè d'Experts del Ministeri de Treball, "com han reconegut els experts" que no han pogut determinar un salari mitjà real a Espanya-a partir del qual es calcula el salari mínim-, ja que als dos informes que han elaborat han donat una forquilla de ganxo molt àmplia. Des d'UGT advoquen perquè s'utilitzi l'estadística de l'Agència Tributària que aporta el salari mitjà molt actualitzat, la qual cosa permetria facilitar el càlcul del salari mínim, equivalent al 60% del salari mitjà d'Espanya.

I, una vegada determinada la font estadística que permeti fixar el SMI, els sindicats pretenen que les pujades s'automatitzin, aplicant a aquest salari mitjà el 60%, i no com fins ara que el SMI el fixa el Govern, segons el seu criteri, amb l'única obligació de comunicar, que no negociar, amb els agents socials.

Indemnització per acomiadament

Juntament amb això, el màxim dirigent d'UGT considera necessari abordar en els propers quatre anys el preu de l'acomiadament improcedent, perquè segons la seva opinió acomiadar a Espanya és "barat" i ha recordat, que si no modifica el futur Govern, la manera en què s'ha d'establir la indemnització per aquest tipus d'acomiadament, "el farà la Unió Europea". Álvarez es refereix a una futura sentència de la demanda presentada el març de l'any passat pel sindicat davant del Tribunal de Drets Socials que espera es faci pública a finals d'any. Per a Álvarez, el preu actual de l'acomiadament improcedent és "més simbòlic que reparador per a la persona que és acomiadada".

El sindicat defensa que en el cost de l'acomiadament improcedent s'han d'introduir altres elements a tenir en compte a l'hora de fixar la indemnització, com la situació personal del treballador, el seu nivell d'antiguitat o la seva formació i, no només, els 33 dies per any treballat com fins ara. Álvarez també ha afirmat que, en contra del que defensa la patronal com un "disc ratllat", apujar el preu de l'acomiadament no afectarà negativament l'ocupació.

Serveis d'ocupació

Álvarez també ha posat entre els deures del futur Govern, millores en els serveis públics d'ocupació (especialment els autonòmics) perquè els 2,7 milions d'aturats espanyols tinguin oportunitats per tornar al mercat de treball. "Els serveis públics d'ocupació, en alguns casos, no funcionen (...) Necessitem que les persones aturades no siguin un número, sinó que siguin homes, dones, amb cara i ulls, que se'ls atengui, que se'ls faci currículum, que se'ls pugui formar i que es faci un camí d'inserció", ha subratllat.

Per al líder d'UGT, les ràtios que en aquests moments tenen adjudicats els orientadors dels serveis públics d'ocupació (2.200 aturats per orientador) són "absolutament incompatibles" amb aquesta atenció personalitzada. Segons la seva opinió, les empreses, que es queixen que hi ha vacants sense cobrir, "han d'acostumar-se que el camí per contractar els treballadors són els serveis públics d'ocupació". En aquest punt, Álvarez creu que la Llei d'Ocupació que va aprovar el Govern "no aborda el problema estructural de l'atur", per l'això és una cosa que cal parlar, també amb el compromís de les comunitats autònomes, "que tenen unes competències transferides, que sovint es converteixen en incompetències".