Els empresaris no estan conformes amb l'últim esborrany (del 31 de març) del Ministeri de Treball sobre l'estatut del becari, en entendre que suposa un sistema molt rígid i burocratitzat i perquè es fixa més en la lluita contra el frau que en la formació, segons fonts coneixedores de la negociació. Aquestes mateixes fonts comenten que l'esborrany de l'1 de març va iniciar un acostament a les tesis empresarials amb la continuïtat de les pràctiques extracurriculars -la qual cosa va asseure malament als sindicats-, i es va mantenir, encara que en grau més baix, en el següent text, del 9 de març.
Tanmateix, segons les fonts consultades per ON ECONOMIA, a l'esborrany del 31 de març, Treball va frenar les cessions a les peticions dels empresaris. El passat 11 de maig es va produir l'última reunió en la qual sindicats i empresaris esperaven un nou esborrany, una cosa que no ha succeït almenys fins aquest divendres. No obstant això, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha declarat aquesta setmana que l'aprovació del text és "imminent".
El text del 31 de març introdueix algunes novetats sobre el del 9 de març que, segons les fonts consultades, incideixen en la rigidesa de les pràctiques i, sobretot, canvia el rumb de les modificacions, una mica més escorades a les tesis sindicals. Segons aquestes fonts, entre les novetats s'escurça el temps que poden estar els becaris en les empreses que, per al cas de les extracurriculars, no podrà superar les 480 hores o el 15% dels crèdits ECTS (inclou a més de les hores lectives les hores de pràctiques). Una cosa que ja es contemplava als anteriors esborranys.
Un màxim de mes i mig de pràctiques
Però l'últim text afegeix un límit del 25% de les hores totals dels crèdits ECTS, sumant la totalitat de les pràctiques, tant curriculars com extracurriculars. Des d'alguns sectors empresarials consultats per ON ECONOMIA, la conjunció d'aquestes mesures suposaria un màxim de mes i mig de permanència en l'empresa. Un espai que, segons l'opinió dels empresaris, no compensa el cost burocràtic que porta el fet de tenir un estudiant en pràctiques, la funció de les quals en l'empresa és limitada a la formació, ja que hi ha una prohibició explícita en el text que desenvolupi funcions laborals.
Dimecres passat Díaz va posar un exemple perquè s'entengués aquesta diferència i, com ho va fer davant de periodistes, va escollir aquesta professió: "un estudiant de periodisme en pràctiques no laborals no podrà firmar articles en els mitjans, ja que suposaria estar fent un treball que correspon a la plantilla. Per a aquests casos, ja existeixen els contractes de formació regulats per l'article 11 de l'ET que imposen salaris i condicions laborals equivalents als treballadors de l'empresa", va dir.
Límit dels becaris per empresa
Igualment, ha restringit el nombre de becaris que poden estar en una empresa alhora. Els anteriors esborranys establien de forma genèrica que no podran passar del 20% de la plantilla, però obrien les portes a què l'acord o conveni de col·laboració firmat per l'empresa i el centre formatiu pogués ampliar o reduir aquest percentatge. Igualment, es deia que qualsevol empresa, amb independència del nombre de treballadors (per exemple, un), podria concertar formació pràctica amb dues persones. En l'últim text desapareix la possibilitat de tenir 2 becaris com a mínim i es delimita la possibilitat que el conveni augmenti de forma il·limitada el percentatge de la plantilla i el fixa com a màxim en el 30%.
Una altra rigidesa que, segons les fonts consultes, ha introduït l'últim esborrany, suposa que en cas que sigui necessari per a la formació de l'estudiant dur a terme activitats perilloses, l'empresa garantirà que tinguin accés als recursos preventius. A l'anterior esborrany es limitava que l'empresa garantirà "la vigilància de la salut de les persones en formació", però gens dels recursos preventius. Les fonts empresarials consultades destaquen que la seva oposició al text és, fonamentalment, per les rigideses que té la norma i no per motius econòmics, ja que comparteixen la necessitat de compensar als becaris per les despeses ocasionades, que cotitzin a la Seguretat Social (el 95% de la quota està subvencionada), que se'ls doti de garanties i drets, que s'impedeixi la relació laboral, i que aquesta formació sigui regulada. I insisteixen que tenen voluntat d'arribar a un acord, cosa que ratifiquen fonts dels sindicats consultats per ON ECONOMIA, i que tinguin una voluntat dilatòria, com va insinuar el secretari d'estat a ON ECONOMIA.
Combatre el frau
L'altra gran objecció que fan des de diferents sectors empresarials és que el text està més preocupat de combatre el frau que de fomentar la formació dels estudiants d'FP i Universitat. Si bé és cert que des del principi de la negociació s'establia una disposició addicional sobre la realització d'actuacions per part de la Inspecció de Treball, el text del 9 de març va incloure una nova bateria d'infraccions relatives als becaris amb multes que oscil·len entre els 70 i els 7.500 euros, segons les fonts consultades. Una cosa que s'ha mantingut en l'últim esborrany.
Dret a atur
Una les novetats més cridaneres de l'últim esborrany del 31 de març és el dret a l'atur d'aquests estudiants. A tal finalitat, el text modificarà la Llei de Seguretat Social i permetrà la prestació o el subsidi d'atur, segons apunten fonts dels negociadors.