L'ocupació és entre les preocupacions més grans dels ciutadans, la qual cosa es transforma en vots. Aquest dijous, l'INE donarà a conèixer l'última Enquesta de Població Activa (EPA) -corresponent al primer trimestre d'aquest any- abans de les pròximes eleccions que se celebraran el 28 de maig en dotze comunitats autònomes i més de 8.000 ajuntaments . L'enquesta donarà algunes pistes sobre com està l'ocupació a cada territori i altres dades que, amb seguretat, calaran en el col·lectiu electoral. Cal tenir en compte, que els ritmes de creixement d'ocupació ja no són tan forts. Aquestes són les cinc claus de les quals caldrà estar pendent aquest dimarts.

Creació d'ocupació

La dada global de creació o destrucció d'ocupació serà el primer en el que calgui fixar-se, ja que serà, sens dubte, el protagonista dels titulars i, per tant, el que arribarà a la majoria dels ciutadans. Doncs l'hivern no és una bona època electoral en termes d'ocupació, ja que tots els primers trimestres són dolents ja que es destrueix part de l'ús temporal de la campanya de Nadal. És inevitable i poc importa el color del govern. Tanmateix, aquest primer trimestre s'ha comportat especialment bé si es té en compte l'evolució de les afiliacions de gener a març.

María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas, assenyala que l'afiliació va créixer en el primer trimestre un 0,9% davant el 0,3% del quart trimestre de l'any passat, la qual cosa és una bona dada, remarca. Tanmateix, recorda que l'EPA sol donar creixements més baixos que la Seguretat Social, per la qual cosa la investigadora preveu que en termes desestacionalitzats l'EPA creixerà entorn d'un 0,4%. Cosa diferent és si es mesura en termes bruts, no desestacionalitzats, que podria llançar una pèrdua d'ocupació en el trimestre propera als 200.00 en relació amb el quart de 2022. "Si la caiguda és menor a aquesta xifra, es podria considerar com una bona dada", assenyala, encara que s'acosta a aquests 200.000, seria la baixada més gran (deixant al marge el 2020 pel Covid) des de 2013 en un primer trimestre.

Miguel Angel Malo, professor d'Economia de la Universitat de Salamanca, apunta que totes les dades de conjuntura conegudes del primer trimestre són bones, en especial els d'afiliació, pel que preveu una bona EPA. No obstant això, alerta que l'atur podria créixer, però no tant per l'augment d'aturats, sinó perquè gent que no busca activament feina, hagi tornat al mercat de treball davant d'unes expectatives més grans.

Creació d'ocupació per comunitats

L'EPA aporta nombroses dades desagregades per comunitats, no així per municipis, encara que sí per províncies. Fixant-nos en el nombre de persones amb treball, l'ocupació l'últim any (quart trimestre sobre quart trimestre) ha crescut segons l'EPA un 1,38%. Tanmateix, les diferències són notables baixant a cada territori, una cosa que electoralment pot suposar interferències. De les dotze CCAA on hi ha comicis, en dos s'ha destruït ocupació l'últim any, a l'Aragó (-0,85%) i al Principat d'Astúries (-3,81%). En la resta ha augmentat el nombre de persones amb treball, amb els arxipèlags al capdavant per l'estirada del turisme. A les Balears ha augmentat un 6,3% i en Canària un 5,63%; encara que també la Comunitat Valenciana, amb un increment del 4,86%.

En la resta dels territoris amb eleccions l'evolució ha estat més mesurada: Castella-La Mancha un 0,38%, Cantàbria el 0,71%, Extremadura 2,36%, Madrid 0,55%, Múrcia 0,83%, Navarra 1,8% i La Rioja un 3%.

L'atur en les comunitats autònomes

De les 12 comunitats autònomes on està en joc el Govern (totes menys Andalusia, Galícia, País Basc, Catalunya i Castella i Lleó), l'atur ha descendit en sis i ha augmentat en les altres sis. Entre les que han sumat aturats, destaquen poderosament Astúries (45,3% d'augment), Madrid (16,1%) i Castella-La Mancha (9,8%). A l'Aragó ha pujat l'any un 3,9%, a Navarra un 3,6% i a Múrcia un 0,6%. Entre les que han reduït l'atur estan Balears (-25,7%), Canàries (-22,9%), La Rioja (-17%), Cantàbria (-11,8%), Extremadura (-6,3%) i Comunitat Valenciana (-2,4%). No obstant això, cabre recordar que la taxa d'atur continua passant factura a les Canàries i Extremadura amb un atur del 18,9%, Balears 14,9%, Castella-La Mancha 13,3% i Múrcia el 12,9%.

Atur juvenil i de majors de 55 anys

Dos col·lectius molt sensibles amb l'atur i que poden veure's influïts davant de les urnes, són els joves i els majors de 55 anys. I, novament, les diferències per territoris són altes. Si de mitjana, l'atur dels més veterans és de l'11,1%, entre les dotze comunitats analitzades n'hi ha quatre per sobre: Canàries amb un 15,6%, Extremadura amb un 15,24%, Castella-La Mancha amb un 14,2% i Astúries 12,2% i la Comunitat Valenciana és a la mitjana. La Rioja és la més afortunada amb un 6% d'atur entre els majors de 55 anys.

En el cas dels menors de 25 anys, el 29,6% està a l'atur en el conjunt d'Espanya, xifra que s'eleva a Astúries al 43,7%; seguit de les Canàries amb un 35,2%, Comunitat Valenciana, el 32,6%; la Regió de Múrcia amb un 32%, Castella-La Mancha amb un 31,7% i la Comunitat de Madrid amb un 31% d'atur juvenil, totes elles per sobre de la mitjana.

Ocupació pública

D'acord amb les dades de l'EPA, l'últim any s'ha creat poca ocupació pública, 50.700 llocs, encara que cal estar molt atents a les dades del primer trimestre, ja que en l'anterior es va donar una de forta augment de més de 20.000 llocs de treball. És simptomàtic que l'administració que més treball ha donat l'últim any sigui la local -35.700 i un augment del 5,3%-, seguida de l'autonòmica amb 11.100 llocs encara que creixement molt inferior, del 0,53%, i uns altres 5.400 la Central, un 1%.

L'EPA permet conèixer com ha evolucionat l'ocupació pública en les comunitats, encara que no disgrega per tipus d'administració. No obstant això, les dades entre els 12 territoris donen uns resultats cridaners: a Madrid s'han creat 55.300 ocupacions públiques, que s'hauran concentrat als ajuntaments, ja que la central només va crear 5.400 llocs de treball l'últim any. Extremadura és la següent, amb 12.500 llocs de treball nous, i Castella-La Mancha 2.300. A Cantàbria, Navarra, la Comunitat Valenciana i La Rioja les ocupacions públiques creades no van passar del miler. Les altres cinc comunitats amb comicis autonòmics han perdut feina, 13.700 a Astúries.