Un de cada tres treballadors exerceix a Espanya una ocupació que requereix menys formació de l'obtinguda, o cosa equivalent, la taxa de sobrequalificació és del 35,9%, una xifra que se situa al capdavant entre els països de la Unió Europea (UE), la mitjana del qual és del 22,2%.

Aquesta taxa, elaborada per Eurostat i actualitzada amb dades de 2022, mesura la proporció de persones que ocupen un lloc de treball que requereix menys formació de l'obtinguda respecte a la població en edat de treballar. Des de 2013, primer any de la sèrie històrica d'Eurostat, Espanya se situa al capdavant d'Europa en treballadors amb més formació de la que requereix el seu lloc de treball.

Segons l'enquesta de població activa (EPA), a tancament de 2022 el 46,2% dels ocupats comptava amb educació superior, sent el grup més gran per nivell d'estudis, seguit dels que han completat fins a la primera etapa d'educació secundària (25,2 %) i els que han completat fins a la segona etapa de secundària (13,66%).

Experts d'empreses de recursos humans consultats per EFE han assenyalat una manca de professionals amb titulacions científiques, tecnològiques, enginyeries i matemàtiques, ja que augmenta a més ritme la demanda de treballadors que l'oferta de graduats. Igualment, fonts de CEOE han advertit del desajust entre la formació i les necessitats de l'empresa de nous perfils per fer la doble transició ecològica i digital, així com de l'error en l'orientació professional dels joves.

Més universitaris i un "desajust en les titulacions"

L'investigador de Fedea Marcel Jansen apunta en declaracions a EFE que "el nombre d'universitaris ha crescut més que el nombre de llocs de treball" que demanden aquesta titulació, de manera que molts diplomats "acaben en llocs de treball per sota de la seva formació".

I afegeix que "hi ha un clar desajust en les titulacions i camps dels alumnes i la demanda de les empreses". "L'oferta educativa està mal vinculada amb el que necessiten les empreses", resumeix Jansen, que puntualitza que, encara que el mercat laboral espanyol demanda el mateix que l'europeu, hi ha una divergència en l'oferta de treballadors.

Això comporta, segons l'investigador de Fedea, que aquestes persones que ocupen un lloc requereix menor formació tinguin "poca satisfacció" i es desmotivin, la qual cosa genera "molta mobilitat", una cosa que no agrada a les empreses, de manera que la sobrequalificació "no té un efecte positiu ni en salaris ni en la carrera laboral".

Per la seva part, el director de Randstad Research, Valentín Bote, afirma en una conversa amb EFE que un treball pot tenir unes condicions salarials i laborals adequades, però que no coincideixen amb les aspiracions de la persona "per estar en aquesta situació de sobrequalificació".

"Una persona que té un títol universitari, però s'ha graduat en un àmbit de coneixement per al qual les sortides professionals són molt limitades, ha de buscar-se altres opcions i moltes vegades s'arriba a aquestes situacions de sobrequalificació", explica Bote, que indica que "és inevitable" que algú que ha fet l'esforç d'estudiar una carrera "acabi frustrada" amb la seva ocupació.

La mala adaptació del sistema educatiu

D'acord amb Jansen, aquesta situació s'explica perquè el sistema educatiu espanyol "s'adapta molt malament i molt lent a les necessitats de les empreses", encara que també té a veure amb els alumnes, que elegeixen quina titulació estudiar sense tenir en compte la inserció laboral d'aquesta.

"Necessitem millorar molt l'orientació dels alumnes perquè sàpiguen el que realment els pot anar bé, i hem d'incentivar-los que elegeixin carreres amb bones perspectives laborals", continua l'investigador de Fedea, que diu sentir-se "frustrat" per l'"enorme desaprofitament de talent", en relació amb els estudiants que cursen titulacions amb poca sortida laboral.

En la mateixa línia, el director de Randstad Research assegura que, si bé el nombre de graduats ha crescut en l'última dècada, en enginyeries i informàtica ha disminuït i "són àmbits d'estudi en els quals les oportunitats professionals han augmentat fortament en els últims temps".

Jansen insisteix que no es tracta només de generar universitaris, sinó que es cursin estudis que encaixin amb el "talent" dels alumnes i que tinguin relació amb el mercat laboral.