Els bitllets barats que s'han imposat a certes hores en l'Alta Velocitat després de la liberalització del sector ferroviari han permès un estalvi de 343 milions d'euros per als viatgers, segons el balanç de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que ressenya la transcendència de la competència entre companyies per abaratir el servei. L'arribada dels nous operadors des de 2019, amb l'entrada de dues de noves empresa i el llançament d'un segon marca per part de Renfe, Avlo, amb costos inferiors, ha generat, segons la CNMC, un "impacte positiu de 578 milions el 2023". A més, l'oferta més gran a preus molt més competitius ha atret l'alta velocitat 10 milions de viatgers, si es compara la demanda de l'any passat amb la de 2019. Un increment que s'ha donat especialment en les línies Madrid-Barcelona i Madrid-Llevant.

Comptabilitzant l'any passat, dels 41 milions de viatgers per ferrocarril a Espanya, 31 milions van elegir l'alta velocitat (10 milions més que el 2019), amb una captació per part de les empreses alternatives de 10,6 milions de passatgers, 26% del total, dels quals Iryo es va quedar amb el 14,8% i Ouigo, amb l'11,2% restant. En la comparativa amb els trajectes aeris, la quota del ferrocarril als corredors amb competència va augmentar fins i tot un 85%, amb rellevància en el trajecte Madrid-Barcelona, on va guanyar 20 punts percentuals, fins al 82%.

La ruta a Llevant ha desplaçat al corredor Sud com la més utilitzada, ja que les rutes cap a Andalusia han registrat un creixement més lent, on l'entrada de la competència ha estat més tardana, amb dues empreses competint (Renfe i Iryo). Així i tot, els preus mitjans de la ruta Sud es van reduir entre el 10 i el 24% en funció de les destinacions. Els resultats van estar en línia amb els d'altres països europeus, conclou la CNMC.

Baixades del 40%

Quant a les empreses, aquestes van adaptar les seves tarifes i van oferir serveis bàsics molt econòmics i tarifes especials per a nens, amb una reducció dels preus mitjans entorn del 40% en les rutes on la competència entre tres operadors va començar l'any 2022. L'increment de la demanda, a més, té una relació directa amb l'augment de la competència, ja que l'informe de la CNMC assenyala que creix més en les rutes amb més competidors, com a Madrid-Barcelona o Madrid-València, on l'afluència d'usuaris ha pujat 75% respecte a abans de la liberalització. En aquestes rutes la quota de mercat de Renfe és del 54 %.

Així i tot, els ingressos dels tres operadors "van distar poc" dels que va obtenir Renfe el 2019, segons Competència, que considera que "gairebé tots" van presentar resultats negatius "perquè l'entrada al mercat ferroviari és costosa i el break-even mai no s'assoleix als primers exercicis". Però el gran beneficiari ha estat Adif, el gestor ferroviari públic que es va esqueixar de Renfe. Ha recaptat per cànons als corredors liberalitzats d'Alta Velocitat 148 milions més el 2023 (52% més) que el 2019. La resta (87 milions) va correspondre als ingressos més grans de les companyies respecte als ingressos de Renfe quan operava en règim de monopoli. Els ingressos conjunts dels tres operadors no van anar ni un 10% superiors als ingressos de Renfe el 2019, malgrat que els serveis van augmentar un 60%.

En les rutes on la competència es va incorporar abans i on hi ha tres companyies (Madrid-Barcelona o Madrid-València), el nombre de viatgers pràcticament es va duplicar, des d'11,1 milions a 19,6 milions l'any passat. Al contrari, els serveis de llarga distància convencional van perdre més de 2 milions de passatgers entre 2019 i 2023, malgrat les millores en la infraestructura.