La vinya ha llançat un SOS. Serà la tercera anyada amb extremes situacions climàtiques i la situació ha esdevingut “desoladora”. La verema d’aquest any -de juliol a octubre- ve determinada per una sequera extrema que ha deixat uns rendiments per hectàrea que no superaran de mitjana el 50% d’una collita normal, i amb una forquilla del preu per quilogram de raïm que oscil·la entre 0,45 i 0,50 cèntims. “No es cobriran ni els costos”, adverteixen els pagesos, perquè “per anar bé” s’hauria de pagar un mínim de 0,60, segons Unió de Pagesos. Un preu que eleva a 0,65 cèntims l'agrupació JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) per al raïm per fer cava de Guarda -una criança mínima de 9 mesos- i 0,78 cèntims el preu mínim pel Guarda Superior -criança de més de 18 mesos-.
El sector ha manifestat la frustració pels preus de referència que ha marcat el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) que estima que els costos de producció per quilo de raïm estan entre els 0,45 i 0,50 euros el quilogram, el 2023. Josep Marrugat, responsable del sector de la Vinya i el Vi d'Unió de Pagesos (UP), defensa que en un any “nefast” per a tot el territori, “amb collites que s’han reduït en algunes zones un 50%, no es poden sostenir preus tan baixos que només representen un increment del 5% respecte dels que es van pagar l’any passat”.
La sequera extrema ha estat la causant d’aquesta situació, “s’han registrat nivells de pluviometria de 200 litres per metre quadrat, que no arriba ni a la meitat del que era habitual”, argumenta Marrugat. A més, “és el tercer any que ens enfrontem a aquesta climatologia i el segon en què els costos s’han elevat considerablement”, afegeix. En aquest mateix sentit s’expressa Antoni Borràs, membre d’Unió de Pagesos i d’una de les vocalies del Consell Regulador de la D.O. Cava, per a qui els 0,60 cèntims “haurien de ser ja un punt de partida en veremes de collites normals, que se situen entre els 8.000 i 10.000 quilograms de raïm”, perquè els costos mínims per hectàrea conreada se situen entre els 4.500 i 5.000 euros. “Des de la D.O. Cava som partidaris d’establir un sistema que garanteixi un mínim de valor i, per tant, s’ha de fer una aposta per les bones pràctiques agràries, que van des del conreu fins a la mà d’obra”, concreta.
Borràs adverteix que “l’any precedent, amb un volum d’entre 9.000 i 10.000 quilograms, el raïm es va pagar de 0,35 a 0,40 cèntims, de manera que els ingressos del pagès ja van estar per sota dels 4.000 euros l’hectàrea”. Per tant, plou sobre mullat, donat que amb prou feines es van cobrir els costos i el viticultor ja va haver de fer un esforç per posar en marxa l’explotació per a l’any següent. “Si amb els ingressos no es pot ni cobrir les despeses, moltes vinyes desapareixeran”, alerta. En l’últim any, s’han incrementat els costos energètics, de combustible, dels adobs, de la mà d’obra... i la sequera és extrema. L’informe del departament -que han elaborat la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA)- xifrava en el 26% l’augment del cost per hectàrea cultivada l’any 2023 respecte de la mitjana 2016-2021. En concret, l’estudi assenyala que els costos de producció del quilo de raïm per elaborar cava ascendeixen a 0,47 €/kg per al macabeu, 0,44 €/kg pel xarel·lo i 0,50 €/kg per la parellada. Quan afegim a aquestes xifres el cost d’elaboració, que s’ha establert en 0,17 €/kg, el cost hipotètic total per kg se situa en 0,64 €, 0,62 € i 0,67 €, respectivament, per a cada varietat.
Per això, Unió de Pagesos ha fixat els seus mínims i alerta que no s’estan pagant. Des de la JARC, es puntualitza que en la zona de la D. O. Cava moltes parcel·les estan en règim de parceria i això comporta una baixada important d’ingressos, que no s’han estimat en l’informe de l’administració. També consideren els joves agricultors que caldria valorar que la majoria d’explotacions són familiars, i l’estudi no inclou la mà d’obra familiar. Aquest últim punt desvirtua molt, segons l’organització agrària, els seus resultats. En aquesta línia, Josep Marrugat, afegeix que enguany, en moltes vinyes, la verema “s’està fent a mà, perquè les màquines si hi ha poc raïm malmeten els ceps” i això “encareix tot el procés”.
El Govern obre línies d'ajudes per a la sequera
Els pagesos reclamen al Govern que posi en marxa, com més aviat millor, el tercer paquet d’ajudes destinat als sectors d'horticultura, vinya i fruita seca, afectats per la sequera, i dotat amb 28 milions d'euros. Juntament amb les ajudes atorgades anteriorment, aquesta contribució econòmica s’eleva fins als 120 milions d'euros pels sectors agraris més afectats.
Per la seva part, els elaboradors de cava agrupats sota l’associació Aecava (abans Institut del Cava), aclareixen que “els preus s’estan encara negociant; hi ha molts contractes encara per tancar”. El seu president Joaquim Tosas assegura que “s’estan fent esforços per ajudar als productors i que els 0,60 euros per quilogram no són cap excepció, s’estan pagant”, però “no podem parlar d’un preu de mitjana perquè depèn de les varietats de raïm i de les zones de vinya”. “No és el mateix el raïm destinat a fer cava de Guarda, que el que cal per fer Guarda Superior”, indica. També s'està pagant, en diferència, les collites ecològiques. S’ha de tenir present, aconsella Tosas, que no hi ha una afectació de la sequera unitària per a tot el territori ni totes les varietats, tot i que admet que “l’impacte més gran és al Penedès”.
La D.O. Penedès, la més castigada
Francesc Olivella, director de la D.O. Penedès, reconeix que la situació és “molt complicada” i que molts pagesos estan “lluitant” per salvar les seves vinyes després de tres anys molt secs. Olivella concreta que la verema ha començat fa pocs dies amb una collita entre un 50% i un 60% menys que l’any passat, que “ja va ser molt dolent”. Malgrat la baixa producció, es preveu que, en general, el raïm tingui una qualitat "excel·lent", en declaracions a l’agència ACN. Olivella recorda que després de la verema del 2020, que ja es va veure afectada per una plaga molt important de míldiu que va reduir la collita un 40%, les tres següents, comptant la d’enguany, han estat condicionades per una sequera “de les que no es recorden”. La manca de pluges ha anat debilitant als ceps fins al punt que aquest any moltes vinyes han deixat de produir o directament han mort.
Des de l’Aecava, Joaquim Tosas exposa que els elaboradors també han registrat un augment generalitzat dels costos, “amb un increment pausat del preu final del cava”, que “han venut contra marge, ajustant els seus marges per no repercutir els increments al consumidor”. Això, amb un segment com el cava on la competència és cada vegada més gran i on s'està treballant per visibilitzar el valor del producte.