La indústria turística espanyola està preocupada per la minva de competitivitat que porta les demores i la burocràcia per obtenir un visat que permeti viatjar a Espanya, especialment des de països asiàtics emissors de turistes de llarga distància, en especial Xina. Per evitar-ho, demana reformes i una dotació més gran de recursos personals i tècnics per equiparar-se amb altres països comunitaris. Aquesta és una de les propostes que el Consell de Turisme de CEOE farà arribar a partir d'avui a tots els partits polítics de cara a les eleccions generals del 23-J.

Inmaculado Benito, directora de Turisme, Cultura i Esport de CEOE, ha explicat aquest dijous que les propostes del sector turístic -que aporta el 15% del PIB a Espanya- s'agrupen a cinc blocs. En el dedicat a la connectivitat i mobilitat s'inclou la reforma del tràmit de visats amb "mercats estratègics de llarga distància". Juan Cierco, president del Consell de Turisme de CEOE, critica que els consolats espanyols tardin quatre o cinc vegades més temps que els francesos en emetre un visat a residents en la Xina i recorda que aquests turistes venen a Europa per passar més temps i els és igual entrar per un país que per un altre. En aquest sentit, Espanya està perdent una oportunitat d'atreure'ls, ja que mentre alguns països tarden dies o fins i tot hores a concedir el visat, Espanya pot demorar-se setmanes.

Falta de recursos

El sector turístic espanyol considera que no es tracta d'un problema normatiu, sinó d'escassetat de recursos econòmics i materials en els consolats espanyols en aquests països on, fins i tot, se subcontracten empreses per agilitar els processos que no han resolt el problema. És, doncs, un problema de fàcil resolució, encara que també existeixen impediments burocràtics, com l'exigència dels consolats que el visat es reculli en persona per comprovar la identitat dels titulars. Alguna cosa, que segons l'opinió del president del Consell de la CEOE, suposa un seriós hàndicap en un país tan gran com la Xina. En contraposició, Benito ha ressaltat que l'Aràbia Saudita acaba d'aprovar l'emissió de visats al moment a través d'internet.

Aquests turistes de llarga distància, que suposen un nínxol molt cobejat pel seu alt poder adquisitiu i la despesa mitjana que realitzen, trien les seves destinacions partint de tres paràmetres: una connectivitat amb vols sense escales, la facilitat en l'obtenció dels visats i una promoció de la destinació turística als seus països. Tanmateix, segons l'opinió de Cierco, que treballa en Iberia, és un llucet que es mossega la cua|cola, ja que la falta de turistes fa que les companyies aèries no elevin les freqüència amb aquestes destinacions, però la menor oferta de seients fa que vinguin menys turistes. Com a exemple, assenyala que només el 5% dels seients de l'aeroport de Madrid i el 6% a Barcelona procedeixen d'Àsia, mentre que a França és el 25% i a Alemanya el 30%. Encara que és cert que Espanya ha donat prioritat a Llatinoamèrica en la seva oferta de llarga distància.

Per pal·liar la falta de promoció, el Consell de Turisme de la CEOE sol·licitarà al nou Govern que "reinventi" Turespaña amb l'objectiu de "crear un organisme modern adequat a les necessitats del mercat per a la promoció d'Espanya a l'exterior". Entre les reformes que ha d'afrontar, la indústria turística espanyola considera necessari la reubicació de les actuals oficines de Turespaña, ja que segons la seva opinió no té sentit tenir presència en països comunitaris on Espanya és una destinació àmpliament coneguda i no estar o tenir una presència limitada en aquestes destinacions de llarga distància. Augmentar l'entrada d'aquests turistes contribuiria, a més, a trencar l'estacionalitat del turisme espanyol, ja que viatgen al llarg de tot l'any.

Encara que també demanen canvis normatius. Com a mesura prèvia, la indústria sol·licita que el pròxim Govern en realitzi una d'"auditoria de la regulació sectorial (subsector per subsector) a la qual estan sotmeses les empreses turístiques des dels seus diferents àmbits d'actuació" a fi d'elaborar un pla d'adaptació normativa per al complimiento de la "unitat de mercat". Des del sector es queixen de la dispersió jurídica tant a nivell autonòmic com a local a la quue s'enfronten les empreses turístiques espanyoles. I fins i tot van més lluny. Pretenen que en un futur, les lleis que es vagin aprovant en qualsevol nivell de l'administració (estatal, autonòmic i local) incloguin en la seva Memòria econòmica una anàlisi del cost-benefici que cada norma porti no només al sector turístic, sinó a qualsevol sector econòmic. També en el pla| normatiu, la indústria espanyola demana l'aprovació d'una Llei de Turisme que serveixi de marc per al conjunt d'Espanya, a la qual cosa s'oposen des de les comunitats autònomes.

Habitatges per al personal

Sobre les dificultats per reclutar treballadors i retenir-los, el Consell de Turisme sol·licita mesures formatives, de promoció per fer atractiu el sector a molts treballadors, però també algunes que ajudin a pal·liar l'escassetat d'habitatges en les destinacions més turístiques que impedeixen la mobilitat de treballadors des d'altres zones d'Espanya. Entre elles, la patronal demana que s'adapti la normativa espanyola a la comunitària dels Habitatges d'Ús Turístic, ja que en zones més tensades hi ha problemes d'habitatges residencials que podrien utilitzar els treballadors per la destinació turística que es dona al parc immobiliari.