Les organitzacions agràries han alçat la veu davant del baix preu al qual els viticultors estan venent aquest any el raïm a cellers i industrials, una situació que, segons ha denunciat una d'aquestes entitats, podria generar els agricultors fins a 1.500 milions d'euros de pèrdues.

En declaracions a Efe, representants d'Asaja, COAG, UPA i Unió d'Unions han demanat que l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) controli de manera més exhaustiva els contractes de compravenda de raïm perquè es compleixi la llei de la cadena alimentària, que impedeix de vendre per sota del cost de producció.

A més, han manifestat la seva confiança que el reforç de la llei de la cadena a què el govern espanyol s'ha compromès els atorgui la capacitat de posar una denúncia, com a entitat, quan la norma no es compleixi, per evitar la indefensió en la qual, segons han expressat, es troben els viticultors de forma individual.

Segons Unió d'Unions, i atenent la composició varietal de la vinya espanyola, on més del 65% són varietats de baixa cotització (airén en blanques, ull de llebre en tintes i similars), els viticultors d'aquestes vinyes podrien patir aquesta campanya unes pèrdues de renda al voltant dels 1.500 milions d'euros.

Aquesta organització ha denunciat que la posició de domini dels principals grups de cellers llasta els preus del raïm fins quedar gairebé un 50% per sota dels costos de producció. Segons les seves dades, el cost de producció de les varietats majoritàries a la vinya castellanomanxega (la zona productora d'Espanya més important) es mou entre els 0,40 euros/kg i els 0,50 euros/kg, mentre que els preus de venda se situen al voltant dels 0,23 euros/kg.

"El viticultor està ofegat econòmicament i necessita vendre (el raïm) abans. Aprofitar-se d'aquesta situació no és altra cosa que especulació", ha assenyalat el responsable de sectors agrícoles d'Unió d'Unions, Anastasio Yébenes.

El responsable tècnic del sector del vi d'Asaja, José Ugarrio, ha puntat que els viticultors tenen poc marge de maniobra a l'hora de negociar el preu de venda, entre altres coses pel caràcter perible del producte. "Són llenties, les menges o les deixes", ha expressat Ugarrio, que ha lamentat que l'AICA imposa poques sancions per la compravenda de producte per sota dels costos de producció. També ha ressaltat que avui dia els costos mitjans de producció de raïm en una determinada zona "són súper calculats" i que amb aquesta base s'haurien d'elaborar i firmar els contractes perquè el preu de venda del raïm sigui rendible per als viticultors.

Tanmateix, la llei diu que cada productor ha de consignar els seus costos de forma independent, ha apuntat el responsable del sector vitivinícola de COAG, Joaquín Vizcaíno, el que comporta que les denúncies per presumpte incompliment de la llei de la cadena s'hagin de fer de forma individual. A causa d'això, "es fa més difícil encara aquesta defensa (dels viticultors)", ha assenyalat Vizcaíno, que ha indicat que existeixen estudis de costos de producció per zones en què fins i tot ha participat la Interprofessional del Vi, organització que inclou també els elaboradors.

Respecte els preus, COAG entén que les existències de vi en l'enllaç de campanya, que s'han situat un 17% per sota de la quantitat emmagatzemada a les dues últimes campanyes, no justifiquen els preus d'aquest any, que haurien d'haver estat, almenys, "continuistes", segons Vizcaíno.

Per la seva part, el responsable sectorial d'UPA, Alejandro García-Gasco, ha assenyalat que la seva organització també compta amb estudis de costos de producció per zones que es podrien prendre com a referència de forma col·lectiva, i ha insistit que convé que la reforma de la llei de la cadena els permeti posar denúncies com a entitat perquè a ells "no els tremolarà la mà" en fer-ho.

Ha remarcat que no es tracta d'una crisi puntual, sinó estructural, i que en 27 anys que porta en el càrrec s'ha repetit la mateixa situació a cada campanya. En aquest sentit, ha indicat que els viticultors estan més pendents de si hi haurà diners per a l'arrencada dels ceps que d'una altra cosa i que els cellers i industrials no semblen ser conscients que, si desapareixen les vinyes, hauran de portar tota la matèria primera de fora.