Viure de lloguer augmenta els riscos per a la salut mental. Així ho apunta l'estudi elaborat per l'institut GAD 3 per al Consell General d'Arquitectura Tècnica. Una enquesta comparativa mostra que la meitat dels llogaters (50%) han patit en algun moment aquest any ansietat o estrès, 12 punts per sobre dels qui resideixen en habitatges de propietat, amb un 38% d'ells afligits d'aquest problema.

El mateix estudi compara també la prevalença d'ansietat i estrès en funció de l'esforç econòmic destinat a l'habitatge i mostra una clara correspondència esglaonada: els qui dediquen més percentatge dels seus ingressos a l'habitatge, tenen estrès o ansietat en més proporció.

Així, un 57% de les persones que n'han dedicat més de la meitat dels seus ingressos a l'habitatge ha patit aquest mal en alguna ocasió des de començament d'any. Aquesta xifra és onze punts inferior (un 56%) entre els qui dediquen entre un 30 i un 50% i d'un 41% per als qui gasten entre un 10 i un 30% en habitatge. Finalment, el que mostra més clarament la correlació entre l'esforç en habitatge i els problemes de salut mental és el fet que tan sols un 23% dels qui dediquen menys d'un 10% a l'habitatge han patit aquest any estrès o ansietat.

També en els episodis de depressió i de solitud s'aprecia aquesta correlació. Un 29% dels llogaters han patit episodis de depressió, per un 20% entre els qui resideixen en propietat. El mateix entre els diferents esforços de lloguer: un 35% dels que paguen més d'un 50% en habitatge l'han patit i només un 19% entre els qui dediquen menys d'un 10%. Un 41% d'enquestats que viuen de lloguer s'han sentit sols en algun moment, per un 25% entre els qui resideixen en un habitatge de propietat i la mateixa correlació es reflecteix entre els diferents esforços dedicats a habitatge.

En canvi, els sentiments positius com a independència, intimitat o sentiment de pertinença són més habituals entre els qui viuen en un pis de propietat o els qui dediquen menys esforç a l'habitatge, segons mostra l'estudi.

Un 60% de joves en dediquen més del 30% d'ingressos a l'habitatge

L'informe revela també diferències en la relació amb l'habitatge per edat, amb els joves molt més perjudicats per la precarietat, les pujades de preus i la limitació de salaris. Així, un 60% dels menors de 45 anys destina més del 30% dels seus ingressos a l'habitatge, xifra que es redueix a un 30% entre els majors de 65 i a un 45% entre els quals es troben a la franja entre els 45 i els 64 anys.

Els més joves han viscut també més increments de preus de lloguer o d'hipoteca (un 53% entre els 25 i els 34 anys), més mudances per necessitats econòmiques (un 37%) i també més limitació d'espai per formar una família, en un 35% de les ocasions. Un de cada tres joves d'aquesta franja (30%) han sentit temor de perdre l'habitatge actual, sensació que tan sols han experimentat un 11% dels majors de 65.

L'informe repassa també estadístiques com l'evolució del percentatge d'habitatges en propietat i de lloguer a Espanya: després d'augmentar considerablement entre els anys 70 i 2001, el percentatge de propietaris ha passat del 82% al 75% en els últims 23 anys, mentre que el lloguer ha crescut de l'11 al 16%. Malgrat el total domini encara del règim de propietat, el lloguer ha augmentat.

Quant als preus, l'estudi mostra la caiguda dels preus de propietat entre després de la bombolla immobiliària i com des de l'any 2016 han pujat dels 1.510 euros per metre quadrat aquell any als 2.053 euros actuals. El lloguer, la pujada del qual s'ha concentrat sobretot en àrees urbanes, tampoc no ha deixat de pujar fins a assolir una mitjana de 12,5 euros per metre quadrat.

L'enquesta pregunta per la satisfacció amb l'habitatge i conclou que un 84% dels espanyols està satisfet: un 35% està molt satisfet i un 49% simplement satisfet. Un 10% dels espanyols no està ni satisfet ni insatisfet, un 3% es mostra obertament insatisfet i un 1% està molt insatisfet. L'aïllament tèrmic o acústic és la principal font d'insatisfacció entre els enquestats, ja que a un 9% els proporciona aquest sentiment.