L’últim informe relatiu al compte general de les corporacions locals publicat per la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els comptes del 2020 (emès amb data de novembre del 2022 i el darrer disponible) evidenciava que el 27% dels 947 municipis catalans van incomplir els terminis per a la presentació dels seus comptes a l’autoritat supervisora i que dels 688 que sí que ho van fer, en el 84,45% dels casos, mostraven deficiències que la Sindicatura de Comptes va requerir esmenar. Però el cert és que, el 31 de desembre de 2021, 265 municipis (és a dir, un 45,61% dels requerits) no havien esmenat les deficiències detectades.
Aquesta radiografia de la Sindicatura de Comptes palesa que, sense posar en dubte la tasca de les intervencions municipals o de la mateixa Sindicatura de Comptes de Catalunya, caldria avançar en la transparència pública dels balanços municipals, i en general, de tots els ens locals -mancomunitats, consells comarcals...-. Al balanç que se n’extreu de la supervisió que fa la Sindicatura de Comptes de Catalunya, cal sumar les dades del portal de Rendición de Cuentas del Tribunal de Cuentas espanyol. Aquest organisme té registrats, en data de 22 de maig de 2023, un total de 45 municipis catalans que encara no han fet el rendiment de comptes de l’exercici de 2021, malgrat que alguns d’ells -com Les Franqueses del Vallès, Arenys de Mar, Argentona, Montgat o Puigcerdà- tenen entre 10.000 i 20.000 habitants. De fet, aquest organisme espanyol, a hores d’ara, només ha rebut els balanços tancats corresponents a 2022, del 18,33% dels ajuntaments, i també té pendent el 42% de les mancomunitats catalanes.
Alhora, considerant que una llei espanyola del 2018 obliga que els ajuntaments auditin els números dels organismes autònoms, entitats públiques empresarials, consorcis, societats i empreses públiques, fundacions i associacions amb capital públic municipal, l’incompliment municipal encara és més agreujat. Més de la meitat dels municipis que es veuen afectats per aquesta norma (un 57%) encara no han presentat les auditories que els correspon sobre l’exercici 2021 a la Sindicatura de Comptes de Catalunya. “A manca d’una política de sancions que posi fre a aquesta pràctica, els municipis, independentment de la seva dimensió, segueixen incomplint la llei”, manifesta Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC). Gómez adverteix que si es tractés d’empreses privades les conseqüències serien unes altres, fins al punt que l’activitat empresarial quedaria paralitzada amb molts aspectes.
Barcelona sí, Madrid no
Els professionals de l’autoria fan una crida a la necessitat que s’estableixi una norma per la qual els consistoris “com a mínim” de més de 5.000 habitants “hagin de sotmetre's a una auditoria anual de manera regular, tal com ho fan alguns de manera voluntària i ja és habitual a la majoria de països del nostre entorn”. El fet que la realització d’auditories privades sigui “un acte voluntariós” per als ens locals, provoca situacions de discriminació com la que es dona entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Madrid. Mentre que aquest últim no se sotmet a cap supervisió externa tenint un pressupost de 5.703 milions d’euros per al 2023, sí que ho fa el consistori Barcelona, amb uns comptes anuals de 3.595 milions d’euros per aquest any. La bona praxi de Barcelona prové de finals dels anys 80 del segle passat quan per afrontar les inversions del pla municipal per a la celebració de les Olimpíades de 1992 el govern municipal va haver de recórrer a finançament internacional i per accedir al mercat de capitals cal estar auditat.
Per què en les poblacions de més de 5.000 habitants? Doncs perquè els pressupostos municipals de poblacions de més de 5.000 habitants fàcilment superen els 5,7 milions d’euros, justament un dels paràmetres que marquen l’obligatorietat de les empreses que han d’auditar-se (facturar més de 5,7 milions, tenir més de 2,85 milions d’euros en actius, o superar els 50 treballadors). En comparació, les entitats locals publiquen els seus estats financers sense informe d'auditoria, per la qual cosa no hi és garantida la fiabilitat de la informació.
Ara per ara, a Espanya, el control extern de les entitats locals recau exclusivament a Òrgans de Control Extern públics, quan la situació a Europa tendeix a un model mixt, amb participació d'auditors privats. Fins i tot, en alguns països és responsabilitat exclusiva d'auditors professionals. A Espanya, el Tribunal de Comptes i els Òrgans Autonòmics de Control Extern -la Sindicatura de Comptes, en el cas de Catalunya- són els únics responsables de portar a terme l'auditoria de les entitats locals i també de les seves entitats dependents (aquestes darreres, si en tenen forma societària o de fundació sí sotmeses a auditoria privada). Això no és així a països com Portugal o França, on s'està introduint de forma experimental l'auditoria financera anual a través d'un projecte pilot que cobreix 25 entitats i els primers comptes auditats de les quals seran publicades l'any 2020. L'objectiu és dissenyar un model en què totes les entitats locals puguin comptar amb estats financers auditats anualment a fi de garantir la transparència i la fiabilitat de la informació. Portugal és un dels països que combina i coexisteix el control de l'Òrgan de Control extern nacional amb l'auditoria obligatòria d'un professional independent del sector privat.
A Catalunya, auditories “testimonials” i “parcials”
Segons l'últim Informe sobre auditoria del sector públic a Espanya, publicat per l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE), Catalunya es troba a la meitat del rànquing de les comunitats autònomes pel que fa a les auditories a l'àmbit de l'administració local. D'acord amb aquest estudi, Catalunya compta amb un indicador de 0,5 punts en la matèria (les puntuacions van del 0 –no es fan– a l'1 –sí que es fan–) en la comparativa del conjunt de les comunitats, cosa que indica que pel que fa a l'administració local catalana es duen a terme auditories de manera “molt testimonial” o amb un “abast parcial”. Encapçalen la llista de les bones pràctiques (amb un 1 atribuït a cadascuna) Aragó, Balears, Comunitat Valenciana, Navarra i País Basc.
Els censors jurats catalans serien partidaris de l’obligatorietat d’auditar als ajuntaments de més de 5.000 habitants “no per un tema de negoci”, adverteix el president Antoni Gómez, sinó perquè està justificat que els seus comptes se sotmetin a l'avaluació dels ciutadans, un principi aquest que, segons ell, “constitueix un dels pilars que han de construir els governs democràtics”. “No és un tema de facturació”, considera, “perquè d’ajuntaments de més de 5.000 habitants n’hi ha 213 a Catalunya i 1.300 a Espanya”, un nombre irrisori “si tenim en compte que duem a terme més de 70.000 informes anuals d’auditoria a Espanya”. La raó és bàsica: “Sembla inadequat en un país democràtic que el sector privat tingui unes obligacions, versus els seus clients i proveïdors i els consumidors i que, en canvi, els ajuntaments que gestionen diners públics no hagin de fer el mateix amb els seus ciutadans”.
Antoni Gómez versa paraules de comprensió per a la tasca que fa la Sindicatura de Comptes de Catalunya, però “no té la capacitat suficient per portar a tasca una labor àmplia de supervisió fefaent de tots i cadascun dels comptes municipals i de la seva posterior esmena”.