Barcelona ha apujat la taxa turística a 4 euros per nit aquest octubre, una mesura que no agrada al sector però que té tota la lògica econòmica. Això és el que defensa Xavier Sala-i-Martín, professor de la Universitat de Columbia. La seva lògica és clara: els usuaris de les infraestructures turístiques són els que han de pagar pel seu desgast i manteniment; en cas contrari, ho faran els contribuents. “Si no paguen els turistes, ho acabarà pagant la iaia que viu al Pirineu”, defensa.

L’economista s’ha mostrat totalment favorable a la taxa turística a Barcelona, en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio: “Hem d’entendre que els productes turístics, les infraestructures turístiques, com les platges, els monuments, etc., són béns subjectes a congestió, com les autopistes. Si no hi ha ningú, hi vas tranquil·lament, però si està ple, no hi pots passar. Aquest tipus de béns, els economistes diuen que s’han de finançar a través de taxes d’usuaris”.

Per a Sala-i-Martín, l’ideal, com en el cas dels peatges a les autopistes, és que pagui qui en faci ús: “Qui utilitza les platges, els monuments, els carrers, ho ha de pagar. En aquest sentit, la taxa turística és l’impost òptim per finançar aquest tipus de coses”. “L’alternativa és que ho pagui el contribuent” amb els seus impostos, afegeix. El dubte que té és si després aquests diners s’utilitzen per millorar aquestes infraestructures “o es malbarataran en altres coses”.

Sala-i-Martín: la taxa no frenarà el turisme

Sobre si la taxa dissuadirà els viatgers d'anar a Barcelona, també té clar que ni ha de ser l’objectiu ni ho aconseguirà. El motiu és que “el turisme és inelàstic, encara que pugis el preu, la gent continuarà venint”, quelcom que passa també amb el tabac i l’alcohol. “La gent continuarà venint a Barcelona, encara que paguin 4 euros o 15 euros de taxa turística”, ha insistit.

Sala-i-Martín s’ha referit a la massificació turística i les seves externalitats i ha valorat que “el problema que tenim no és el turisme sinó la dependència crucial del turisme”, per la qual cosa cal apostar per diversificar l’economia. Però és molt difícil aturar el turisme malgrat que pels veïns de zones com la Sagrada Família sigui molest.

“La Sagrada Família és un dels monuments més visitats del món. Si tu vius davant d’una cosa que tothom vol veure, doncs estarà sempre ple de gent, i això no ho arregla ni la taxa turística ni multar els turistes que vagin pel carrer en calçotets”, ha valorat l’economista, que ha afegit en to de broma que l’única solució “seria tirar a terra la Sagrada Família”.

Sala-i-Martín alerta del gran problema dels pisos turístics

Pel que fa a l’encariment de l’habitatge que ha provocat en els últims anys la massificació turística, Sala-i-Martín apunta a la proliferació dels pisos turístics. “El problema és que de sobte els pisos podien competir amb els hotels per allotjar turistes. Això l’Ajuntament ho està intentant aturar”, valora, però apunta a que la taxa turística no hi contribuirà, al contrari, pot potenciar els allotjaments menys controlats.

“El problema principal [la manca d’habitatge] s’arregla amb més oferta d’habitatge. El problema de veritat és que com que no deixen construir, l’oferta de pisos és limitada i la demanda puja, doncs pugen els preus. Això no s’arreglarà amb la taxa turística ni amb res. De fet, ho pot agreujar si l’hotel paga taxa turística i el pis turístic no”, ha conclòs l’economista.