Hi ha qui a la ciutat xipriota d'alts edificis de vidres emmirallats i complexos hotelers de luxe en primera línia de mar la denomina Limassolgrado en lloc de Limassol, per la forta presència de capital i ciutadans russos. És aquí on la potent firma fintech Freedom Finance, fundada en Kazakhstan, té la seva seu europea i ha organitzat aquest dijous el Fòrum Anual de Mercats Financers (AFMF) amb un clar objectiu: seduir inversors de tot el món per compensar la sortida de part de capital i turisme rus de l'illa, a causa de les sancions, que quan es van aprovar van amenaçar l'economia d'un país ja bastant colpejat en els últims anys.
Un estudi encarregat pel Ministeri de Finances xipriota publicat el juny de l'any passat i realitzat per la investigadora Ioanna Skaliotou pronosticava que les sancions a Rússia acordades per la Unió Europea i els Estats Units provocarien un creixement un 1,3% menor de l'esperat a Xipre, passant del 4% inicialment esperat pel Ministeri al 2,7%. Tanmateix, els pitjors pronòstics no es van complir i Xipre va créixer un 4,9% al final de l'any passat.
Entre panell i panell del congrés, l'exministre d'Innovació i Política Digital fins al març d'aquest any, Kyriacos Kokkinos, ara consultor de negocis digitals, reconeix ON ECONOMIA que "l'impacte de les sancions en l'economia va ser significatiu, però va ser sobrecompensat per l'obertura a altres mercats com Israel, amb un resultat positiu per a l'economia." Portant al seu terreny la conversa sobre el futur de l'economia xipriota, Kokkinos apunta que "el sector tecnològic ha passat de contribuir a l'economia amb un 6% del PIB fa tres anys a un 14% actualment" i que "és el segon sector econòmic del país després del turisme" (que representa un 20% de la seva economia) i que ocupa 20.000 persones en una illa habitada per 1,2 milions de persones.
Una anècdota, més enllà de les xifres, serveix per entendre la importància del capital rus a Xipre: en el seu tour per països del món, el president ucraïnès Volodímir Zelenski va demanar al parlament xipriota que eliminés els "privilegis" que aquests ciutadans tenen a Xipre, on fins fa poc aconseguien operar amb euros amb la baixa càrrega fiscal de Xipre (un 12,5% d'impostos de societats) i amb les facilitats que li concedien beneficiosos acords bilaterals. El mateix dia que esclatava la guerra d'Ucraïna, els russos venien el capital de Russian Comercial Bank (RCB), amb seu a Limassol, per esquivar les sancions en convertir-se el banc en plenament xipriota.
Amb entre 20.000 i 40.000 russos vivint a l'illa i unes inversions de 155.000 milions d'euros cap a Rússia i 180.000 milions des d'aquell país (6 vegades el PIB xipriota, que és de 23.000 milions), segons fonts oficials citades per El País, l'illa busca continuar alleugerint la seva dependència del país presidit per Putin, diversificant les inversions, el turisme i dinamitzant l'economia amb altres indústries.
De la golden visa a les sancions
L'eliminació de privilegis als visats russos, la restricció d'operacions d'inversió d'entitats d'aquest país, l'exclusió del sistema bancari SWIFT i la prohibició d'acceptar dipòsits de més de 100.000 euros de ciutadans russos ha propiciat una caiguda del turisme rus a tot Europa i un fre a l'intercanvi amb Xipre, que a sobre ha vist com Rússia vetava la importació d'alimentació de l'illa.
Dels 6.779 milionaris estrangers que han rebut la golden visa al país, s'estima que el 42 % eren russos. Fins a 2020, Xipre oferia la nacionalitat xipriota per a inversors, de manera que es podien moure lliurement per la Unió Europea, però un escàndol de corrupció va portar el Govern a cancel·lar aquest privilegi que Espanya encara manté (sense nacionalitat, però amb permís de residència). Ara, els inversors només reben permís de residència, però no els permet lliurement per Europa, ja que Xipre no es troba en l'espai Schengen.
Malgrat que el Govern xipriota ha reiterat la seva política de "tolerància zero" a l'hora de perdonar o flexibilitzar les sancions, al sector financer no estan entusiasmats amb elles. Al primer panell del fòrum organitzat per Freedom Finance, Antonis Karaolis, advocat d'EY, Andreas Gregoriades, conseller de compliance de KPMG i Constantinos Papanastasiou, membre del consell de l'Associació de Fons d'Inversors de Xipre (CIFA) van estar d'acord en el qual sancionar tots els ciutadans russos no és just i caldria mirar cas per cas. Entre l'audiència, van sorgir veus que concordaven amb aquest punt de vista, segurament motivat no només pels llaços econòmics, sinó també pels culturals i humans que uneixen ambdós països. "Els qui imposen les sancions no saben els efectes en la nostra economia", va asseverar Gregoriades, mentre que Karaolis el va qualificar de "molt problemàtic per als negocis" per la velocitat que requerien les sancions i pel temps i esforç dedicat al compliment normatiu o compliance, esforç que ja s'estava potenciant abans de la guerra per espantar qualsevol vincle del país amb la paraula "paradís fiscal", que des d'algunes ONG com Intermón Oxfam encara s'utilitza per parlar de Xipre malgrat que els organismes internacionals no la tenen en les seves llistes negres. Espanya, per cert, no va deixar de considerar oficialment Xipre paradís fiscal fins al febrer d'aquest any.
"Resiliència" econòmica
Navegant entre aquestes aigües entre espantar l'estigma de paradís fiscal i vendre's com un país atractiu per als inversors, el ministre de Finances xipriota, Makis Keravnos, va destacar la "resiliència" de l'economia xipriota en un missatge gravat en vídeo per a l'obertura del fòrum i, sense esmentar les sancions a Rússia, va destacar "el combat al terrorisme i al blanqueig de diners", "el compliment de les normatives" i "la transparència" com a compromisos del país per convertir-lo en "un hub regional d'informació de negocis per entrar a la Unió Europea".
Més tard, Timur Turlov, fundador i CEO de Freedom Finance, impulsor de l'esdeveniment, va destacar que Xipre pot utilitzar la seva mida com a atractiu. "Els països petits ofereixen més agilitat a l'hora de contactar amb els qui prenen les decisions", va asseverar, així com va posar en relleu "la formació i intel·ligència" del poble xipriota i el seu compromís amb la innovació. A la mateixa taula rodona, l'exministre Kokkinos va destacar la necessitat de "cooperació" entre l'acadèmia i el sector privat per millorar l'activitat econòmica derivada de la innovació i les empreses emergents, així com va defensar la creació d'una agència nacional d'intel·ligència artificial per "no quedar enrere" en aquest àmbit.
Les crides a la inversió internacional i l'intent per treure el cap com a bon port per a la digitalització per reduir la seva dependència de l'economia russa són l'enèsima reinvenció d'una illa-estat enclavada just al mig de l'Orient Mitjà i porta d'Europa pel mar, a 200 quilòmetres de Beirut i 950 d'Atenes. Abans, va haver de recuperar-se de la pandèmia de covid-19 malgrat la seva alta dependència del turisme (i ho ha aconseguit) i del corralito financer després del rescat de 2013 d'una economia a punt de l'impagament per la seva exposició al deute grec i la sobredimensió del seu sistema bancari, que era nou vegades més gran que el seu PIB. Ara, està en un 300%, més a prop dels estàndards europeus, i torna a la caça de capitals, sí, però apostant alhora per una indústria pròpia que li permeti deixar de ser un país de turisme i banca.