Un dels projectes que s'ha quedat al calaix amb l'avançament de les eleccions generals és la reforma de les prestacions d'atur assistencials inclosa en el Component 23 (mercat de treball) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). El Ministeri de Treball, que dirigeix la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, es va comprometre amb Brussel·les a reformar aquests ajuts que abona el Sistema Públic d'Ocupació (SEPE) als treballadors que no tenen dret a una prestació contributiva d'atur. Es tracta d'un subsidi que actualment suposa 480 euros al mes i que arriba a unes 823.400 persones -una gran majoria aturats de llarga durada- al mes en les seves diferents variants amb un cost una mica superior als 7.300 milions d'euros a l'any, segons el pressupost del SEPE de 2023. De les 11 reformes incloses en el Component 23 que corresponien al Ministeri de Treball, aquesta és l'única que no ha estat aprovada en la Legislatura.

Fonts dels agents socials confirmen a ON ECONOMIA que no han arribat a manejar cap esborrany de la norma, encara que portaven mesos en espera de començar a negociar. De fet, públicament es va dir des del departament de Díaz que l'esborrany veuria la llum el mes de maig passat. En el Ministeri de Treball assenyalen que ja tenien un text llest que no va arribar a comptar amb l'acord dins del Govern, ja que segons les fonts consultades estava en procés de discussió amb altres ministeris. Però, finalment, s'ha quedat al tinter i no ha arribat a entrar en Consells de Ministres. Valgui com a curiositat que al document remès a Brussel·les, el Ministeri de Treball matisava: "No s'esperen dificultats" i marcava el 2022 per complir la fita.

La Reforma 10 del Component 23 -simplificació i millora del nivell assistencial d'atur- era, segons les fonts del Ministeri de Treball consultades, un ambiciós projecte que pretenia cobrir les mancances que té a l'actual model que deixa fora a certs col·lectius i simplificar els tràmits per reduir al màxim les denegacions per errors de forma. A més d'augmentar el nombre de beneficiaris, les mateixes fonts assenyalen que l'objectiu era elevar la durada de la prestació, actualment en 21 mesos, fins als 30 mesos. Tanmateix, que no es tenia previst, segons reconeixen en Treball, era incrementar la quantia de la prestació que està fixada per llei en el 80% de l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) que s'actualitza anualment en els pressupostos generals de l'Estat. El 2023, l'IPREM s'ha elevat a 600 euros, la qual cosa ha permès que la prestació assistencial creixés dels 463,21 euros de l'any passat a 480 euros mensuals per a 2023. No obstant això, la xifra pot variar en funció de fills a càrrec i temps cotitzat a l'atur.

Unificar diverses prestacions actuals

El Ministeri de Treball es va comprometre davant de Brussel·les a unificar el subsidi d'atur regulat en la Llei General de Seguretat Social i els programes de Renda Activa d'Inserció (RAI) i Subsidi Extraordinari per Atur (SET), integrant-los en una nova prestació, complementària de la protecció contributiva, que protegeixi la situació de transició a l'ocupació. En conjunt, aquestes prestacions assistencials abonades pel Ministeri de Treball a través del SEPE cobreixen 823.387 beneficiaris (mitjana d'abril). Es quedaria fora de la reforma la pota de les prestacions lligades al sector agrari -renda agrària i el subsidi agrari, exclusius per a les comunitats d'Andalusia i Extremadura-, amb unes altres 153.681 persones emparades. Tant les prestacions assistencials com les agràries s'han reduït en els últims anys, amb un sot el 2020 i 2021 amb motiu de la covid.

La prestació assistencial d'atur és una de les tres grans potes d'ajuts per combatre la pobresa, juntament amb l'Ingrés Mínim Vital -que abona el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social- i les Rendes Mínimes -de les comunitats autònomes-, que estan sent absorbits per l'IMV. Però a diferència d'aquestes dues, l'assistencial que abona la SEPE exigeix que l'aspirant hagi cotitzat prèviament per atur, bé com a autònom, bé com a assalariat. Per aquesta raó, el projecte compromès amb Brussel·les planteja la coordinació amb l'ingrés mínim vital i ha d'estar lligat a itineraris d'inclusió i com requisits d'accés i manteniment, el Ministeri de Treball exigia l'acreditació de manca de rendes individuals i, en alguns casos, responsabilitats familiars i el compromís i compliment d'un itinerari personalitzat d'ocupació davant del servei públic d'ocupació competent.

Segons la informació remesa a Brussel·les, la durada del subsidi dependrà de l'edat, circumstàncies familiars i la durada de la prestació contributiva esgotada amb l'objectiu d'ampliar el període màxim actual del subsidi ordinari, incorporant les pròrrogues dels subsidis extraordinaris encara vigents. Per tant, en la jerarquia dels ajuts públics, quan una persona es queda sense ocupació, primer té dret a cobrar la prestació contributiva -sempre que hagi complimentat els períodes mínims exigits de dotze mesos cotitzats- amb un màxim de 24 mesos d'atur. Una vegada esgotat aquest període, podrà sol·licitar al SEPE una prestació assistencial d'atur (que continua pendent de reforma) i després d'acabar aquest dret, que podria elevar-se a 30 mesos, haurà de saltar a l'Ingrés Mínim Vital o, depenent de les comunitats autònomes, a les rendes mínimes d'inserció.

En l'actualitat el nivell assistencial està conformat per diferents modalitats de prestacions assistencials, amb el subsidi extraordinari per atur (SET) com el majoritari (723.798 beneficiar-vos a l'abril), amb diverses submodalitats en funció del motiu de sol·licitud: esgotament de la prestació contributiva amb o sense responsabilitat familiar; cotització insuficient per obtenir una prestació contributiva; revisió de l'expedient d'invalidesa; prestació especial per a majors de 52 anys (els autònoms aspiren que se'ls inclogui); emigrant retronat; alliberat de presó; pròrroga de subsidi; represa; i compatibilitat amb un treball a temps parcial. A més del subsidi extraordinari està la prestació de Renda Activa d'Inserció (RAI) i queden fora de la reforma les dues modalitats de prestacions per a treballadors agraris.