La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha anunciat aquest dijous que el Consell de Ministres aprovarà dimarts vinent el projecte de llei de reducció de la jornada laboral, "la política més difícil" que ara "tocarà defensar". El tràmit s'ha allargat més de l'esperat, i sobre tot el desitjat pel Ministeri de Treball una vegada que el Consell de Ministres aprovés el 4 de febrer de 2025 l'avantprojecte de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Aquesta reducció s'implementarà sense que hi hagi disminució en els salaris dels treballadors.

Tanmateix, una vegada tancat un text entre els dos socis de Govern de coalició -que han resultat complicats malgrat que l'acord de Govern tenia la mesura com una de les estrelles d'aquesta legislatura en matèria laboral-, s'obre la part més difícil: el tràmit parlamentari. La reducció de jornada no ve precedit d'un acord tripartit, ja que després de molts mesos de negociació, el Ministeri de Treball va decidir tancar un pacte amb els sindicats, deixant fora la CEOE, que acuso de falta de voluntat. L'exclusió de CEOE de l'acord situa partits com Junts en contra de la reforma que, no obstant això, té una forta connotació política en tractar-se d'una mesura aplaudida al carrer.

Una cosa que Diaz ha remarcat durant la seva intervenció en la clausura del Congrés de CCOO Indústria que se celebra a Toledo, on ha assegurat que es tracta de "la mesura que més desitja el conjunt dels espanyols, votin qui votin". Després de l'aprovació per part de l'Executiu, ha demanat ara de "convertir el que és de sentit comú al carrer en sentit comú en el Parlament" per convèncer a tots els grups polítics. "No serà fàcil, hem de deixar-nos la pell amb intel·ligència, amb arguments," informa EP.

La vicepresidenta Díaz ha abundat en la necessitat de fer veure al conjunt del Parlament i de la societat que "treballant menys es viu més" i amb aquesta mesura s'aconseguirà la "tasca sense precedents de repartir la productivitat" de les empreses "entre el conjunt d'Espanya". Una productivitat que, segons les seves dades, ha crescut un 53% des de 1995 i no s'ha repartit entre la classe treballadora del país. "Ha arribat l'hora de dir als treballadors que no tenen convenis col·lectius, que veuran reduïda la jornada laboral, que a Espanya no hi ha treballadors de primera i de segona, que tothom té dret a treballar menys i mantenir el salari per viure amb dignitat", ha insistit.

Amb tot, ha celebrat que dimarts s'aprova "definitivament" aquest projecte de llei -en una referència velada als problemes interns en el Govern de coalició- per la qual cosa ha demanat als sindicalistes presents a la sala que ara recorrin el país "de dalt a baix" per fer didàctica de la proposta. "Anem amb les eines clau per guanyar aquesta batalla", ha dit. Tal com ha afirmat, s'ha aconseguit un acord de diàleg social amb els sindicats després d'onze mesos "d'haver intentat fins a l'extenuació tot el possible per a l'acord amb la patronal".

"Jo he fet el que m'heu demanat. El gener [de 2024] comencem una negociació. En febrer, els sindicats i la patronal van demanar d'intentar-ho de manera bilateral. Em vaig retirar de la negociació. Al maig, els sindicats em van dir que el que estava fent la patronal era embolicar la troca i des de maig fins al desembre hem fet el que havíem de fer, assolir un acord de diàleg social," ha emfatitzat.

Finalment, ha tornat a reiterar que dimarts entrarà al Congrés dels Diputats la reducció de la jornada. "Fem possible el que Espanya necessita. Necessitem desplegar l'agenda social. El primer és la reducció de la jornada, però el següent, companys i companyes, és eliminar la precarietat que queda a Espanya", ha dit, posant el punt de mira en el següent pas, "l'Estatut del Becari". Un text que no compta amb el respatller del PSOE, i té en contra els degans de les Universitats, a la patronal i, fins i tot, a col·lectius d'estudiants.