La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha advertit aquest dijous de què "els acords cal complir-los", i el compromís del PSOE i Sumar era revisar els impostos extraordinaris a la banca i a les energètiques amb l'objectiu de mantenir-los. Una setmana després que la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, obrís la porta a revisar l'impost a la banca, com ja s'havia dit anteriorment amb el de les energètiques, davant del nou escenari de tipus, donant a entendre que podria suavitzar-se, Díaz ha recordat l'acord de Govern.
En una entrevista en la Cadena Ser, la ministra de Treball ha explicat que, "en una crisi sense precedents", el debat és qui ajuda a contribuir a la sortida d'aquesta. "Hi ha gent que l'està passant molt malament", ha afegit. Ha tornat a posar el focus sobre la banca, "amb uns beneficis de 20.000 milions després d'impostos", i sobre les energètiques, amb uns beneficis de 8.500 milions d'euros, abans d'insistir en el fet que els acords cal complir-los.
De forma ambigua
Encara que ella mateixa ha reconegut que hi ha parts de l'acord de Govern que estan redactades "de forma ambigua", ha aclarit que aquest no és el cas dels impostos a la banca i a les energètiques, on es parla de revisar-los amb l'objectiu de mantenir-los. "Revisarem els gravàmens sobre la banca i les empreses energètiques amb l'objectiu de readaptar-los i mantenir-los una vegada que expiri el seu període d'aplicació actual, perquè ambdós sectors continuïn contribuint a la justícia fiscal i al sosteniment de l'Estat de benestar", recull literalment l'acord.
A més, la vicepresidenta segona ha assenyalat que la regulació actual d'aquests impostos està plantejada fins a l'últim trimestre de 2024, per la qual cosa per adoptar qualsevol canvi caldria modificar la norma, la qual cosa segons la seva opinió "és un disbarat". "Estem en l'hivern i hi ha una pobresa sense precedents", ha dit, abans de reflexionar sobre la possibilitat de permetre "que els qui tenen beneficis superlatius no contribueixin en aquesta crisi".
3.000 milions
El Govern va aprovar l'impost extraordinari a la banca amb l'objectiu de recaptar en dos anys uns 3.000 milions d'euros per finançar mesures socials davant la pujada de tipus i de la inflació. Les patronals bancàries van recórrer el nou tribut que grava amb un 4,8% els ingressos -el marge d'interessos i les comissions del negoci bancari a Espanya- en lloc dels beneficis, que el Govern considerava extraordinaris per l'alça dels tipus d'interès.
El sector bancari espanyol sempre ha manejat arguments com que l'impost atempta contra la competència, ja que no afecta a totes les entitats, sinó a aquelles els interessos del qual i comissions sumaven almenys 800 milions d'euros. La gran banca espanyola -Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja- va pagar més de 1.300 milions d'euros aquest any pel nou impost.