La determinació per créixer, per defensar el negoci i els agricultors i per ser un referent en el món cooperatiu i en el sector vitivinícola han conduït els 107 anys de la cooperativa de primer grau Cellers Domenys. El grup cooperatiu sempre ha estat vinculat a la innovació i a la tecnologia per aconseguir una producció vitivinícola i oleícola de qualitat.
Actualment, Cellers Domenys és una cooperativa que acull 8 cooperatives agràries, integrades per mitjà de diferents fusions, i disposa d'una secció de crèdit. El punt de partida ens remet al 2006 quan la llavors cooperativa de Sant Jaume dels Domenys, situada al mateix poble, pertanyent a la demarcació de Tarragona -i a la comarca del Baix Penedès- va prendre una decisió determinant: havia de guanyar dimensió si volia ser competitiva en el sector vitivinícola català. La viabilitat econòmica per afrontar noves inversions depenia de tenir volum i ser competitiu. Així va integrar la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Banyeres del Penedès.
"Si havíem d'assumir inversió per mantenir la qualitat haguéssim estat al mercat, però no hauríem sigut competitius amb el preu de raïm que havien de donar als nostres viticultors", i d'aquí la decisió de créixer, narra Lluís Roig, director general de Cellers Domenys. La cooperativa local tenia llavors pràcticament tots els agricultors adscrits (uns 130 socis, amb una producció d'11 milions de quilos de raïm) a la cooperativa i, per tant, agafar dimensió suposava incorporar altres pagesos i altres terres. I així va començar una història d'extensió territorial.
El 2010, la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de la Bisbal del Penedès; el 2011, la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt i la Cooperativa Agrícola de Blancafort; el 2014, l'Agrícola i Secció de Crèdit de Rodonyà i un any més tard (2015) el Sindicat Agrícola de Pira; i l'any passat, el Celler Agrícola i Secció de Crèdit de Bellvei del Penedès. Això vol dir que uneix i gestiona 8 àrees productives del territori català (4 ubicacions al Baix Penedès, 3 a la Conca de Barberà i 1 a l'Alt Camp); i produeix vins, caves i olis per a cinc denominacions d'origen: DO Cava, DO Penedès, DO Conca de Barberà, DO Catalunya i DO Siurana.
És una dimensió que li ha proporcionat capacitat productiva -amb els cellers relativament especialitzats en els millors productes per a la DO on estan ubicats els seus agricultors. De fet, en global, Cellers Domenys gestiona les collites dels més de 800 socis, que conreen 3.000 hectàrees -repartides per vuit municipis-, de les quals 2.600 són de vinya i 400 d’olivera. Han arribat a produir 22 milions de quilos de raïm, un 71% vi blanc i un 8% vi negre, "però la sequera dels últims tres anys ha malmès les collites", argumenta el director general de la cooperativa, Lluís Roig.
Això explica que la facturació global de l'últim exercici fiscal -tancat l'agost de 2024- va caure a 12,2 milions d'euros, per descens de la verema, respecte als 15,3 milions que es van obtenir en la campanya anterior. Del total, 1 milió d'euros correspon a la facturació de la Secció de Crèdit. Per al 2025, les previsions semblen millor, perquè la climatologia ajuda; "han arribat més pluges", però la vinya està molt tensionada pels efectes de la sequera, perquè molts ceps s'han perdut.
Aquesta és ara la realitat d'una cooperativa catalana que té per objectiu "disposar d'estructures d'economia d'escala, que siguin viables, i que mirin cap al futur". "Estructures robustes i solvents", però també amb "l'objectiu de reordenar el mateix sector", concreta Roig. Argumenta que, en el context actual, "no té sentit tenir 8 cooperatives en vuit municipis i cadascuna amb un celler", i es va redibuixar l'estructura. Això ha portat a guanyar competitivitat, amb vins emparats en diferents DO. Macabeu, Parellada, Xarel·lo, Chardonnay, Garnatxa, Ull de Llebre, Carinyena, Merlot, Syrah, Cabernet Sauvignon són les varietats de raïm –blanques i negres– que treballa Cellers Domenys. L'elaboració de vins suposa el 90% de la producció, i un 10% correspon a la producció d'oli de la varietat arbequina, amb la DO Siurana. L'oli es comercialitza amb les marques Cellers Domenys i Clot de l'Hora.
La cooperativa llavors era un productor de "grans vins de qualitat, amb una cartera de clients darrere, del sector del cava i de vins tranquils, als quals se'ls proveïa de vins a granel". Històricament, explica Roig, el territori s'ha mogut en un entorn on dues grans marques embotelladores de cava que "han determinat" el sector i el seu desenvolupament; "ens han situat al món i han venut molts milions de litres"; però calia aprofundir en "el posicionament dels productes de qualitat" i "deixar d'anar a preu". A més, aquestes grans empreses també han patit canvis i "potser ha canviat la seva sensibilitat, el seu compromís amb el territori, amb la vinya, amb el viticultor", i tot això "ha anat portant a visions més empresarials diferents".
2019, l'aposta pel producte embotellat
Per tant, un cop assolida la dimensió necessària, els socis cooperatius es van llençar a projectar el futur i en va sorgir un pla estratègic de desenvolupament. L'aposta va ser la creació d'una marca pròpia. L'episodi de sequera també ha tingut una segona conseqüència per al celler: ha frenat el desplegament de la marca comercial pròpia Domenio que es va llençar el 2019, sent un dels eixos d'un pla estratègic per millorar la rendibilitat de la cooperativa "que ja havia guanyat dimensió", però que havia de "millorar la rendibilitat", assegura Roig. "Calia buscar alternatives que, dins de la producció del vi, principalment, però sense oblidar l'oli, ens obrissin noves oportunitats de negoci". "Sempre hem tingut un producte de gran qualitat, però els nostres ingressos depenien només de l'oferta i la demanda d'un sector, cada vegada més madur, i vam decidir fer una aposta pel producte acabat", relata.
El director general explica que aquesta decisió va comportar la creació d'una certa estructura dins la cooperativa que, després de sortejar el període de la Covid-19, s'ha consolidat. S'han especialitzat els cellers segons els reglaments de les DO corresponents -i dins de cadascú s'elaboren les marques per producte de cava o vi tranquil, que sempre es comercialitzen sota el paraigua de Domenio-. Alhora, i el procés d'embotellament s'ha centrat al celler Rocafort de Queralt -per a la DO Cava, DO Catalunya i DO Cava-, és a dir, tots excepte els productes de la DO Penedès que s'han d'embotellar a Sant Jaume dels Domenys.
La cooperativa segueix la tendència del sector. Hi ha una aposta pels productes ecològics. De les més de 2.000 hectàrees de vinya, un 23% ja és collita ecològica. El repte és el cost per a l'elaboració del producte amb ecològic, que ara mateix "el consumidor encara no entén".
El projecte d'enoturisme a Rocafort
Alhora, Rocafort de Queralt és un celler emblemàtic i una nova peça en el tauler de joc de Cellers Domenys. Dins del pla estratègic, la cooperativa va considerar necessari "buscar alguna singularitat" i tenir més visibilitat. Ho farà de la mà del celler Rocafort, una joia modernista de l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet. Des d'un punt de vista arquitectònic és "un celler meravellós". I es va definir l'oportunitat i la necessitat d'entrar en el món de l'enoturisme i de la divulgació cultural, a través de l'arquitectura vinculada al món del vi. Declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya, compta amb unes caves soterrades on Cellers Domenys elabora i deixa reposar el cava Tres Naus. Val a dir, que en el patrimoni de la cooperativa, també hi ha una altra peça modernista, el celler de Pira, un edifici modernista d’inicis del segle XX que també ha estat declarat bé cultural d’interès local.
El 2021, es va crear la Fundació Domenys -de caràcter privat-, amb l'objectiu de restaurar i gestionar l'espai i l'edifici del celler Rocafort de Queralt amb finalitats de foment de l'enoturisme i també museístiques per posar en relleu la figura de l'arquitecte. "La Fundació també serà l'encarregada de treballar per l'obra social de la cooperativa dins dels seus territoris nats i altres, per contribuir a generar valor afegit al conjunt del territori", esmenta Roig.
Ara estan desenvolupant el projecte global. Cada any, en l'última dècada, s'han fet inversions per rehabilitar l'espai, amb aportacions de recursos propis i ajudes públiques. Recentment, han rebut una contribució de gairebé 3 milions d'euros per sufragar el 60% del projecte a través del Programa 2% Cultural, del govern espanyol. No obstant això, Roig no es compromet a dir una xifra total sobre el pressupost del projecte, "perquè encara no està tancat i és molt ambiciós", conclou el director general de Cellers Domenys.