La filial de bateries elèctriques de Volkswagen, Power Holdco, és l'empresa privada que més fons públics europeus de recuperació Next Generation ha percebut fins ara, encara que es troba molt lluny dels ajuts que rep el sector públic, segons la llista que el Govern va fer pública aquest divendres amb els perceptors de fons europeus que ja han complert els objectius necessaris per rebre els ajuts. Power Holdco va rebre 97 milions d'euros i, sumant altres filials de l'empresa Volkswagen, l'automobilística alemanya va percebre un total de 152 milions d'euros. Els 100 principals perceptors han rebut 5.100 milions d'euros, un 14% del total dels 37.000 milions ja lliurats per la Unió Europea. L'empresa pública d'infraestructures ferroviàries ADIF ha rebut 2.500 milions i és beneficiària de les dues partides econòmiques més destacades.
Adif-Alta Velocidad va percebre 1.600 milions i la seva matriu ADIF 952 milions, amb la qual cosa les dues partides més quantioses dels Next Generation van anar a parar l'empresa pública encarregada de les infraestructures ferroviàries. Nou dels 10 perceptors més destacats dels Fons Next Generation són del sector públic, que s'han quedat amb el 85% dels fons, majoritàriament repartits per les Comunitats Autònomes. Per darrere d'ADIF, el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ocupa el tercer lloc entre els màxims perceptors amb 307 milions d'euros. Les tres partides més destacades responen a plans per a una mobilitat sostenible, segura i connectada.
El sector automobilístic lidera el sector privat
El sector automobilístic s'emporta gran part dels fons europeus destinats al sector privat i la segona empresa privada que més fons ha rebut fins ara és una altra alemanya, Mercedes-Benz, que a través de la seva filial espanyola ha rebut 55 milions d'euros. En tercer lloc, Rail & Truck Strait Union ha rebut 45 milions d'euros. L'empresa privada ferroviària se situa així per sobre de la també ferroviària Medway, propietat de MSC i de VTG Ferroviària espanyola, filial de VTG alemanya, i Continental Rail. El sector ferroviari és, així, qui competeix amb l'automobilístic per emportar-se la major part del pastís privat per als fons Next Generation. Les empreses ferroviàries van percebre entre 34 i 45 milions d'euros.
La llista de les 10 privades amb més fons europees la tanquen tres d'automobilístiques més. Stellantis va percebre 29 milions i Seat 28, mentre que Volskwagen Navarra va percebre 27 milions, de manera que l'alemanya va acumular 152 milions d'euros en total.
El document mostra també la llista de licitacions d'obra pública convocades en el marc del pla de Recuperaciión i allà Ferrovial es porta gran parteix del protegonismo, en haver rebut un total de 120.763.419 per a obres públiques repartides en 7 projectes entre els quals destaquen els 59 milions per la construcció de la plataforma de la línia d'alta velocitat Madrid-Extremadura en el tram entre Tiétar i Malpartida de Plasencia o l'execució del túnel de OUral situat en el tram Monforte-Lugo de la línia 800.
La Unió Temporal d'Empreses (UTE) de CAF, Signalling i Thales va rebre 132 milions d'euros en la segona licitació pública més important amb fons europeus, per darrere de l'UTE Totana-Totana, que va construir una plataforma del corredor mediterrani d'alta velocitat entre Múrcia i Almeria. Thales també va rebre 119 milions d'euros per a altres projectes d'obra pública, els més importants per a Adif-Alta Velocitat. L'UTE Canal d'accés va rebre 105 milions per a obres en les infraestructures de l'Alta Velocitat de València i l'UTE Sacyr-Cavosa-Taboada i Rams va rebre 102 milions per a les obres del port d'A Coruña. Arcelor Mittal, Dragatges, OHL, Alstom, Siemens Rail Automation o Rover Rail van ser altres de les empreses privades que van rebre fons europeus per a obres públiques.