Més de trenta municipis catalans, on resideixen unes 26.000 persones, no tenen cap tipus d'accés als serveis bancaris. Ni als caixers, ni a les oficines físiques, ni a les oficines mòbils que volten pels pobles, ni tan sols a les de Correus, on ja es presten serveis financers com la retirada o l'ingrés d'efectiu, o l'enviament de diners a les llars.

La pitjor part se l'emporta Girona, que té 17 municipis on encara no tenen cap d'aquests serveis. En concret, Sant Joan de Mollet, Ger, Riudaura, Llanars, Guils de Cerdanya, Pau, el Far d'Empordà, Sant Martí de Llémena, Camós, Canet d'Adri, Borrassà, Fortià, la Vall de Bianya, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Fontcoberta i Forallac. Aquí hi ha afectades 13.995 persones. En els últims mesos han sortit de la llista tres, Ventalló, Montagut i Oix i Torroella de Fluvià, perquè Correus hi ha obert una oficina o hi ha instal·lat un caixer, per la qual cosa almenys els seus ciutadans poden ja fer algunes operacions bàsiques.

A Catalunya, la segona província amb més risc d'exclusió financera és Lleida, que té unes altres 11 localitats i 8.348 ciutadans sense accés a la banca ni caixers. En concret, els Plans de Sió, Castelló de Farfanya, Torrefeta i Florejacs, Sant Martí de Riucorb, Sidamon, la Torre de Cabdella, Fondarella, les Valls de Valira, Ribera d'Urgellet, Olius i Montferrer i Castellbò. També aquí, n'han sortit de la llista dos, Castellnou de Seana i Torrelameu, perquè ja tenen una oficina de Correus.

A Barcelona hi ha unes altres quatre places afectades, Campins, les Masies de Roda, Castellcir i Santa Maria de Martorelles, on viuen 3.632 persones. Mentre que Oristà, Rajadell, Monistrol de Calders Muntanyola i Puigdàlber deixen d'estar en risc pel mateix motiu que els anteriors. El 2021 també apareixien set municipis de Tarragona que no comptaven amb cap servei financer, però el 2022 desapareixen per l'acord amb Correus. Es tracta de Nulles, Bot, Querol, Vilanova d'Escornalbou, Marçà, Vilabella i Bonastre.

Les dades, extretes d'un informe elaborat per l'Associació Espanyola de Banca (AEB), l'Associació de Caixes i Bancs (CECA) i La Unión de Cooperativas de Crédito (UNACC), posen en relleu que el 2021 hi havia un total de 243 municipis de més de 500 habitants que no disposaven de cap punt d'accés presencial als serveis bancaris a Espanya i s'hi concentraven 211.550 habitants.

Però la banca, després de la imposició del Govern espanyol, es va comprometre el passat 2022 a combatre l'exclusió financera en l'àmbit rural, és a dir, a no deixar cap d'aquests municipis sense serveis tan bàsics com la retirada d'efectiu, així que entre octubre de l'any passat i febrer d'aquest any, han aconseguit reduir la xifra a 164 municipis.

Malgrat la reducció, continuen afectats encara 141.992 habitants, segons l'informe. El 43% d'ells (61.063 persones) resideix a Castella i Lleó, un altre 18% (25.975 ciutadans) a Catalunya i un 10% (14.549 habitants) a Navarra. Es tracta de les tres comunitats autònomes, per tant, amb més risc d'exclusió financera.

A Castella i Lleó hi ha en l'actualitat 73 municipis sense cap tipus de servei bancari i a Catalunya uns altres 32, unes xifres que superen amb escreix les de Navarra on també hi ha afectades 12 localitats, i les del País Basc, amb 17 localitats més. Les tres patronals bancàries posen en valor que en els últims mesos hagin aconseguit treure de la llista a 79 municipis després de dissenyar un full de ruta per "rescatar" aquesta població financerament exclosa, habilitant almenys un punt d'accés als serveis bancaris en forma d'oficines, caixers automàtics, agents financers o acords amb oficines de Correus.

Però el seu objectiu és reduir aquestes xifres a zero, per la qual cosa s'han compromès a monitorar cada tres mesos el grau de compliment d'aquest full de ruta i realitzar informes de seguiment de la inclusió financera. La seva meta, afegeixen, és que com tard el 100% dels municipis estigui fora de risc l'octubre del 2023. Si no ho aconseguissin, la banca s'ha compromès a instal·lar un caixer de marca blanca, és a dir, que sigui multiús i de cap entitat en concret.

Tal com avancem en ON ECONOMIA, el Banc d'Espanya està treballant amb les entitats financeres per avaluar l'efectivitat de mesures alternatives d'accés a serveis bancaris presencials en l'àmbit rural, com les que s'han posat en marxa al Regne Unit, un dels països pioners a Europa juntament amb Suècia i els Països Baixos en la lluita contra l'exclusió financera. La banca, també ha decidit establir un marc de col·laboració amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per aconseguir com més aviat millor que tots els municipis de més de 500 habitants que no tenen accés als serveis financers, ho aconsegueixin aquest any.