L’any 2023 seguirà sent complex per al teixit empresarial de la petita i mitjana empresa per una situació econòmicament incerta, de la qual no en queden al marge les grans corporacions empresarials. L’exercici s’ha iniciat amb un 52% de les pimes, tant de Catalunya com de la resta d'Espanya, amb un nivell de beneficis per sota dels obtinguts el 2019, i amb un altre gruix important del teixit ofegat pels increments del preu de l’energia i de les primeres matèries, que no poden repercutir-los en el preu del producte final per no perdre competitivitat en els mercats estatal i mundial.

Aquesta és la visió generalitzada de la indústria i els serveis que ofereixen les patronals catalanes Foment del Treball i Pimec i és un bon resum de com l’esclat de la guerra a Ucraïna va ser el detonant que va fer esclatar una situació econòmica que venia precedida per un any, el posterior a la covid-19, en què el consumidor va aprofitar la sortida de la pandèmia per incrementar la despesa i en el qual l'energia ja experimentava grans tensions de preus -en la llum i el gas- a conseqüència d'aquesta reactivació econòmica.

En aquest context, l’inici de 2022 ja vaticinava que hi hauria una pressió inflacionista i que el Banc Central Europeu actuaria amb un increment dels tipus d’interès per aturar-la. La guerra d’Ucraïna ho va accelerar i la indústria va començar a reduir la producció, perquè era molt difícil oferir productes a preus competitius amb el cost que tenia l’energia, la inflació desbocada i els tipus d'interès a l'alça. L'increment del preu del diner va arribar, en molts casos, en un moment delicat per a les pimes dels sectors més afectats per la pandèmia que s'havien acollit als préstecs financers públics (crèdits ICO) i a línies creditícies bancàries per tirar endavant durant 2020 i bona part del 2021, un exercici que no va mostrar signes de recuperació econòmica fins a ben entrar el segon semestre de l'any.

L'any passat, la indústria en general va haver d’afrontar un increment desmesurat i abrupte del cost de l’energia i de les primeres matèries. El preu de la llum al mercat majorista es va disparar a Espanya durant un 2022 en què va ser de mitjana un 88,3% més car que el 2021, 209,69 euros per megawatt hora davant els 111,93 euros/MWh de l'any anterior, segons les dades d'OMIE. Darrere hi havia l’increment del cost del gas, quan el conflicte bèl·lic va afectar el subministrament de Rússia cap a Europa. Això, que va ser molt perjudicial per a la indústria en general, ha beneficiat als sectors energètics en particular, elèctriques i gasistes espanyoles que han tancat el 2022 amb un rècord històric d’ingressos i de beneficis, tot i les mesures correctores que ha aprovat el Govern central.

Els sectors més intensius en energia ha estat els més afectats de manera directa. En aquest sentit, destaquen el transport, la indústria auxiliar de la construcció, la pesca, la metal·lúrgia o la indústria química, de material elèctric i de maquinària, i també la indústria de l’automòbil, de manera que es va afegir més pressió als problemes que s'arrossegaven de 2021. A més del preu de l’energia, també han repuntat els preus d’una gran part de les primeres matèries (metalls industrials i productes agroalimentaris especialment pel tema dels fertilitzants) als mercats globals, segons l'informe Quins són els sectors més afectats pel conflicte d’Ucraïna?, de CaixaBank Reseach.

Importacions obligades, exportacions relatives

En aquest efecte generalitzat hi havia també una part important de les empreses que depenien de l'augment del cost de les primeres matèries -com els cereals-, la reducció de la cadena de subministraments i la interrupció del comerç entre els mercats i l’increment de les tarifes del comerç internacional.

En l’àmbit europeu, importacions i exportacions es van veure molt afectades, però aquestes últimes -tot i ser importants per algunes empreses- van ser les menys significatives. Rússia exportava a Espanya, a part de l’energia que feia arribat a Europa (petroli i productes derivats del petroli, gas, carbó), acer laminat, metalls i minerals ferrosos i no ferrosos, fusta i fertilitzants. Val tenir en compte que, segons dades publicades pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme abans d’iniciar-se el conflicte bèl·lic, unes 5.400 empreses espanyoles mantenen relacions comercials amb Ucraïna. El valor de les operacions havia estat el 2021 de més de 3.000 milions d'euros, la majoria en importacions.

Per la seva banda, el volum comercial amb Rússia era més gran, amb més de 9.500 empreses i un valor de 8.200 milions d'euros, a tancament de 2021. De totes elles, unes 5.000 empreses espanyoles van exportar béns i serveis per valor de 2.200 milions d'euros, mentre que 4.600 companyies més van importar per valor de 6.000 milions. Unes dades que per volum corresponien a l'1% del total d’exportacions i importacions d’Espanya en el cas dels intercanvis comercials amb Ucraïna, i un 1,8% en el cas de Rússia. En el cas de Catalunya, Rússia només representava un 0,8% del comerç exterior català, si bé és cert que els llaços comercials amb Ucraïna eren més grans, sobretot pel que fa a les importacions que són tres vegades més que les exportacions, amb un volum de 372 milions d'euros, bàsicament per la compra de cereals.

Més costos, menys guanys i inversions 

Per tant, es dedueix que les conseqüències de la guerra al teixit empresarial han vingut donades més per un increment dels costos energètics i de les primeres matèries que, d’una banda, han tensionat la inflació i, per tant, han afectat el consum de la població i amb una caiguda de la demanda de béns i serveis. Per altra banda, les empreses han hagut d’assumir bona part de l’increment dels costos sense repercutir-ho en el preu dels productes i restant-lo del marge, perquè contràriament haguessin perdut competitivitat i vendes. Tant és així que les expectatives de l’empresariat català sobre la marxa dels seus negocis s’ha situat en terreny negatiu des de finals de 2022, com recollia l’informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. No obstant això, ara per ara, el mercat de treball manté una evolució moderada, però ascendent, de manera que, amb una pujada generalitzada dels salaris sotmesos a conveni i si no s’incrementa la taxa d’atur en els pròxims mesos, el consum de les famílies pot tendir a recuperar-se lleugerament i serà una contribució important a la recuperació de l’activitat econòmica empresarial.

Els Next Generation, una empenta determinant

També serà important, l’execució dels fons europeus Next Generation. La contribució d’aquests recursos està afavorint les inversions empresarials que, d’altra manera, s’haguessin ajornat davant la incertesa sobre l’evolució de l’economia en aquest primer semestre de l’any a escala internacional. Els experts consideren que els fons europeus tindran efectes persistents a mitjà i llarg termini sobre el PIB, la inversió privada i els salaris perquè contribuiran a la transformació del model productiu per mitjà de la digitalització i la sostenibilitat.