L’any 2024 s’enceta en un context de moderació substancial del creixement econòmic internacional del qual no en quedaran exemptes ni Espanya ni Catalunya, tot i que alguns experts apunten que registraran una evolució millor que la dibuixada per al conjunt d’Europa. L’estancament no hauria d’agafar per sorpresa al teixit empresarial perquè en el segon semestre de 2023 ja s’ha evidenciat una frenada generalitzada de l’activitat en diversos sectors econòmics i no només no s’ha esvaït sinó que encara s’ha complicat més el context geopolític internacional. Un marc d’actuació que ressuscita els perills constants per a les empreses, com els dèficits en competitivitat i productivitat, la manca de dimensió o els desafiaments de la innovació. Tot plegat en uns moments en què cal abastar la transició energètica i el canvi climàtic, noves tecnologies com la intel·ligència artificial o la gestió del talent.

Es fa difícil determinar per ordre de prioritat quins són els reptes i exigències que té per davant l’empresa, perquè la diversitat del teixit fa que no hi hagi una recepta generalitzada i perquè, dissortadament, hi ha companyies que tenen encara deures per fer en aspectes que s’han perpetuat en el temps com la innovació, la internacionalització i la col·laboració empresarial. No obstant això, són del consens d’economistes i patronals els principals reptes que l’empresa té per davant aquest 2024 i que, sovint, estan entrellaçats:

Preparar-se per a la desacceleració. Les empreses han de millorar l’eficiència dels processos i focalitzar els esforços en el projectes amb perspectives més sòlides. Hauran de gestionar la incertesa que ve per davant, tenint en compte que l’estancament podria allargar-se a 2025, amb un escenari de dos anys encara sotmesos a les pressions inflacionistes i, per tant, a uns alts costos de primeres matèries i salaris alts. És doncs encara una incògnita l’evolució de la inflació i els tipus d’interès, que juntament amb el mercat laboral, pressionen la demanda. Això en una situació difícil per als països europeus que han elevat els dèficits i als quals, previsiblement, la UE exigirà contenció de la despesa pública. 

Estratègia financera. El finançament és clau per a l’evolució dels negocis i les empreses -moltes ja ho han fet el 2023- hauran de revisar el seu endeutament, intentant que la prudència no malmeti els projectes d’inversió en un context de tipus d’interès alts. Això lligat a què els fons europeus Next Generation s’haurien d’executar durant 2024 i accelerar perquè fins ara l’execució real és poca, quan es tracta d’un instrument de dinamització de la demanda.

Internacionalització. Les empreses veuran com Europa, especialment el Centreeuropa, la demanda es contrau, mentre que en altres zones com l'Àsia hi ha països com l'Índia, Xina, Vietnam o Singapur que no han desaprofitat els temps de lookdown de la pandèmia, i s'ha potenciat la producció local fent-se un lloc en determinats sectors. Així, les companyies europees han d’aproximar-se a les cadenes de proveïment, però “no és fàcil implantar-se als mercats on es vol vendre perquè són inversions significatives”, manifesta Joan Tristany, director general d'Amec. Aquesta associació ha detectat que ara mateix ja hi ha un ajornament o una presa de decisions més llarga a l’hora d'executar aquests projectes d'establiment a l'exterior.

Millorar la innovació i el desenvolupament. Les empreses, i en particular les manufactureres, han d’aprofundir en la innovació i el desenvolupament de nous processos i productes. Aprofundint en les aliances empresarials i en la transferència de coneixement entre el teixit empresarial i les universitats i centres de recerca. A mitjà i llarg termini “és essencial potenciar la creativitat i la innovació constant en productes i processos”, recorda Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, cal fer-ho amb “la plena visió del canvi climàtic i la sostenibilitat, perquè aportarà lideratge a les empreses espanyoles versus la competència”, afegeix Joan Tristany, director general d’Amec.

Guanyar dimensió. Les empreses s’han d’enfortir, de fet, “de la mateixa manera que la innovació, la dimensió és un dels reptes perpetus de l’empresa”, destaca Carles Mas, director de l’àrea d’economia i empresa de Pimec. “Guanyar en dimensió i aprofundir en les economies d’escala per la via de la internacionalització i l’especialització flexible” és un altre dels reptes que Rovira situa a mitjà i llarg termini, i que l’economista Josep Reyner, membre de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, qualifica de “tema estructural” i aconsella que es fomenti la cooperació entre empreses perquè “no sempre cal propiciar una fusió; hi ha fórmules intermèdies de col·laboració en diferents vessants que afavoreixen la competitivitat, la innovació, generen economies d’escala, faciliten l'accés a finançament...”.

Canvi climàtic. La Unió Europea ha posat l’accelerador en la lluita contra el canvi climàtic i això es trasllada al teixit empresarial que ha de complir amb moltes més regulacions que els seus competidors d’arreu en matèria de sostenibilitat. S’haurà de buscar com treure profit d’aquest aspecte que a mitjà i llarg termini pot incrementar el lideratge de les firmes europees. S'ha d’anar avançant en la transició energètica, en l’estalvi dels recursos naturals -a Espanya especialment en el consum de l’aigua-, entre altres. “És un dels grans reptes que té al davant l’empresa perquè la legislació és molt complexa i fixada moltes vegades amb criteris polítics i, per tant, molt diferents no només per països sinó també per regions”, explica Joan Tristany. El director general d’Amec especifica que això provoca “una fragmentació del mercat interior de la UE” i obliga les empreses a fabricar un mateix producte de forma diferent amb el cost que implica tant pel que fa a la innovació com als processos i materials. “El marge de les empreses és inferior respecte d’altres companyies ubicades en països on les exigències en matèria de sostenibilitat no són tan altes i perden competitivitat”, alerta Carles Mas. Les empreses haurien d’aprofitar els fons europeus Next Generation “amb més intensitat per treballar aquests aspectes, com han fet per impulsar la seva digitalització amb la sol·licitud gairebé massiva del Kit Digital”, comenta Josep Reyner, qui adverteix que la transició energètica és primordial davant de l’increment dels costos energètics.

Gestió del talent. El foment de la innovació, de la digitalització, la sostenibilitat... són reptes que tenen un denominador comú: el talent. La gestió dels recursos humans és una peça clau en les empreses. Primer per la tipologia del personal que s’ha d’incorporar o la formació de l’existent, però també perquè l’estratègia empresarial ha de respondre a uns valors, des de la flexibilitat, a la igualtat i la diversitat, passant per unes retribucions justes i una responsabilitat empresarial i d'impacte social per damunt de tot, com a aspectes que valora el treballador a l’hora de triar una feina. En definitiva, “noves posicions, noves capacitats i nous propòsits econòmics i socials”, per “gestionar els equips en correlació amb allò que demana la societat”, assegura Tristany. “Last but not least, a curt, mitjà i llarg termini, posar l’atracció, potenciació i retenció del talent en el centre de la visió i l’estratègia de l’empresa”, determina Joan Ramon Rovira.