El Banc d'Espanya (BdE) ha analitzat l'evolució dels programes de garanties públiques que es van concedir en la pandèmia, com els crèdits ICO, els rescats de la SEPI o el fons de recapitalització de Cofides, així com els ajuts directes que van concedir les comunitats autònomes als autònoms i les pimes. I conclou que aquests ajuts directes "no van ser eficients". Principalment, perquè la immensa majoria es van donar a empreses que no ho necessitaven, ja que no s'havien endeutat més per la covid-19. També destaca que es van donar als qui ja estaven endeutades d'abans. Mentre que, les que veritablement el necessitaven, només van rebre un 15% del total dels ajuts.
En concret, el supervisor posa en relleu en un informe on estudia "els programes de garanties públiques i d'ajuts directes a les empreses espanyoles implementats durant la crisi de la covid-19" que, dels 3.200 milions d'euros a què ascendeix el volum d'ajuts concedit a les pimes i empresaris individuals, només 500 milions haurien anat dirigits a empreses que presentaven dèficit de capital a conseqüència de la crisi sanitària.
És a dir, amb prou feines un 15% del total haurien anat dirigits a empreses amb problemes de solvència a conseqüència de la crisi, pel que el programa "hauria contribuït a reduir moderadament els seus problemes". Tanmateix, les empreses que no s'enfrontaven a problemes de solvència, ja que la seva ràtio de capital era positiu el 2019 i no s'havia reduït el 2020 o, si ho havia fet, se situava per sobre del 10%, haurien rebut la major part d'aquests ajuts: 2.600 milions d'euros.
Finalment, s'haurien destinat 100 milions d'euros a empreses la ràtio de les quals de capital ja era 0 o negativa el 2019. De manera que més d'un 81% del total dels ajuts va ser a empreses que no el necessitaven i també una mica més del 3% a empreses que ja estaven endeutades d'abans. En suma, un 85% del total.
"Aquests resultats suggereixen que, encara que el volum dels ajuts directes desplegats hauria permès cobrir potencialment una part molt destacada del dèficit de capital de les empreses amb problemes de solvència arran de la crisi de la covid-19, la seva assignació no va ser eficient, ja que només una petita part dels ajuts va ser destinada a cobrir el dèficit de capital de les empreses deficitàries", apunta el BdE.
En aquest sentit, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos recorda a l'informe que podien optar a aquests ajuts aquelles empreses la facturació de les quals hagués caigut més del 30% el 2020, que pertanyessin a determinats sectors especialment afectats per la pandèmia i que haguessin presentat guanys el 2019. Doncs així ho va determinar el ministeri d'Economia que lidera Nadia Calviño.
Però Calviño va passar aquesta competència a les comunitats autònomes (CCAA), que van ser les que van gestionar aquest programa d'ajuts directes, i segons el parer del BdE "van tenir certa flexibilitat en l'aplicació dels esmentats criteris", per això, els resultats mostren que no es va tenir en compte que la facturació hagués caigut aquest 30%.
Quant al fons de la Sepi, dotat de 10.000 milions d'euros, i el de Cofides, amb uns altres 1.000 milions (que es van destinar a empreses de gran mida), el Banc d'Espanya entén que la seva assignació sí que es va basar en criteris generals, així com en una anàlisi individualitzada de la situació econòmica i financera de les empreses sol·licitadores i de les seves perspectives de negoci. És a dir, que està ben atorgat.
Els crèdits ICO van ser "fonamentals"
El Banc d'Espanya també destaca que els programes de garanties públiques també haurien estat "fonamentals" per permetre que moltes empreses al nostre país poguessin cobrir les seves necessitats més grans de liquiditat. Principalment, les línies d'avals gestionades per l'ICO, que van donar un respir a les empreses amb un accés al finançament extern a priori més difícil, com les pimes, o les que operaven als sectors més colpejats per la crisi.
El supervisor, que considera que els sectors "molt afectats" van ser aquells en els quals les seves vendes van caure més d'un 15% el 2020 i com "moderadament afectats" si les seves vendes van caure entre un 9% i un 15%, indica també que el finançament captat per moltes les empreses que van sol·licitar un crèdit ICO el 2020 no només s'hauria destinat a cobrir els seus dèficits de liquiditat més immediats, "sinó que almenys una part dels fons rebuts s'hauria utilitzat per augmentar els matalassos de liquiditat per motius precautoris".
És a dir, es van sol·licitar com a mesura de prudència. L'última xifra facilitada per l'ICO és que entre 2020 i 2022 hauria atorgat 141.000 milions. Finalment, el Banc d'Espanya aplaudeix que el Govern espanyol en posés en marxa altres de mesurades d'alleujament durant la crisi per a les rendes de llars i empreses, com els ERTO, els ajornaments del pagament de lloguers, cotitzacions socials i imposats.