El judici per determinar el futur de la siderúrgica catalana Celsa ha finalitzat aquest divendres amb les dues últimes intervencions corresponents als experts financers de Kutxabank i Deloitte. Serà dimarts vinent quan les parts comunicaran les seves conclusions perquè el jutge Álvaro Lobato, del Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona, dicti sentència. En la vista d'aquest divendres, els declarants han exposat els seus dubtes sobre l'evolució financera del grup Celsa en els cinc anys vinents, d'acord amb la projecció que han realitzat del negoci de la siderúrgica.
L'expert contractat per l'entitat financera Kutxabank -l'únic creditor que s'ha oposat a la reestructuració que la resta han presentat al jutge per executar el deute a canvi de capital de la companyia- ha manifestat que l'entitat financera està segura que "l'entitat cinquè any no es podrà procedir al pagament del deute", perquè la siderúrgica no generarà els fluxos de caixa necessaris. "És segur que a algú no se'l podrà pagar", ha manifestat. Asier Etxeita, soci de la firma Zubizarreta -contractada per Kutxabank-, ha exposat que "està clar que tal com està plantejat el pla de reestructuració la companyia no podria pagar el deute de 1.600 milions d'euros". "Si dius a la teva valoració que els fluxos generats per la companyia són 1.000 milions d'euros i el pla de reestructuració diu que cal amortitzar 1.600 milions d'euros, no es podrà pagar el deute" com es planteja al pla de reestructuració dels fons, ha afegit. A més, el perit ha afirmat que segons l'anàlisi que han fet, el tracte que rep Kutxabank dins del pla de reestructuració no és paritari respecte a la resta de posicions de creditors.
Per la seva part, Jesús F. Valero, soci de Transaction Advisory Services i soci responsable de valoració de Deloitte a Espanya, en un repàs de l'informe de valoració presentat per la consultora, ha advertit que el sector de l'acer passarà "per un ajustament seriós" en els dos anys vinents, per un context de creixements continguts després de la forta demanda i preus dels anys 2021 i 2022. "No hi ha cap evidència que ens determini que Celsa gaudirà d'un nou avantatge competitiu que ens permeti sostenir el creixement per sobre dels seus competidors, perquè se sustenta en el preu i el volum de tones venudes," ha exposat Valero.
L'expert ha desarmat els arguments dels tècnics aportats per la família Rubiralta, amb anàlisi de Lazard, PwC i BDO, en els quals s'atribueix a la companyia un cert avantatge competitiu respecte dels players que operen al sector de l'acer a Europa, pel seu mix de productes -alguns d'alt valor afegit- i pels seus sistemes de fabricació baixos en emissions. Valero ha qüestionat que l'anomenat 'acer verd' sigui una particularitat de Celsa prou destacada per a desbancar els seus competidors. Valero ha insistit que a Europa n'hi ha una sobre capacitat de producció d'acer i que, si bé atenent el compliment de l'Agenda 2030 de la UE, la indústria haurà d'adaptar-se a noves normatives sobre l'acer verd, també és veritat que "Europa té un cert proteccionisme en aquest sector" i a la qual la Xina comenci a fabricar acer verd i Europa hagi d'obrir fronteres, es produirà un important desajust entre oferta i demanda.
També ha opinat que el pla d'inversions que preveu escometre la siderúrgica catalana -una companyia intensiva en capital- no la fa singular. "La competència també s'està movent en nivells més o menys constants d'inversió, amb nivells de capex -inversió en immobilitzat- superiors al 7% sobre les vendes, quan Celsa té un capex del 4%", ha assegurat.
Preocupació a la plantilla
Per la seva part, els sindicats UGT i CCOO han fet pública la seva preocupació a la situació que pot generar-se en els mesos entrants. Al seu entendre, malgrat que els fons creditors han assegurat que mantindran el pla industrial del grup si assoleixen el seu control, els 10.000 treballadors no tenen assegurats els seus llocs de treball. Els fons creditors "expliquen que no preveuen tancaments de plantes ni deslocalitzacions, però, en canvi, no expliquen ni han explicat en cap moment com ho faran ni quin serà el pla industrial de la companyia si prenen el control accionarial de la companyia", asseguren els sindicats en un comunicat. Diuen sentir-se "menystinguts" pels fons creditors que han sol·licitat per via judicial homologar un pla de reestructuració de forma unilateral. "No ens han explicat absolutament res sobre com pensen garantir els prop de 10.000 llocs de treball del grup, ni han respost a cap de les nostres preguntes escudant-se que no podien fer-ho", afegeixen.
Els sindicats, alhora que el Govern català, insisteixen en el paper estratègic de Celsa i que l'execució de l'ajuda pública de la Sepi, de 550 milions d'euros, acompanyada del pla industrial del grup garantirien la viabilitat de la companyia.