Les grans companyies tecnològiques estan centrant tots els seus esforços a aprimar la massa de treballadors amb què compten arreu del món, en un context econòmic marcat per l'elevada inflació i la política monetària expansiva dels bancs centrals per frenar l'escalada de preus. Es tracta d'un canvi de paradigma al sector que, després de viure els seus anys dolços batent rècords de beneficis i augmentant la seva capitalització fins a nivells mai vistos, ara es troba immers en una espiral de caigudes borsàries, descens en els beneficis i retallades de plantilla.
Microsoft ha estat l'última gran tecnològica a anunciar acomiadaments enguany i no són pocs els empleats que deixaran l'empresa aquest any. El gegant tecnològic nord-americà ha anunciat que retallarà uns 10.000 llocs de treball, poc menys del 5% de la seva plantilla, que durà a terme durant els primers mesos del 2023. La multinacional que dirigeix Satya Nadella assumirà un impacte negatiu de 1.200 milions de dòlars (uns 1.109 milions d'euros) en els seus comptes del segon trimestre fiscal.
Els acomiadaments massius de Microsoft s'uneixen així a la llarga llista de companyies tecnològiques que han retallat personal des de mitjans de l'any passat, per la qual cosa per alguns experts es tracta més d'un efecte contagi que d'una necessitat real, després de la punxada de la bombolla de valoracions en la qual s'ha vist embolicat el sector. Des de les empreses més conegudes a nivell mundial, fins a altres firmes menys rellevants, la cadena de destitucions s'ha anat replicant fa tot just uns mesos.
Onada d'acomiadaments
D'aquesta manera, segons els càlculs del web layoffs.fyi, que computa els anuncis i notícies sobre el tema, en els últims mesos la xifra d'acomiadaments al sector ascendeix a 150.000, entre els quals es troben els causats per grans multinacionals. Només aquest 2023, a més de Microsoft, Amazon també va anunciar que les retallades de la seva plantilla ascendirien a 18.000 empleats, per sobre de l'1% del total de treballadors amb què compta la companyia fundada per Jeff Bezos. A aquests acomiadaments s'afegeixen també els de Salesforce, que va anunciar que prescindiria del 10% de la seva plantilla, la qual cosa suposa uns 8.000 acomiadaments.
Meta (antiga Facebook), va acusar el canvi d'estratègia centrada en el metavers i les pèrdues en els seus comptes de resultats van començar a aflorar que potser no era tan bona idea el rumb que estava prenent la firma de Marck Zuckerberg. En aquest sentit, Meta va acomiadar 11.000 empleats, el 18% de la seva plantilla. Així mateix, un altre canvi de rumb en una de les grans companyies que dominen el mercat de les xarxes socials, ha suposat l'aprimament de la seva plantilla.
No és cap altra que Twitter. Amb l'arribada d'Elon Musk a la direcció de l'empresa després d'acordar la seva compra per 44.000 milions de dòlars, l'empresa va acomiadar 3.700 treballadors, la meitat de la seva plantilla. El principal motiu, segons el magnat d'origen sud-africà, són les pèrdues de 4 milions de dòlars diaris que assegura té l'empresa. A aquests acomiadaments es van sumar també les nombroses dimissions que es van produir com a reacció als bruscos canvis que Musk va aplicar en la seva entrada a Twitter.
També la xarxa social Snap va anunciar l'agost passat l'acomiadament del 20% de la seva nòmina d'empleats, la qual cosa suposa prescindir de més de 1.000 treballadors. El motiu principal que va donar l'empresa va ser la frenada en el seu creixement i les pèrdues multimilionàries que estava patint. Encara que en molta menor dimensió, els 500 acomiadaments de Netflix també donen bon compte que no es tracta d'un fet aïllat i que totes les grans companyies tecnològiques estan actuant en la mateixa línia.
La tempesta perfecta
Encara que cada empresa té les seves pròpies idiosincràsies i forats negres en les estructures financeres, el fet que en els últims mesos la tendència hagi estat la mateixa pràcticament en tots els grans 'players' del sector fa plantejar-se quins són els veritables motius. Si bé la crisi que viu el sector encara no ha arribat a la seva fi i la cal veure el seu abast a nivell global, la punxada de la bombolla, almenys en les valoracions, s'ha anat reflectint en els últims mesos.
Per a Noelia Hernández Sánchez, experta en competitivitat i innovació per a organismes internacionals com la Comissió Europea, el BERD, el Banc Mundial, Nacions Unides o el BID, els acomiadaments massius es deuen a l'esclat d'una tempesta perfecta que porta preparant-se des de la pandèmia. Així ho explicava l'analista a la seva columna per a ON ECONOMIA titulada Hi ha una bombolla al sector tecnològic global?, on assegurava que, després d'un període pandèmic on les eines digitals es van convertir en imprescindibles i les empreses van augmentar les seves vendes exponencialment, la tornada a la normalitat va reduir la xifra de facturació de moltes d'aquestes empreses.
"En primer lloc, podríem parlar d'una situació conjuntural, potser acompanyada d'unes expectatives errònies que van fallar en l'estratègia. Sobredimensionar les plantilles va ser conseqüència d'aquesta planificació poc encertada", assenyalava l'experta. Aquesta situació, sumada al clima actual d'incertesa econòmica a tot el món en un context inflacionari i de pujades de tipus, ha fet que es replegui la inversió, en un mercat on les companyies són molt dependents del capital i els inversors.
D'aquesta manera, en tancar-se l'aixeta de finançament, les companyies necessiten prendre mesures per reduir les seves despeses i ser capaces de sobreviure a aquesta situació global. "Aquesta reducció de la inversió en el sector tecnològic no s'observa únicament entre les empreses consagrades. Des de 2020, la inversió en start-ups també es va veure afectada, ja que el capital reclama posicions més conservadores," explicava Hernández Sánchez.
A més, es pot destacar que gran part dels llocs i divisions on s'estan realitzant els acomiadaments massius tenen a veure amb el desenvolupament d'intel·ligència artificial, machine learning, robòtica, equips d'enginyeria. A més s'han retardat alguns projectes relacionats amb el metavers o la intel·ligència artificial. "Sembla indicar que l'estratègia es dirigeix a prescindir d'empleats en els nous projectes o en els plans innovadors, i mantenir o reflotar la facturació en les àrees de negoci existents del sector tecnològic", assegurava l'experta.
Un possible efecte contagi que no arregla el problema
Altres experts apunten a una espècie d'efecte contagi que no pot portar res de bo al sector. Jeffrey Pfeffer, professor de la Stanford Graduate School of Business, ha estudiat durant anys les pràctiques de contractació i acomiadament en empreses de tot el món i explica en aquesta entrevista que les tecnològiques estan vivint un "contagi social".
En aquest sentit, l'expert assenyala en aquesta entrevista que "quan unes quantes empreses acomiaden personal, és probable que d'altres facin el mateix". Per a Pfeffer, la principal raó d'aquest degoteig constant d'acomiadaments a Amazon, Microsoft o Meta és que "són el resultat d'un comportament imitatiu i no estan particularment basats en evidència".
Així mateix, segons el professor, aquesta circumstància no és positiva i tampoc no és la clau perquè les empreses arreglin els seus problemes estructurals. "Els acomiadaments sovint no redueixen els costos, ja que hi ha molts casos d'empleats acomiadats que són contractats novament com a contractistes i les empreses paguen a l'empresa contractista".
En aquest sentit, Pfeffer argumenta també que els acomiadaments "sovint no augmenten els preus de les accions, en part perquè els acomiadaments poden indicar que una empresa està tenint dificultats". Tampoc no augmenten la productivitat, ni resolen el que per a l'expert és el problema subjacent: una estratègia ineficaç, una pèrdua de quota de mercat o ingressos massa baixos. "Els acomiadaments són bàsicament una mala decisió", explica.
En qualsevol cas, els gegants tecnològics s'encaminen cap a una nova etapa. El context econòmic seguirà sent complicat quant a costos de finançament, almenys el 2023, per la qual cosa moltes companyies centraran els seus esforços i inversions previsiblement en àmbits que controlin.