La banca presumeix d'haver arribat a acords amb Correus per apropar els diners en efectiu a aquelles zones que han quedat financerament excloses pels milers de tancaments d'oficines i caixers en els últims anys. Però les dades publicades pel Banc d'Espanya deixen clar que aquest servei no es coneix i tampoc no s'utilitza. A més, el supervisor destaca també que la població espanyola prefereix treure diners per canals tradicionals. Principalment, pels caixers automàtics.

També destaca que els diners en efectiu continuen sent el mitjà de pagament més utilitzat a Espanya, malgrat l'augment dels pagaments amb targeta o mòbil. Als comerços físics encara un 59% paga amb cash i en els pagaments entre particulars assoleix el 63%, segons recull l''estudi sobre hàbits de l'ús de l'efectiu el 2024' del BdE publicat divendres passat.

Malgrat que el seu ús continua sent molt elevat, cada vegada és més difícil trobar un lloc on poder treure diners, ja que la banca ha tancat milers d'oficines i caixers en els últims anys (sobretot des de la pandèmia) limitant l'accés dels seus clients als diners en metàl·lic. Els més afectats han estat aquells que resideixen en zones rurals (que és on més oficines s'han tancat) i és en aquest context en el qual va sorgir l'aliança de la banca i Correus.

L'acord consisteix que l'empresa pública posa a disposició de la banca la seva àmplia xarxa d'oficines (unes 2.400) perquè els clients puguin treure ingressar o treure diners en efectiu en elles. Mitjançant aquest servei, que es diu Correus Cash, també es poden sol·licitar diners a domicili a través dels més de 24.000 carters que té la companyia a Espanya.

El govern central va propiciar els acords de la banca i Correus

Mediolanum (el 2018) i el Santander (el 2020) van ser les primeres entitats en tancar aliances amb Correus. Però el gran desplegament va arribar el 2022. Aquell any va sorgir el moviment 'Soc Més Gran, No Idiota' protagonitzat per Carlos San Juan i va posar en relleu que la banca no estava tractant els grans com mereixien i que l'exclusió financera que es viu en determinats municipis anava en augment.

Així, el govern central va obligar els bancs a crear un protocol amb diverses mesures per millorar l'atenció als grans i apropar els serveis financers a aquelles zones on s'havien tancat oficines i els seus ciutadans tenien problemes per accedir als diners en efectiu. Les aliances amb Correus van sorgir del propi govern per aturar el segon problema (el de l'Espanya buidada) i llavors, CaixaBank, BBVA, Sabadell, Unicaja, Evo Banco i Tríodes Bank van firmar els seus acords.

Tanmateix, el Banc d'Espanya ha estudiat el recorregut d'aquest servei en aquests dos anys i revela que, malgrat que augmenta lleugerament el nivell de coneixement que té la població del servei de Correus-Cash en comparació amb 2023, el seu ús és baix. El supervisor assenyala que menys d'un 30% coneix en què consisteix aquest servei i el que és pitjor, tan sols un 2% dels enquestats l'utilitza o l'ha utilitzat.

Una xifra que es manté intacta respecte a l'any anterior, malgrat que són moltes les entitats que s'han unit i han tancat aliances amb Correus en els últims mesos. Per la qual cosa, a priori, la xifra hauria d'haver crescut. L'estudi recull que la principal raó per no utilitzar el servei de Correus-Cash (segons els enquestats) és la preferència per retirar o ingressar diners efectius per altres mitjans, com els caixers.

Només un 2% ha utilitzat el servei de recollida en oficina i un 1% a domiclio

Ho afirma el 87% davant un 5% que afirma no tenir disponibles aquests serveis a prop o el seu preu, perquè el servei de Correus, a més, té cost. Les xifres són encara pitjors en el que es refereix al servei de carter que també ofereix Correus i que fa que els diners arribin a casa en lloc d'anar a recollir-lo a una oficina.

"El Servei de carter a domicili de Correus, és poc conegut i té un ús marginal", diu el Banc d'Espanya. Només el coneix un 13% dels enquestats i amb prou feines l'ha utilitzat un 1% a l'últim exercici. No és la primera vegada que el BdE adverteix que aquesta mesura no està funcionant com s'esperava. Ja a finals del 2023 va exposar en diferents informes que els acords de la banca amb Correus havien fet que els municipis a Espanya amb accés als diners en efectiu pugessin en 233.

La mesura ha tingut més abast que altres adoptades per la banca espanyola, com l'ampliació dels ofibuses, la contractació d'agents financers o la instal·lació de nous caixers automàtics. Malgrat això, el seu ús és molt residual. Per la qual cosa es conclou que cap d'aquestes mesures no està funcionant bé.