L’experiència de l’empresa Cuideo, una plataforma que ofereix cuidadors professionals per tenir cura de persones grans i ancians, porta al seu cofundador i CEO, Adrià Buzón, a manifestar que “costa moltíssim trobar gent amb vocació” que es vulgui dedicar a aquesta feina. “És una feina superagraïda, si realment la fas amb vocació per tenir cura dels altres”, defensa durant la seva participació en el debat de FOCUS ON, anomenat No és el final, és el mercat: l'economia silver en acció.
De les seves converses i tracte amb les cuidadores que treballen per a Cuideo, Buzón explica que diuen: “per a mi això no està pagat”, perquè acaben tenint un vincle emocional molt fort amb aquelles persones que atenen, “més que qualsevol altra professió”. Buzón comenta casos “molt macos” de cuidadors que, encara que els usuaris dissortadament han mort, “segueixen mantenint contacte amb les famílies “perquè encara formen part de la unitat familiar”. Per tant, “és una feina molt maca, molt agraïda”. Tot i això, el cofundador de Cuideo admet que, des d'un punt de vista professional, ha estat una labor mal vista que, empreses com la seva van “dignificant”. Entre altres coses, amb una millor remuneració.
La problemàtica per trobar professionals per al sector de l’assistència a la llar de persones grans és força generalitzada. Així s’ha posat de manifest a la taula de debat de FOCUS ON, on Adrià Buzón ja compartit la seva experiència amb el fundador de Group Saltó, Jaume Saltó; Helena Aranyó, directora d’apartaments per sèniors Cugat Natura i directora de relacions institucionals de Fiatc Residències; i Sergi Comas, cofundador i director general de Lura Care. Entre altres aspectes, tots ells han coincidit a reclamar més col·laboració publicoprivada per fer front al repte de l’envelliment actiu.
Universalitzar el servei assistencial
Des d’un punt de vista de gestió de l’empresa, el cofundador de Cuideo valora l’esforç de la plataforma per fer més accessibles els serveis assistencials al conjunt de la població. I admet que aquesta necessitat de trobar persones amb vocació, bons professionals, ha d’anar acompanyada de l’ús de la tecnologia: la millor assistència a les persones grans és la que combina tecnologia i vocació professional, diu.
Aquesta és la base de l’empresa que van arrencar el 2017 veient la demanda existent a Espanya, on hi ha 1,2 milions de persones dependents que necessiten ajuda i de les quals unes 800.000 resideixen a casa seva i només 400.000 viuen en una residència.
Davant de la idiosincràsia d’un sector que llavors estava conformat bàsicament per petites empreses -al voltant d’unes 2.000- que donaven cobertura d’atenció domiciliària amb un abast molt local, fins i tot de barri, “Cuideo va creure que podíem aportar un component disruptiu”, afirma. Així, amb la digitalització, “amb la tecnologia i algoritmes es pot buscar una cuidadora més adient per a les patologies que necessita l’usuari”. Aquest és un exemple de com la tecnologia pot ajudar a humanitzar la prestació assistencial i fer que sigui de màxima qualitat.
Qualitat al màxim
Adrià Buzón exposa que les famílies i les persones usuàries són molt més exigents i el que estan buscant és cada cop tenir serveis de màxima qualitat. “Fa set anys que estem en el mercat i hem percebut que hi ha hagut un canvi de paradigma. Si abans l'envelliment era sobretot gestionar la dependència, ara es parla més d'envelliment actiu, de qualitat, de viure amb qualitat” i, per tant, les empreses del sector, tant privades com públiques, “hem d’adaptar-nos”.
En aquest sentit, Buzón és partidari de generar sinergies entre el sector públic i les administracions. Raona que els costos dels serveis s’han incrementat considerablement els últims anys, mentre que la regulació adreçada, per exemple, a les ajudes a la dependència no s’ha reorientat. Reclama que s’adeqüi per fer més fàcil l’accés a aquests serveis. Però no només pel que fa als costos, sinó també per a la burocràcia que fa la tasca molt complexa a les famílies.
El cofundador i CEO de Cuideo exposa que, tot i que la pensió mitjana s’ha apujat -ara està al voltant dels 1.300 o 1.500 euros mensuals- no tothom pot accedir a aquests tipus de serveis assistencials. Això passa mentre que “seguir vivint a casa, amb qualitat, és un dret bàsic” per a totes les persones. Però els costos de les cures, siguin en residència o a la llar són elevats, i moltes vegades qui ho necessita només disposa d’una pensió mínima de 300 a 800 euros. Llavors és quan “hem de trobar fórmules innovadores i creatives per poder seguir oferint un servei de qualitat a aquesta persona”.
A continuació pots veure el FOCUS ON sencer, i en aquest link, tots els debats: