Les patronals bancàries AEB i CECA han enviat un comunicat conjunt aquest dijous per deixar clar que es neguen que l'impost a la banca sigui permanent. Asseguren que Espanya seria l'únic país europeu on aquest tribut romandria (en alguns països ha estat temporal) i assenyalen que ja no es justifica. Doncs en principi anava a ser temporal, per la pujada de tipus. Però ara els tipus estan baixant.

"Davant de la successió de notícies i declaracions públiques sobre la intenció del Govern d'establir com a permanent el gravamen temporal al sector bancari, les associacions bancàries AEB i CECA expressen el seu més enèrgic rebuig per l'impacte per al propi sector i per a l'economia espanyola", apunta el comunicat.

AEB, que representa entitats com Santander, BBVA o Sabadell; I CECA, que engloba a CaixaBank, Unicaja o Aabanca, entre d'altres, assenyalen que si es manté aquesta iniciativa, Espanya es convertiria en l'única jurisdicció europea amb un impost permanent d'aquestes característiques, "la qual cosa constitueix un desavantatge competitiu per als bancs espanyols i, per tant, per a l'impuls de l'economia, en un context en el qual la banca espanyola és el sector a nivell europeu que més impostos paga".

Destaquen també que suposaria "un obstacle" per completar la Unió Bancària i que "va en contra" de les recomanacions d'institucions com el Banc Central Europeu (BCE) o el Fons Monetari Internacional (FMI) que desaconsellen aquests impostos perquè desvien recursos que podrien utilitzar-se per reforçar el capital dels bancs i mantenir el flux del crèdit famílies i empreses.

"Aquest tipus de gravàmens té un impacte directe sobre la capacitat de finançament de l'economia real i, per tant, en la creació d'ocupació i en el creixement de la nostra economia. La recaptació del gravamen suposa una minva estimada de 50.000 milions a Espanya en la capacitat de finançament del sector bancari".

L'impost ja no té sentit

Les patronals indiquen també que si aquest impost, concebut com a "extraordinari", es va justificar pel Govern espanyol pel creixement d'ingressos derivat de la pujada de tipus d'interès des de 2022, "l'esmentada justificació ja no té vigència". En aquest sentit, recorden que els tipus d'interès ja han baixat tres vegades aquest any i continuaran baixant més, així que no es justifica "la conversió del gravamen temporal en un impost permanent".

El BCE ha començat a retallar els tipus oficials. En concret, al llarg de l'any ja s'ha produït una retallada de 75 punts bàsics que s'ha reflectit en baixades de l'euríbor. L'euríbor a un any està en aquests moments per sota del nivell de desembre de 2022, quan es va aprovar el gravamen. I els analistes anticipen que aquesta tendència descendent es mantindrà l'any vinent, de manera que els tipus d'interès podrien situar-se en l'1,75% a finals de 2025.

Per la seva part, AEB i CECA destaquen també que la incorporació d'impostos al nostre ordenament jurídic per la via d'un decret llei o, alternativament, a través d'una esmena a l'articulat d'un projecte de llei que es trobi en tramitació en el Congrés, "minva la qualitat del debat públic i impossibilita que els sectors afectats puguin manifestar la seva posició sobre normes que afecten la seva activitat".

La banca ja sabia des de fa mesos que la intenció del govern espanyol era fer permanent l'impost, però havien demanat que almenys es consensués amb les entitats afectades, que el 2023 van pagar 2.908 milions d'euros pels resultats del 2022. I aquest els 2024 han pagat uns altres 2.859 milions pels resultats del 2023. En suma, més de 5.700 milions a dos exercicis.

L'impost extraordinari es va anunciar sense previ avís a la banca, que el té recorregut en els tribunals per anticonstitucional. I precisament aquest dijous Bankinter ha dit que faran el mateix amb el permanent si procedeix. El sector demana que es defineixi d'una altra manera, doncs l'extraordinari grava els interessos i les entitats creuen que hauria de ser sobre beneficis.