L'Associació Espanyola de Banca (AEB) i els sindicats del sector financer se citaran dimarts vinent, 25 de juny per continuar negociant el nou conveni col·lectiu de banca. Després de més de catorze reunions en vuit mesos i malgrat que les altres patronals de banca ja han signat els seus respectius convenis, aquest acord encara està lluny de tancar-se. I és que les parts no aconsegueixen posar-se d'acord en el tema salarial.
En concret, en la pujada que han d'aplicar el Santander, BBVA, Sabadell, Bankinter i la resta d'entitats de l'AEB als seus més de 50.000 treballadors a Espanya. "Són reunions complexes", comentava aquest dijous la presidenta de l'AEB, Alejandra Kindelán. "Són processos que sempre requereixen temps, molts de mesos", reconeixia. I és que l'últim va tardar a tancar-se més d'un any.
Kindelán explicava que, com que es trobaven "en plena negociació", no podia donar gaires detalls sobre per què estan encallades les converses. I a més a més, es mostrava optimista. Destacava que, malgrat tot, estan "avançant" i confia que assoliran un acord. Encara que no va dir si aviat o tard. Els que sí que van manifestar que l'acord estava lluny són els sindicats d'aquesta negociació, Comissions Obreres i UGT, que van participar en el mateix fòrum que Kindelán, però a una hora diferent. I a la seva intervenció es van mostrar preocupats per la deriva d'aquesta negociació.
"Voreja l'obscè", indicava amb rotunditat el secretari general de CCOO, Unai Sordo. Explicava que els treballadors demanden una pujada salarial d'acord amb la inflació d'aquests anys i, a més, ho fan perquè saben que les entitats poden pagar-les, com mostren els seus beneficis, que són "molt abundants" des de les pujades de tipus engegades pel Banc Central Europeu (BCE).
"És evident que l'increment de tipus està donant més rendibilitat a les entitats i si ho posem en relació amb l'escassa remuneració que paguen pels dipòsits, doncs dona aquests resultats", afegia. Sordo recordava també que la banca ha reduït un 61% les seves oficines des de la crisi financera del 2008 i un 44% les seves plantilles, per la qual cosa també està estalviant costos.
Per tot això, a CCOO li sembla "que no és acceptable ser mesquí en els increments salarials i en els compromisos de reforç de plantilles en un sector que també està pendent d'una certa renovació generacional", explicava. Sordo posava en relleu que els grans bancs encara "necessiten" reforçar les seves plantilles amb persones més joves. Perquè els ajustaments d'ocupació dels últims anys, on s'han fet moltes prejubilacions de persones més grans, no ha estat suficient.
De la pressió a les oficines per la manca de personal també en va parlar Pepe Álvarez, líder de la UGT, que va assegurar que "Espanya no té una situació d'excés d'oficines, al contrari, hem anat cap a una reducció dràstica" i això, a més dels mateixos treballadors de banca, va "en contra" dels usuaris.
A quin punt es troben les negociacions?
La patronal que lidera Alejandra Kindelán proposa una millora salarial del 10% a tres anys, però els sindicats demanen un 12% i que aquest increment arribi realment a tots els treballadors. Per a això, sol·liciten a l'AEB que no apliqui la clàusula de compensació i absorció.
Després de catorze reunions, la patronal de banca proposa que els treballadors tinguin una garantia salarial del 65%, però només el primer any. Mentre que la representació laboral (representada per UGT, CCOO i FINI) exigeix el 75% durant els tres anys de vigència del nou conveni col·lectiu (2024-2026).
Els sindicats demanen una garantia real, perquè molts treballadors de banca cobren complements que el mateix banc els dona o que arrosseguen d'entitats origen. I quan hi ha pujades en conveni, els les descompten d'aquests complements, aleshores hi ha moltes persones amb salaris congelats des de fa anys. Per això volen que aquests complements també tinguin una pujada.