Aena ha deixat clar aquest dilluns a les aerolínies i molt concretament a Ryanair que les tarifes dels aeroports espanyols han de pujar d'aquí a quatre anys. El president, Maurici Lucena, ha recordat aquest dilluns que les companyies aèries i sobretot la irlandesa, solen demanar que les baixin, però quan entri en vigor el següent Document de Regulació Aeroportuària (DAURA III) el 2027 això no passarà.
Aprofitant la presència del CEO de Ryanair, Eddie Wilson, al fòrum Hotusa Explora, Lucena li ha recordat que les tarifes aeroportuàries a Madrid i Barcelona són "més del 50% inferiors, tant en el curt, mitjà i llarg radi, a les europees." Explicava llavors que Aena vol dur a terme remodelacions i ampliacions a determinats aeroports (com El Prat) per poder complir les previsions de tràfic de passatgers, que apunten que el 2026 superarà els 300 milions.
Per poder dur a terme aquestes reformes, i que la transició es faci de manera conjunta "s'haurà de traslladar a les aerolínies mitjançant una pujada de tarifes", agregava el de Aena. El de Ryanair contestava al directiu, recordant que la gestora dels aeroports "guanyarà molts diners amb el nou contracte de les botigues" fent referència al megaconcurs que ha llançat Aena per a les botigues lliures d'impost, amb el qual es preveuen ingressos de 18.000 milions d'euros.
El d'Aena contestava també al de Ryanair, preguntant-li "quants diners han guanyat les aerolínies amb les pujades de preus l'últim any?" al que responia el de la baix cost, advertint que li anaven a enviar "la factura del combustible", manifestant així la forta pujada del preu del petroli a què han hagut de fer front les companyies aèries.
Malgrat ser en to jocós, la baralla entre Aena i Ryanair, no és nova. La companyia semipública va plantejar una pujada de tarifes l'estiu passat a la que totes les aerolínies i molt concretament Ryanair es van negar, de fet, va advertir que si les pujava, ells traslladarien aquesta pujada en el preu dels bitllets. Les companyies van plantejar recursos contra aquestes pujades i recentment la CNMC ha estimat parcialment els recursos contra la pujada, que finalment, s'ha paralitzat.
En concret, Competència ha decidit mantenir en 9,95 euros els ingressos per passatgers en lloc dels 10,01 euros que pretenia Aena. Però l'empresa defensava que no poden continuar congelades i que això ha de canviar a mitjà termini, ja que els aeroports han de continuar ampliant la capacitat. Aquí assenyalava que el 2022 i el 2023, les tarifes han pujat en termes nominals als aeroports d'Europa, i només Aena les ha baixat en termes nominals i reals (quan incorpores la inflació). "Fem les coses bé, però això té un límit i el 2027 cal plantejar-s'ho".
També en aquesta trobada, Maurici Lucena ressaltava que Espanya és el país europeu on més recuperació del trànsit aeri hi ha hagut el 2022, amb més de 240 milions. A partir de maig, el caos va envair els aeroports de Londres, Amsterdam o Frankfurt, que davant de tanta demanda i escassetat de personal es van veure desbordats i van haver de reduir capacitat i cancel·lar milers de vols. "Però els aeroports d'Aena van ser l'excepció a Europa", assegurava.
Segons l'opinió del president d'Aena això ha estat possible per la regulació laboral que va desplegar el Govern d'Espanya durant la pandèmia, en concret pels ERTO, amb el que es va protegir molt a l'ocupació i es van evitar els acomiadaments. "També ha influït el fet que a Espanya el turisme en representa més del 12% del PIB i això ha fet que sempre s'activin mecanismes que ens ajuden en èpoques de crisi".
Eddie Wilson, CEO de Ryanair, presumia d'haver estat l'aerolínia líder per tràfic de passatgers a Europa i Espanya el 2022 malgrat no comptar amb ajuts públics en la pandèmia. "No ens hem vist perjudicats pels problemes de capacitat, ni tan sols en els períodes pic", assegurava. D'aquesta manera, l'aerolínia baix cost es veu preparada per passar un "bo" 2023, fins i tot amb inflació. Sobre això, explicava que en la crisi financera els viatgers van migrar a les aerolínies de baix cost i després no van tornar.
També en aquesta encontre, el president d'Iberia, Javier Sánchez-Prieto, mirava al futur amb "moderat optimisme". Ressaltava que, malgrat que no hi ha deteriorament en la demanda ara per ara, les dinàmiques del mercat estan canviant, i per exemple, el 2022 han crescut en més als Estats Units que a Espanya, en comparació amb els nivells de 2019. També hi ha hagut canvis en el patró de la demanda, explicava.
Els viatgers de llarg radi, per exemple, han demandat més les cabines prèmium i a més, han declarat que es gastaran més diners que abans de la pandèmia en viatjar. "Són noves maneres de viatjar o hi ha un tipus de clienta que potser està menys afectada per la inflació". Per tots aquests motius, Iberia ha continuat comprant aeronaus i incorporant a l'oferta noves destins, "en el pla comercial, ha estat un any positiu", subratllava.
El pla financer, tanmateix, ha estat marcat per una forta pujada de costos (sobretot pel combustible i els salaris) el que ha reduït els marges. Malgrat això, Iberia va guanyar fins al setembre 200 milions europeus i avança que el quatre trimestre aquest benefici – que donaran a conèixer en unes setmanes- s'hauran superat.