Plus Ultra, qui va protagonitzar el rescat més polèmic de la pandèmia, torna a fer canvis a la més alta cúpula. L'aerolínia cessa a la FGM Geoanàlisi System (un dels seus accionistes, amb l'1,75% de capital) que figurava com a president del consell d'administració. En concret al seu representant, Fernando García Manso, que porta al capdavant de la companyia àrea des de fa més de cinc anys.
Sky Solutions, una altra de les societats que és present a la seva capital amb el 0,92% (en el seu accionariat hi ha gairebé una vintena de societats) que fins ara tenia la vicepresidència, puja un esglaó i es posiciona ara com a nou president. En aquest cas, com la societat està representada pel fundador i vicepresident de la mateixa Plus Ultra, és Julio Miguel Martínez Sola qui es posa al capdavant de la companyia.
Els canvis en el consell de l'aerolínia ha estat una constant des que es va aprovar el seu rescat el març de 2021, un dels primers de la covid i l'únic que va acabar en els tribunals. L'empresa sempre ha llançat pilotes fora i assegura que els canvis no han estat una condició de la Sepi per rebre diners públics, però tampoc no expliquen els motius de les sortides. Sobre el cessament del president, de fet, només indiquen que es produeix per "motius personals".
El registre mercantil, que és on es recull el relleu, també informava fa només uns dies de la renúncia de Snip Aviation com a conseller. Es tracta del seu primer accionista, la societat és propietària del 45% de les accions de Plus Ultra i està administrada per tres empresaris veneçolans, Rodolfo José Reyes Rojas, Raif El Arigie Harbie i Roberto Roselli.
El més curiós és que de Snip Aviation havia entrat en el consell de l'aerolínia fa tot just un any i va elegir un dels administradors, Reis Roges, per representar la societat com a conseller dominical. Tanmateix, Plus Ultra no ha aclarit ara si hi haurà substitut. El 2021, l'aerolínia també va cessar Flavio Pedro Antonio Bórquez Tarff, un dels consellers més polèmics per aparèixer als 'Papers del Paradís'. També aquell any va abandonar el consell la societat Welcoming Internacional, que estava representada per Fernando González Enfedaque, un dels fundadors de Plus Ultra.
El vaivé dels últims dos anys ha fet que el nombre de consellers de l'aerolínia es redueixi considerablement, des dels 10 que tenia abans de la pandèmia fins als 6 actuals. A més dels ja esmentats es troba FlySpain, que ostenta l'11,47% de la seva capital i és el seu segon accionista més important. En el consell, està representat físicament per Joaquim Domingues Ferreira.
Al seu torn, és present Alva Skies and Wings, el tercer accionista amb el 9,46% del capital; Patrifin, que posseeix un 1,63% i a títol individual, sense societat, també forma part del consell Raif El Arigie Harbie, el nomenament del qual, de fet, es portarà a la junta d'accionistes que Plus Ultra celebra el proper 25 de juliol a Madrid.
García Manso se'n va de l'aerolínia sense veure beneficis
Plus Ultra ha reportat pèrdues des que es va constituir, i aquesta va ser una de les raons per la qual el seu rescat va ser tan polèmic. La SEPI, el fons que el Govern espanyol va posar en marxa per injectar diners en les empreses que pitjor ho estaven passant en la crisi sanitària, va dir que només rescataria empreses considerades estratègies per a l'economia espanyola abans de 2020 i que fossin solvents, és a dir, que no encadenessin pèrdues.
Però l'aerolínia no complia cap d'aquests requisits. Per la seva mida i el seu escàs nombre de rutes no se li podia considerar una empresa estratègica per al país, com si ho era Air Europa, que va rebre també un rescat de 470 milions d'euros. En el pla econòmic, la cosa es complicava encara més. Doncs segons va informar VozPopuli, la mateixa banca no la veia com una empresa solvent i li va negar un crèdit ICO durant la pandèmia. El que va portar Plus Ultra a reduir la seva capital en 4 milions, fins als 14,87 milions, per compensar pèrdues.
Malgrat tot, el març de 2021 la Sepi va rescatar l'aerolínia. El que va fer que diversos partits polítics ho denunciessin i el rescat acabés en la justícia, encara que finalment s'ha arxivat la causa perquè no s'observa que hi hagi delicte de malversació de cabals públics, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, obtenció de subvencions o ajuts de l'Administració falsejant els requisits, com es deia en les querelles presentades per Manos Limpias, el PP i VOX.
Plus Ultra està tornant puntualment el seu rescat, la mateixa aerolínia va informar el mes de març passat que havia tornat la segona quota del préstec SEPI, equivalent a un valor d'1,59 milions d'euros. Aquest pagament se suma al de 884.222 euros de l'any anterior. Amb què l'aerolínia ja ha tornat gairebé 2,5 milions d'euros. Malgrat això, no ha aconseguit encara obtenir números verds com si estan fent altres aerolínies del sector, per la qual cosa García Manso abandona Plus Ultra sense veure beneficis.