Les aerolínies han programat per a la temporada d'estiu (que a Espanya s'estén des d'abril i fins a l'octubre) 219 milions de vols, un 3% més que en temporada estival de 2019, abans de la pandèmia. Malgrat que la xifra és més gran que llavors, s'ha reduït respecte a l'anunciada fa un mes per Aena, el gestor dels aeroports. La companyia va revelar que la programació seria un 4,4% superior que la d'abans del Covid y arribaria als 221,8 milions de seients.
Aquesta caiguda, del 4,4% al 3% té a veure amb la vaga de controladors aeris a França. Segons dades d'Eurocontrol, Espanya és el país més afectat després del país gal, on s'ha originat aquesta vaga. Les cancel·lacions, retards i caigudes en la puntualitat són una constant, recordava aquest dilluns el president de l'Associació de Línies Aèries (ALA), Javier Gándara.
"La caiguda d'oferta per a aquest estiu es produeix per moltes coses, però sí, fonamentalment per les cancel·lacions de França", reconeixia. L'espai aeri francès és un lloc de pas gairebé obligat per a les connexions entre el nostre país i la resta d'Europa, encara que el vol no tingui origen o destí França. La vaga, afegia, ha incrementat en un 60% les cancel·lacions de vols a Espanya davant el normal i en gairebé un 90% els retards. "
En els primers quatre mesos de l'any s'expliquen fins a 94 dies d'atur en el control aeri francès, la qual cosa ha provocat una preocupant caiguda de la puntualitat, que Eurocontrol estima en un 9% de vols, encara que en aeroports més dependents dels sobrevols a França, com el de Barcelona, poden arribar fins al 20% de caiguda.
En aquest sentit, el president d'ALA recalcava la necessitat que la Comissió Europea exigeixi a França que blindi els vols que creuen l'espai aeri francès per protegir els passatgers, que són els més perjudicats per les vagues del control aeri a França. Eurocontrol estima un cost de 8 milions d'euros de mitja al dia per cancel·lacions i uns altres 6 milions per retards per a totes les companyies aèries europees. En total, 476 milions d'euros en sobrecostos pels 34 dies de mobilitzacions entre l'1 de març i el 9 d'abril.
Respecte als seients programats per a l'estiu, el president d'ALA destacava que hi ha diferències entre regions i ciutats. Així, a les Canàries, les Balears i Andalusia s'han programat un 7,8%, 7,4% i 8,2% més de vols que el 2019 respectivament. Mentre que a Madrid i Barcelona les xifres encara són per sota de les d'aquest exercici. En concret, un 3% i un 8%. El fet que aquestes dues ciutats encara segueixin per sota es produeix per la lenta recuperació del tràfic corporatiu, el dels viatges de negoci. Després de la pandèmia, moltes companyies continuen teletreballant i d'altres han reduït les reunions presencials, aclaria Gándara.
Amb tot, la previsió de l'Associació de Línies Aèries és optimista per a la temporada d'estiu, ja que en el primer trimestre de 2023, el trànsit aeri espanyol ha estat per sobre dels nivells prepandèmia, amb uns percentatges de creixement del 2,1% el gener, 2,2% al febrer i en un 0,6% el mes de març. "Malgrat el moment de crisi econòmica que vivim, les dades estan demostrant les ganes dels passatgers de viatjar i esperem que aquest estiu s'assoleixi ja la recuperació definitiva d'un sector que s'ha mantingut robust i capaç de superar les dificultats ocasionades per la pandèmia", concloïa el president d'ALA.