L’aeroport del Prat tancarà aquest 2023 amb 50 milions de passatgers i, segons les previsions, l’any vinent s’enfilarà fins als 55 milions, la seva capacitat màxima. Òscar Oliver, especialista en matèria aeroportuària, adverteix que, quan s’arribi als 55 milions, “s’estarà estressant l’operativa” amb tot el que això suposa: congestió, endarreriments i, per tant, pèrdua de la qualitat del servei. Afegeix que aquesta situació de col·lapse pot durar anys, fins que es posi en marxa l’ampliació de l’aeroport, que encara no s’ha decidit.
Precisament, l’ampliació de l’aeroport del Prat s’abordarà en el marc de la comissió bilateral tècnica entre l’Estat i la Generalitat que iniciarà les seves reunions el gener vinent, segons apunten fonts properes a la negociació. El 30 d’octubre passat, la consellera de Territori, Ester Capella, va demanar per carta al Ministeri de Transports que convoqués la reunió i, aquell mateix dia, l’aleshores ministra Raquel Sánchez li va respondre que ja estaven “treballant activament” en la seva organització. Les fonts consultades indiquen que tot està a punt, però que no serà Raquel Sánchez sinó el seu successor, l’ara ministre Óscar Puente, qui activi la comissió.
La creació d’aquesta comissió forma part dels pactes entre els equips de Pedro Sánchez i Pere Aragonès per aprovar els pressupostos de l’Estat. Sobre el seu funcionament, Òscar Oliver apunta que seria “un error” que es limités als representants dels governs central i català perquè hauria d’incloure els agents socials –especialment, patronals i sindicats– “sense que això suposi perdre la seva component tècnica”. D’aquesta taula ha de sortir una decisió o recomanació sobre la millor opció per a l’ampliació de l’aeroport.
Oliver és un especialista aeronàutic i aeroportuari que va formar part del comitè d’experts de Foment del Treball sobre l’ampliació de l’aeroport. Anteriorment, va ser director comercial d’Aeroports de Catalunya (2011-2017), etapa en la qual, com a representant de la Generalitat en el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, va negociar amb companyies estrangeres perquè operessin des del Prat.
A l’espera del DORA3
Després que l’ampliació quedés fora de l’anomenat DORA2 (Documento de Ordenación Aeroportuaria, pel qual es programen les inversions) per discrepàncies de la part catalana sobre els plans d’Aena, Oliver recorda que cal esperar que s’obri el DORA3. Primer cal consensuar un acord i després redactar el projecte, fet que endarrerirà l’ampliació un mínim de cinc o sis anys, fins al 2030, “en el millor dels casos”.
Si l’aeroport del Prat arriba a la seva capacitat operativa màxima a partir de 2025, quan s’espera que superi els 55 milions de passatgers, es repetiran episodis de congestió fins que entri en funcionament l’ampliació. Segons Oliver, aquesta passa necessàriament per l’allargament d’una de les pistes fins més dels 3.000 metres (la proposta d'Aena era fins als 3.160 metres) i per la construcció d’una nova terminal pels passatgers de llarg radi.
Per permetre l’operativa dels wide body (avions de grans dimensions, que cobreixen les rutes intercontinentals) cal una pista de més de 3.000 metres de longitud per facilitar les seves maniobres d’enlairament i aterratge. La pista nord del Prat reuneix aquestes condicions, però genera massa soroll en els nuclis de població propers, motiu pel qual només s’utilitza per als aterraments.
Recuperació de rutes de llarg radi
Les companyies que operen rutes de llarg radi estan tornant al Prat. L’última és Cathay Pacific, que a partir del juny de l’any vinent operarà la ruta entre Barcelona i Hong Kong amb Airbus A350-900XWB, sigles que signifiquen Extra Wide Body. Són el tipus d’avions que necessiten pistes de més de 3.000 metres de longitud.
Sobre la necessitat d’una nova terminal, Oliver apunta que tots els aeroports que són hub tenen una terminal especialitzada en el passatger de llarg radi perquè té unes necessitats especials: passa més hores a la terminal, gasta més a les botigues, va més als restaurants i sovint fa nit a l’aeroport i, per això, ha de disposar d’una instal·lació hotelera. Descarta que es pugui utilitzar l’actual T2, especialitzada en trànsit low cost, amb unes companyies que operen vols de curt o mitjà radi que transporten uns passatgers amb unes necessitats diferents.
Increment de passatgers
L’aeroport del Prat va superar el novembre passat, per primera vegada, els registres prepandèmics amb 3,83 milions de passatgers, un 18% més que el mateix mes de 2022 i un 4,3% més que en el de 2019. Aeroports com els de Mallorca, Tenerife, Màlaga, Alacant o Sevilla ja portaven mesos amb números més alts que els d'abans de la covid, però els de Barcelona i Madrid no hi van arribar fins aquest novembre.
De gener a novembre d’aquest any, el Prat ha rebut 40,03 milions de passatgers, un 20,1% més que el mateix període de 2022, amb gairebé 293.000 operacions, un 12,2% més. Però ha caigut lleugerament el volum de trànsit de mercaderies, en -0,5%, fins a les 142.700 tones, segons dades d’Aena.
De la projecció d’aquestes dades, tenint en compte que el desembre sempre es mouen més passatgers que el novembre, l’aeroport del Prat tancarà l’any amb poc més de 50 milions de passatgers. No s’arribarà als 52,68 milions del 2019, però tot apunta que l’any vinent serà de rècord. “És perfectament factible arribar als 55 milions el 2024 i encara no s’ha decidit l’ampliació”, puntualitza Oliver.