Els partidaris de construir una nova pista sobre el mar i desviar part del trànsit aeri als aeroports de Girona i Reus mantenen que evitaria la massificació turística, al contrari de les altres propostes d'ampliació de les instal·lacions de Barcelona-el Prat, que afavoririen la concentració de visitants.

Així s'exposa en un document de treball sobre la connectivitat internacional de Barcelona, al qual ha tingut accés ON ECONOMIA i que serà presentat dimarts vinent en l'Institut d'Estudis Catalans. Els autors d'aquest estudi són Joaquim Coello, Guillem López Casasnovas, Andreu Mas-Colell, Eduardo Alonso Pérez de Ágreda, Fernando Hermosilla i Joandomènec Ros Aragonès.

Argumenten que les solucions per garantir el futur de l'aeroport del Prat passen per construir una nova pista sobre el mar utilitzant tecnologia de pilotatge dels aerogeneradors del Mar del Nord i per derivar part del trànsit de mitjana distància –uns 10 milions de passatgers– cap a les instal·lacions de Girona i Reus. Afirmen que amb això s'aconseguiria la connectivitat intercontinental i l'augment de la capacitat de càrrega de l'aeroport de Barcelona. A més, asseguren que l'afectació ambiental seria més baixa que les altres propostes i amb un pressupost similar.

Segons els càlculs d'aquest grup, la seva proposta suposaria una inversió de 1.500 milions d'euros per a la pista sobre el mar i  200 milions més per a les connexions entre les actuals terminals 1 i 2 amb monoraïl. En total, 1.700 milions d'euros, el mateix import que la proposta d'Aena.

Al document, aposten per construir una nova pista sobre el mar de 3.500 metres de longitud, així com per la desviació de 10 milions de passatgers de vols low cost als aeroports de Girona i Reus, que passarien a estar connectats amb Barcelona en 35 minuts mitjançant llançadores d'alta velocitat.

Tecnologia del Mar del Nord

Segons el document tècnic, la tecnologia per construir aquesta pista, que s'elevaria 10 metres sobre el nivell del mar, seria la mateixa dels puntals que s'utilitzen per ancorar els aerogeneradors marins del Mar del Nord. El termini estimat d'execució de l'obra seria d'uns quatre anys. Indiquen que els puntals al mar, recoberts d'elements biològics, servirien de "palanca per a la biodiversitat i la regeneració d'aquesta zona del litoral". A més, no provocaria empremta sonora en les poblacions veïnes i no afectaria per a res les zones protegides del Delta del Llobregat.

Fins ara, s'han anunciat més d'una desena de propostes sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat. En els pròxims dies es presentarà la de la patronal Foment del Treball, però després que "el grup de la pista sobre el mar", com se'ls coneix, detalli el seu projecte en una compareixença pública. En síntesi, s'han presentat quatre grans models d'ampliació, sobre els quals el grup de Coello diu que "tots són viables tècnicament i econòmicament", però "només un compleix els requisits de ser ambientalment viable, permetre la connectivitat intercontinental sense limitacions i ser apte per a la càrrega aèria".

En l'anàlisi que realitzen dels altres models, apunten que el d'Aena promou un aeroport per a una "una ciutat eminentment turística i amb poca capacitat per a vols intercontinentals". Indiquen que Aena aposta per ampliar una de les actuals pistes, però sense arribar als 3.500 metres de longitud, amb la qual cosa es limita l'ús per part d'avions de gran capacitat, que són els que operen vols intercontinentals (coneguts per wide body) i transporten càrrega aèria. A més, Aena també proposa la construcció d'una nova terminal, que els defensors de la pista sobre el mar consideren innecessària si s'optimitzen les actuals.

Sobre la terminal satèl·lit que proposa Aena, afirmen que "lluny d'actuar com a palanca per a la gestió de la demanda de visitants, actuarà com un alliberador d'aquesta, configurant un model turístic per a Barcelona propens a la massificació". Afegeixen que aquesta massificació de la destinació està lluny de l'estratègia actual de la ciutat, que compta amb un gran consens i que passa precisament "per posar límits a la capacitat turística en nom de la millora de l'experiència i de la qualitat del visitant".

La construcció de la pista sobre el mar i la derivació de vols low cost a Girona i Reus no només faria innecessària la construcció d'una terminal satèl·lit sinó que, segons la seva opinió, permetria "descongestionar la infraestructura i prioritzar vols de qualitat a l'aeroport del Prat".

Subratllen que l'ampliació de l'aeroport ha de donar resposta a un model de ciutat que "vagi més enllà de l'economia del visitant", que acceleri la diversificació econòmica i estigui al servei de la logística i la indústria local.

Altres propostes

Insisteixen que ampliar l'actual pista paral·lela al mar (però situada a terra, com plantegen les propostes d'Aena i Barcelona Global) per sota dels 3.500 metres no soluciona la necessitat de connexions intercontinentals sense limitacions. Aquesta és la longitud mínima de seguretat que requereixen els wide body per a l'enlairament.

Resum d'opcions sobre l'ampliació de l'aeroport *
Propostes Apta per a vols intercontinentals Impacte ambiental Capacitat de càrrega Operativa 24 hores

Inversió estimada

 Nova terminal Impacte acústic
Aena No. Pista amb longitud insuficient Alt. Afecta zones ZEPA  No  No 1.700 M€  Sí  Igual
Barcelona Global No. Pista amb longitud insuficient Mitjà. Afecta zones Zepa.  No  No    Sí  Igual
Acebillo Insuficient. Dinàmica de vents i compatibilitat pistes Alt. Canvi litoral, moviment sorres  No  No    Sí  No
Pista sobre el mar Total Baix  Sí  Sí 1.700 M€  No  No

* Taula elaborada pels autors de l'estudi El Repte de la Connectivitat Intercontinental de Barcelona

Respecte a l'ampliació de la pista diagonal, proposada per Josep Antoni Acebillo, que va ser arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, indiquen que dificulta l'ús simultani de les altres pistes. Apunten que aquest model necessita la pista interior per a enlairaments en determinats períodes de l'any per excessiu vent lateral, que té "importants afectacions" al litoral, a més de suposar voluminosos moviments de terra i "inutilitzar" la pista mar, que només seria apta per a avions petits (amb 1.500 metres de longitud).

El govern de Barcelona que lidera Jaume Collboni veuria amb bons ulls el projecte dels defensors de la pista sobre el mar, segons apunten fonts municipals. Collboni va fitxar el juny passat a Santi Vila, exconseller convergent de la Generalitat, per presidir el Comitè Assessor d'Infraestructures de la ciutat. Vila serà l'encarregat de marcar l'estratègia del govern de l'Ajuntament de Barcelona en assumptes claus sobre infraestructures com és l'ampliació de l'aeroport.

També van lliurar la proposta a la Generalitat. Per cert, el Col·legi d'Enginyers Aeronàutics de Catalunya urgeix al govern de Pere Aragonés a convocar la comissió tècnica per decidir el futur de l'aeroport.