Els empresaris agroalimentaris del Baix Llobregat i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre han mantingut aquest dijous una reunió amb el conseller d'Agricultura Óscar Ordeig, per traslladar-li l'efecte de l'última Dana sobre la comarca, segons informen en un comunicat. En concret, han quantificat en 450 hectàrees les inundades a Viladecans i unes altres 200 a Gavà; així com efetos en Sant Boi i El Prat, segons informen en un comunicat. El sector agroalimentari estima unes pèrdues entre 35.000 i 45.000 euros per hectàrea, depenent de si la producció és a l'aire lliure o en hivernacle. En conjunt, més de 22 milions d'euros.

Tanmateix, no vol ajuts puntuals per recuperar-se de l'impacte de les tempestes, sinó mesures estructurals, amb inversions en infraestructura. Així, el comunicat diu que "exigeixen trencar aquest cercle viciós històric i demanen al Govern d'emprendre les inversions necessàries perquè, en una pròxima DANA, els centres de producció agroalimentària se salvin del pitjor. Els discursos polítics han de traduir-se en realitats tangibles, sobre projectes que porten fets molts anys i que només necessiten voluntat política i disponibilitat pressupostària per escometre'ls", assenyalen.

En concret, consideren com a urgents la retirada dels sediments de les rieres per guanyar capacitat de desguàs i el drenatge de les aigües i instal·lar un segon cargol d'Arquimedes en la Murtra i l'automatització del sistema de comportes per garantir un ràpid desguàs de la zona agrícola. "En depèn que el Baix Llobregat sobrevisqui i que, amb això, ho faci l'àrea metropolitana de Barcelona. Donant compliment a la Moció 254/XIV d'octubre de 2023 promulgada pel PSC i aprovada per la majoria dels partits de l'arc parlamentari", assenyala el comunicat.

Evitar, millor que curar

El comunicat defensa que la reunió d'aquest dijous ha ajudat que les autoritats siguin conscients de la destrucció productiva que suposa un fenomen meteorològic d'aquestes característiques, però, sobretot, per adonar-se del cost que té no tenir els instruments tècnics adequats que permeten evitar la gran majoria de les conseqüències negatives d'una gota freda"

Segons la seva opinió, la inundació d'un camp té les mateixes conseqüències que la "destrucció d'una fàbrica, l'enfonsament d'una carretera o l'incendi d'un centre de transformació industrial". Adverteixen que suposa destruir la capacitat productiva per un temps que, en alguns casos, depassa una temporada completa.

Ajuts puntuals

"Davant d'aquesta situació, la reacció lògica és la de demanar suport econòmic a l'Administració per cobrir costos sobrevinguts com a salaris, subsidis d'atur, ERTO, costos de la neteja, entre altres", diuen. Tanmateix, segons la seva opinió "demanar ajuts massius, encara que sembla la mesura més fàcil, acaba sent un mal remei a mitjà i llarg termini". El sector agroalimentari del Baix Llobregat defensa que en pràcticament totes les catàstrofes naturals, els diners arriben tard, malament i és escàs. I això és així, aclareixen, no només perquè hi pugui haver ineficiències administratives i polítiques, sinó també perquè l'instrument "(despesa en ajuts) no és el més adequat quan estem parlant de la destrucció del teixit productiu. Hi ha múltiples exemples recents".

Crítiques a la Generalitat

"Històricament, la Generalitat ha deixat de preocupar-se per les inundacions (i, l'altra cara de la moneda, la sequera)", diu el comunicat que considera que en el moment en què es comença la reconstrucció i es donen alguns ajuts, "el clima es normalitza, postergant les inversions necessàries en infraestructures hídriques que permeten encarrilar les aigües torrencials".