Francisco Reynés serà el nou primer executiu de Criteria, el hòlding de participades de la Fundació La Caixa, després del nomenament com a conseller aquest dimarts, substituint Ángel Simón, i el pròxim nomenament com a vicepresident executiu. Hereta així la gestió d’una cartera de participades amb actius que superen els 30.000 milions d’euros, però el relleu té també incògnites, com què passarà amb el pla estratègic presentat per Simón fa deu mesos.

Isidre Fainé va encarregar a Ángel Simón, el febrer de l’any passat, fer un gir a Criteria, perquè recuperés la influència industrial i política amb inversions estratègiques i també d’altres que diversifiquessin la seva cartera. Això sí, sempre mantenint els seus pilars, CaixaBank i Naturgy, que són també les grans fonts de dividends per al hòlding, que després paga a la Fundació La Caixa perquè pugui fer obra social –concretament, 655 milions anuals.

El 31 de desembre del 2024, els actius del grup se situaven en els 30.400 milions d’euros. El 31% de CaixaBank suposa més d’un terç d’aquests actius, uns 11.700 milions, mentre que el 26,7% de Naturgy, presidida precisament per Reynés, aportava 6.100 milions d’euros, segons la informació feta pública per Criteria després de tancar l’exercici. Telefónica, ACS, Colonial i altres participades també tenen pes, tot i que hi ha lloc per al capital privat i altres actius, com es veu en el gràfic:


Aquestes xifres van créixer molt l’any passat. En concret, 3.835 milions (un 14%), ja que a tancament del 2023, el valor dels actius era de 26.500 milions. L’increment es va produir en part per la pujada a la borsa d’algunes participades, però també per les inversions que va dur a terme l’any passat: més de 1.000 milions a Telefónica per arribar al 9,9%, més de 900 per comprar el 10% d’ACS, 600 milions per situar-se com a primer accionista de Colonial amb el 17%, i 300 milions a Puig.

Però després del tancament de l’exercici 2024, ja aquest any, Criteria ha anunciat dues operacions més: la compra d’un 5% de Veolia per 1.000 milions d’euros, i del 20% d’Europastry, per 300 milions. Per tant, les participacions s’enfilarien ja per sobre d’aquests 30.400 milions. El grup va anunciar també la seva entrada a Celsa, amb el 20%, per uns 400 milions, però va acabar frenant l’operació, en una decisió que podria explicar la sortida de Simón.

El pla estratègic de Criteria

El fins ara conseller delegat de Criteria no només ha fet aquestes inversions. El juny de l’any passat, va presentar el pla estratègic 2025-2030, en el qual tenia l’objectiu d’arribar als 40.000 milions en actius al final del període. El hòlding va establir quatre tipus de carteres per agrupar les inversions: l’estratègica, que inclouria CaixaBank, Naturgy i Telefónica, amb un pes d’uns 22.000 milions com a objectiu per al 2030; la de diversificació, amb ACS i Puig, que volien que sumés 10.000 milions; la de capital privat, amb un objectiu de 4.000 milions, i la immobiliària, amb 4.000 milions més.

El dubte ara és si Reynés heretarà el pla estratègic amb la seva configuració actual o el refarà. L’impuls inversor era un mandat de La Caixa, i d’Isidre Fainé en particular, per la qual cosa s’espera que continuï, però la composició de les carteres i el tipus d’inversions podrien canviar. De moment, segueix vigent, ja que el va aprovar el consell.

Naturgy, Telefónica i el retorn de la seu

Un dels punts encara calents de les participades de La Caixa és precisament Naturgy. Fa tres anys que els fons CVC i GIP, que sumen una mica més d’un 40% de l’energètica, busquen una sortida. Reynés els la va intentar proporcionar, amb el projecte Geminis per escindir l’empresa en dos, però el govern de Pedro Sánchez ho va vetar. Després va fer-ho Criteria, amb un acord amb l’empresa dels emirats Taqa, que finalment se’n va desdir. Ara la solució podria tornar a passar per Taqa, però són els mateixos fons els que lideren la negociació.

L’últim any de Criteria ha estat intens i no només en inversions. L’increment de participació a Telefónica, fins al 10%, el va convertir en soci del govern espanyol al gegant de les telecomunicacions, davant de la irrupció de la saudita STC, i va donar suport a Sánchez amb el nomenament de Marc Murtra com a president.

També s’ha produït el retorn de la seu social a Catalunya, que va aprovar el 5 de març, juntament amb la de la Fundació la Caixa. Ambdues es van instal·lar a Palma l’octubre del 2017.