Se sap molt poc dels ajuts a hipotecats, les que van posar en marxa de comú acord la banca i el govern espanyol el passat 1 de gener per a aquelles famílies vulnerables que no poguessin fer front al pagament de la seva hipoteca després de les contínues pujades de tipus d'interès i de l'euríbor. La vicepresidenta Nadia Calviño va revelar el juny que el sector havia rebut unes 33.000 sol·licituds, però que un 40% d'elles no anaven destinades al Codi de Bones Pràctiques per a deutors hipotecaris en risc de vulnerabilitat (sinó a l'anterior, al de 2012) i que la xifra no era gaire precisa.

Un mes més tard, el director financer del Banc Santander, José García Cantera, va destacar durant la presentació de resultats la mateixa xifra, "s'han rebut unes 33.000 sol·licituds en l'àmbit sectorial", encara que evitava donar detalls de quantes d'elles havien estat al seu banc quan va ser preguntat. No ha estat l'única entitat en fer el salt a la pregunta, de fet, només 2 dels 9 grans bancs del país han desgranat les seves dades.

CaixaBank ha estat un d'ells. El banc que dirigeix Gonzalo Gortázar ha rebut 5.600 sol·licituds en el primer semestre, un 17% del total, una xifra que va en línia amb la seva quota de mercat, ja que és el banc més gran del país i el que més clients té; Bankinter ha estat el segon i l'últim, l'entitat que lidera María Dolores Dancausa tot just n'ha rebut 150 en sis mesos.

La resta de bancs, que han estat preguntats en rodes de premsa i també a posteriori, han negat revelar les seves xifres. "La dada no és pública", ha estat la resposta comuna de Santander, BBVA, Sabadell, Unicaja, Abanca, Kutxabank i Ibercaja a aquest mig quan se'ls ha insistit. Per tant, l'única xifra oficial que es coneix fins ara és la de 33.000 sol·licituds, una dada que sens dubte contrasta bastant amb les estimacions del mateix govern espanyol, que preveia que els ajuts arribessin a 1 milió de llars entre 2023 i 2024.

L'excusa: "és preventiu"

"Sempre vam dir que el Codi de Bones Pràctiques era preventiu. Quan va recordar al novembre no hi havia problema de mora i ara l'economia té millors perspectives, amb la qual cosa és encara més preventiu. Però és allà i s'utilitzarà. És bo tenir-lo preparat per a les necessitats dels deutors", aquesta ha estat la resposta d'Alejandra Kindelán, presidenta de l'Associació Espanyola de Banca, cada vegada que ha estat preguntada pel motiu d'aquesta baixa acollida i si creia que era necessari modificar-lo.

La seva resposta ha anat en la mateixa línia que la dels banquers. "A tots ens ha sorprès que no hi hagi gaire adhesió, però també és cert que no hi ha més morositat entre els que li ha pujat la quota de la hipoteca. A més, els que es van hipotecar abans de 2011 a tipus variable estan aprofitant per amortitzar", comentava el conseller delegat de Sabadell, César González-Bueno.

"Hi ha dues qüestions, una és que l'economia va millor i una altra que s'està creant ocupació. A més, el sector immobiliari és lluny de la bombolla i els fonamentals són bons", indicava el CEO de CaixaBank, que entén que tots aquests motius "incentiven" als deutors a fer front al pagament de la seva hipoteca, per això no ha pujat la morositat ni s'ha sol·licitat en massa acollir-se al Codi.

Gonzalo Gortázar assegurava també que les hipoteques "no han pujat 300 euros al mes" com s'està comentant, en el cas de CaixaBank, el 65% de les que tenen en cartera són variables i han tingut un encariment "a tot estirar de 110 euros si l'euríbor arriba al 4,5%" una cosa que no ha passat. "A algun li pujarà més, però la mitja no és això, i al que li pugi això lògicament volem donar-li el Codi o la conversió a tipus fix. Però no tenim un problema massiu", insistia.

Per tots aquests motius, la banca no creu que el Codi estigui mal redactat ni que calgui modificar-lo, però el Govern sí que el creï. La vicepresidenta Calviño el va fer lliscar el juny després d'una reunió amb el sector, i abans també ho havia proposat el mateix president Pedro Sánchez. En concret, estendre el termini de les hipoteques fins a set anys a famílies amb rendes iguals o inferiors a 37.800 euros a l'any perquè puguin estalviar 300 euros al mes o 3.600 euros a l'any. Encara que aquestes promeses es van fer en campanya i tot dependrà de si el Partit Socialista es manté al capdavant del Govern i la banca cedeix.

El Banc d'Espanya va advertir que no arribaria ni a la meitat

El Banc d'Espanya va publicar un informe a l'abril on revelava que el nombre de llars hipotecades que podrien acollir-se al Codi de Bones Pràctiques (en les condicions que es van firmar) si els tipus arribaven al 4% (ja estan al 4,25%) seria uns 550.000, una xifra "significativa", apuntava el supervisor, però sens dubte molt llunyana a la que preveia el mateix ministeri d'Economia. En concret, un 45% menor perquè Calviño va avançar el desembre que estava pensat per ajudar 1 milió de famílies.

Una altra vicepresidenta, Yolanda Díaz, ha estat molt més clara que Calviño. "El Codi de Bones Pràctiques no està funcionant", manifestava recentment, parlo amb dades i és una evidència. La líder de Sumar assegura que les famílies ho estan passant malament perquè paguen entre 300 i 400 euros més des que van pujar els tipus (encara que CaixaBank el nega) i si els ajuts no està funcionat és per com estan plantejades, pels seus exigents requisits.

Díaz, que veu "riscos" per a les mateixes entitats financeres a mitjà termini, creu que serà més factible donar ajuts directes, en concret, proposa un xec de 1.000 euros per als hipotecats vulnerables que demostrin que els ha pujat la quota; però no només des de l'Executiu veuen que alguna cosa està fallant, també les associacions d'usuaris, de fet, Asufin ha denunciat en diverses ocasions les treballes que se li posen els clients que volen acollir-se al Codi.

La primera veu d'alarma la van donar aquells que asseguraven que la banca els volia cobrar per canviar la seva hipoteca de variable a fixa, quan això ha de ser gratis, segons el pactat. Però Asufin també posa en relleu que les famílies amb hipoteca avalades no acaben beneficiant-se de les mesures d'alleujament i ha demanat a la banca que obri la mà i sigui més tolerant.

Atès el context, la vicepresidenta Calviño ha insistit a la banca i al supervisor la possibilitat d'introduir millores en el Codi perquè arribi a més famílies. Tanmateix, tant el Banc d'Espanya com el sector financer han considerat "prematur" fer qualsevol pas i s'han citat a setembre per estudiar possibles recalibratges.