Les farmàcies continuen patint mancances de determinats medicaments. Aquesta situació de desproveïment descrita per ON ECONOMIA el març passat no ha millorat, sinó que s’ha agreujat en els últims mesos, segons adverteix Antoni Torres, president de l’Associació de Farmàcies de Catalunya (FEFAC).

Torres assenyala que, en aquests moments, les farmàcies tenen problemes per proveir-se d’antibiòtics òtics (per a l'oïda), antifúngics, antiasmàtics, antiinflamatoris, pel sistema digestiu, afeccions cardíaques i que també s’han quedat sense alguns col·liris. Concretament, precisa que pateixen mancances de Prinperan (per a nàusees i vòmits), Apocard (contra les arítmies), Lyrica (sistema nerviós), Diclofenaco (antiinflamatori) i, fins i tot, de Paracetamol o Ibuprofèn.

El president de la patronal catalana de farmàcies indica que el problema “va clarament a pitjor”. Atribueix aquesta situació a causes estructurals –bàsicament, a l’externalització de la producció fora d’Europa, sobretot a la Xina– i als baixos preus que l’administració sanitària espanyola està pagant pels medicaments.

Recorda que, a la Unió Europea, els preus no estan unificats. Les normatives europees fomenten la competència empresarial, fet que provoca que els laboratoris donin preferència als països on els preus són més alts. No és que deixin desproveïts els altres, però la realitat és que tendeixen a ajustar les partides en els que paguen pitjor. Això provoca mancances puntuals en el mercat. Portugal va incrementar fa uns mesos els preus dels medicaments precisament per evitar aquests riscos.

Torres apunta que la UE està treballant en la confecció d’una llista de medicaments essencials i en fomentar que la producció de determinats principis actius torni als països socis.

A Espanya, però, hi ha un altre problema: a diferència d’altres països, la normativa és més restrictiva pel que fa a les facultats del farmacèutic per substituir un medicament per un altre. Només es permet si es compleixen unes condicions: que tingui el mateix principi actiu, la mateixa concentració i la mateixa forma farmacèutica. I en la “forma” està l’escull: no poden substituir un comprimit per una càpsula o un xarop per un sobre encara que tinguin el mateix principi actiu i concentració. Sí que poden canviar una marca per un genèric, però no la “forma” en què s’ha receptat.

Quan un farmacèutic no disposa d’un determinat medicament, pot recórrer al programa FarmaHelp, que facilita la col·laboració entre farmàcies. Aquest servei permet que el client pugui reservar un fàrmac i anar-lo a recollir en la farmàcia que el tingui disponible. Torres indica que, en l’actualitat, el 80% de les farmàcies catalanes estan adherides a FarmaHelp.