Catalunya ha viscut una allau d’inversions els últims dies, una setmana després que el Congrés posés punt final a l’impost extraordinari a les empreses energètiques. Repsol i Moeve van anunciar, dimecres i divendres respectivament, diversos projectes al país, mentre que també Endesa incrementarà inversions, segons han confirmat a ON ECONOMIA fonts del sector. En total són 1.700 milions d’euros que, si s’hagués allargat el gravamen, molt probablement no veurien la llum.

El govern espanyol es va encaparrar a fer permanent l’impost a les energètiques, tal com ha fet amb el de la banca, en part per la pressió de la seva part de Sumar i també de Podemos, partit al qual Pedro Sánchez necessita per tirar endavant la legislatura, dins la complexa aritmètica parlamentària en la qual es mou. De fet, primer va pactar amb Junts no tirar endavant l’impost i després va acordar el contrari amb els morats.

Amb Junts va arribar a un acord l’octubre passat, que incloïa un paquet fiscal que estalviava 2.500 milions a les petites i mitjanes empreses i alliberava les mútues d’un nou impost, entre altres mesures. El paquet no incloïa l’impost a les energètiques, que era rebutjat frontalment per Junts. “No votarem a favor de cap mesura que posi en risc inversions a Catalunya”, va subratllar Míriam Nogueras, portaveu del partit al Congrés dels Diputats. “Estem fent allò que mai farà el senyor Illa, prioritzar Catalunya”, va afegir.

Junts ha estat un dels opositors a l'impost: “No votarem a favor de cap mesura que posi en risc inversions a Catalunya”

Unes setmanes més tard, Sánchez va pactar amb Podemos aprovar l’impost mitjançant un decret llei, que entra en vigor després de l’aprovació en Consell de Ministres, que va fer-ho a finals de desembre. Això sí, havia de ser convalidat per les Corts en el termini d’un mes, cosa que no va passar per l’oposició de Junts i el PNB, i el 22 de gener, l’impost va decaure definitivament.

Aquesta decisió donava resposta a les reclamacions del sector energètic, que tot i que sempre s’han oposat a l’impost, entenien que la situació que el justificava el 2022, la gran pujada dels preus energètics per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, ja no existia. Així ho va recollir també la Comissió Europea en un informe a finals del 2023. Tot i això, el govern espanyol no volia renunciar a l’impost, pel qual ha recaptat 2.800 milions d’euros en els dos anys de vigència.

Els projectes que reviuen sense l'impost

Repsol és la companyia que més ha pagat per l’impost, i també la que més ràpid ha reaccionat després de la derogació del decret. Aquest dimecres, el seu consell d’administració va aprovar la inversió de 800 milions per aixecar una ecoplanta a Tarragona, que donarà feina a 340 persones, que seran 2.800 durant la construcció. El que farà aquesta instal·lació és convertir residus urbans en metanol renovable, combustible que es destinarà a la descarbonització del transport, especialment el marítim. La previsió és que converteixi 400.000 tones anuals de residus en 240.000 tones de combustibles renovables.

La companyia que presideix Antoni Brufau aprovarà una segona inversió, en aquest cas de 300 milions d’euros, per construir un electrolitzador que generarà 150MW d’hidrogen verd a Tarragona. Repsol executarà aquest projecte juntament amb Enagás Renovables i Messer, que formen part del consorci T-Hynet.

Moeve va anunciar aquest divendres la inversió de 200 milions a Catalunya en diversos projectes vinculats a la transició energètica. El més important, al qual destinarà 120 milions, és el desenvolupament de com a mínim 6 plantes de biometà, que utilitzen purins per generar gas renovable. S’espera que sumin 0,4TWh a l’any de biometà, que podrà ser utilitzat en les infraestructures actuals de distribució.

El segon projecte de l’empresa que dirigeix Maarten Wetselaar a Catalunya és la fabricació d'electrolitzadors a Tarragona: potenciarà l'activitat del centre industrial d'acoblament que Thyssenkrupp Nucera té a la ciutat catalana, a través de l'acoblament dels electrolitzadors que utilitzarà en la seva planta de Huelva, amb una capacitat d'electròlisi de 300 MW. Així, Moeve vincula la inversió a Tarragona amb la Vall Andalusa de l’Hidrogen, el seu projecte estrella, al qual destina 3.000 milions d’euros. A més, Moeve incrementarà les inversions en infraestructures logístiques al Port de Barcelona, per potenciar la producció de biocombustibles.

Endesa presentarà al Govern 400 milions més d'inversions

Endesa no ha fet un anunci, però aquest mateix febrer presentarà al Govern els seus plans d’inversió per als dos propers anys, que recolliran un increment de 400 milions sobre el previst. Com va avançar ON ECONOMIA, la companyia que dirigeix José Bogas mantenia congelat aquest increment sobre els 884 milions previstos per al trienni 2025-2027 a causa de l’impost. Després de la seva derogació, fonts del sector asseguren que els podrà fer i els plantejarà al Govern.

Com a empresa titular de part de la xarxa elèctrica de Catalunya, Endesa cada any fa unes inversions per al seu manteniment i millora, que presenta a la Generalitat i aquesta les aprova. Les de manteniment mai han estat en perill, però les d’increment de capacitat i modernització de la xarxa sí que s’estaven frenant per l’impost. Ara Endesa les torna a recuperar i preveu, entre els 884 milions inicials i l’increment de 400 que impulsarà ara, destinar gairebé 1.300 milions a inversions a Catalunya fins al 2027.