Els dotze banquers de l'IBEX, en concret, els sis presidents i els altres sis consellers delegats, van guanyar de manera conjunta l'any passat més de 50 milions d'euros, segons les dades que ha anat revelant cada entitat al llarg del mes de febrer. Al capdavant Ana Botín, la número un del Santander, la remuneració del qual va ser d'11 milions d'euros i a la cola el conseller delegat d'Unicaja, Manuel Menéndez, que va cobrar 758.000 euros.
Santander ha estat l'última entitat en publicar l'informe de remuneracions, ho ha fet aquest mateix dimarts, dia en què el banc ha presentat el seu nou pla estratègic a tres anys, en concret per al període 2023-2025. A l'esmentat informe es detalla que la seva presidenta, Ana Botín, va percebre l'any passat 11 milions d'euros per exercir les seves funcions executives, una xifra lleugerament inferior als 11,4 milions de 2021. I el conseller delegat, José Antonio Álvarez, que va deixar el seu càrrec l'últim dia de desembre per donar relleu a Héctor Grisi va percebre alguna cosa més de 9 milions.
Entre tots van percebre 20 milions, més que qualsevol altre banquer de l'IBEX. Els següents en la llista són els executius del BBVA. Carlos Torres va cobrar l'any passat gairebé 8,3 milions d'euros per presidir el banc. El seu salari ha pujat cada any des que el 2019 va agafar les regnes de l'entitat en substitució de Francisco González. De fet, des d'aquest exercici ja cobra un 40% més.
Només a 2020 Torres i la resta dels banquers europeus van decidir abaixar el seu salari com a mesura de prudència per la pandèmia. Per la seva part, el salari del conseller delegat, Onur Genç, va ascendir 7,15 milions d'euros el 2022. El CEO també cobra un 40% més que el 2019, quan va ser anomenat número dos de BBVA en substitució de Torres, que exercia aquest càrrec fins ara.
Per la seva part, el president de CaixaBank i el conseller delegat, van guanyar de manera conjunta 6 milions d'euros el 2022, segons el seu informe, on s'indica que el 2023 preveuen pujar el sou en un 5%. En concret, el número u del banc català, José Ignacio Goirigolzarri, va percebre una retribució de 2,1 milions d'euros l'any passat i el número dos, Gonzalo Gortázar, uns altres 3,9 milions d'euros.
No molt lluny d'aquestes xifres hi ha Banc Sabadell. Josep Oliu i César González-Bueno es van repartir més de 4 milions l'any passat. El president del banc, va rebre una remuneració total d'1,76 milions d'euros el 2022 i el conseller delegat, de 2,47 milions d'euros. En l'últim cas, la remuneració en metàl·lic va pujar més d'un 30% l'últim any.
El president de l'entitat catalana va deixar les seves funcions executives el 2021 quan es va incorporar el nou conseller delegat i això ha fet que el seu salari baixi el 2022. Així, el 2019, Oliu va guanyar 3 milions d'euros, però el 2020 es va baixar el sou a 1,99 milions per la pandèmia i el 2021, quan va deixar aquestes funcions, va percebre, fins i tot menys, 1,78 milions.
Quant al CEO, part de la forta pujada del salari té a veure que el 2021 va exercir el càrrec durant poc més de nou mesos en lloc de dotze. Si bé, González-Bueno es va incorporar com a número dos del Sabadell a mitjans de març d'aquell any. Tanmateix, el banc té previst que la remuneració fixa de González Bueno baixi a 1,9 milions el 2023 i elevar el seu salari variable.
A Bankinter i Unicaja, el cinquè i sisè banc més gran del país, els salaris són 'més modestos'. En el primer, la consellera delegada, María Dolores Dancausa, va cobrar 1,55 milions d'euros l'any passat, gairebé un 10% més que l'exercici anterior, quan la seva retribució va ser d'1,41 milions d'euros. Mentre que el president de l'entitat, Pedro Guerrero, el càrrec del qual no és executiu, va percebre 997.574 euros, gairebé un 3% més que l'any anterior.
Per la seva part, Manuel Azuaga es va embutxacar 899.000 euros per presidir Unicaja Banc en 2022 i el conseller delegat, Manuel Menéndez, uns altres 758.000 euros. En total, alguna cosa més d'1,6 milions d'euros, que queden lluny de tots els altres.
El Govern espanyol qüestiona el sou dels banquers
Recentment, un informe de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès) posava en relleu que gairebé 2.000 banquers europeus van superar el 2021 el milió d'euros d'ingressos i molts d'ells eren espanyols. Es tracta de la dada més elevada des que es va començar a realitzar aquest informe el 2010, la qual cosa va despertar una onada de crítiques entre alguns membres del Govern espanyol, que van veure desorbitades aquestes xifres.
El president de l'EBA, José Manuel Campa, es pronunciava uns dies després de publicar l'informe sobre la polèmica, destacant que a Espanya hi ha molts banquers -com els presidents de BBVA i Santander- que malgrat estar assentats aquí, donen servei a tot el món, per la qual cosa s'ha de tenir en compte la mida de banc a l'hora d'enjudiciar si són elevats o no.
I és que Santander és un gegant bancari que l'any passat va guanyar 9.600 milions d'euros però gairebé el 70% del seu benefici (més de 6.500 milions) es va concentrar entre Amèrica del Nord i Llatinoamèrica. Igual com BBVA, el benefici del qual va ser de 6.420 milions i el 65% el va generar a Mèxic. Mentre que Unicaja, per exemple, que és un banc local va guanyar 260 milions per la seva activitat exclusivament a Espanya.
Així mateix, és important destacar que Ana Botín, la número un del Santander, és la banquera espanyola que més cobra i també una de la més ben pagada d'Europa, però en el propi IBEX hi ha executius que li guanyen en salari, com Ignacio Sánchez Galán que va percebre l'any passat 13 milions d'euros.