Ángel Simón Grimaldos (Manresa, 1957) ha comentat alguna vegada que la seva especial vinculació amb l’aigua va començar quan, de molt petit, va viure al costat del pantà de Sau (Osona) perquè el seu pare, enginyer com ell, va ser un dels directors de l’obra i de la seva posada en funcionament a principis dels anys seixanta. Simón és un especialista en el proveïment d’aigua i, des de fa temps, de la seva reutilització, però també de la col·laboració publicoprivada i dels compromisos socials.
A proposta d’Isidre Fainé, un altre manresà, ha estat nomenat aquest dijous conseller delegat de Criteria Caixa, hòlding d’empreses participades pel grup La Caixa. Simón mantindrà la presidència d’Agbar i d’Aigües de Barcelona, però renunciarà al càrrec de vicepresident sènior per a Espanya i Llatinoamèrica del grup francès Veolia.
Un dels seus antics col·laboradors el defineix com un executiu “extremadament hàbil” en els negocis i les pugnes de poder. Recorda que s’ha imposat en “grans batalles” judicials sense obrir la boca i evitant qualsevol protagonisme. Així, els tribunals van donar la raó a Agbar en el litigi d’Aigües Ter Llobregat, en anul·lar la concessió que els va fer la Generalitat del subministrament d’aigua en alta (fins als dipòsits municipals) el 2012. També en el litigi d’Aguas Argentinas, de la qual en va ser gerent, en guanyar un laude de 700 milions de dòlars. I, més recentment, pel reconeixement de la validesa de la concessió a Aigües de Barcelona-Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua SA del subministrament en baixa (fins a les llars), arran de la sentència a favor dictada el 2019 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Precisament, aquesta última companyia, que subministra aigua a prop de 4 milions d’habitants, és un exemple de col·laboració publicoprivada en estar participada per Agbar (75%), Àrea Metropolitana de Barcelona (15%) i Criteria Caixa (15%). Curiosament, ha passat per la cúpula dels tres accionistes: president d’Agbar, exgerent de l’AMB i, a partir d’ara, conseller delegat de Criteria.
Per la seva designació com a gerent de l’AMB (1989-1995), a proposta de l’aleshores alcalde Pasqual Maragall, se li va atribuir una certa sintonia amb els socialistes si bé, en realitat, sempre ha mantingut excel·lents relacions amb la classe política. Això no obstant, ha estat públic el pols que va mantenir, i guanyar, a l’alcaldessa Ada Colau quan va intentar remunicipalitzar el subministrament d’aigua als barcelonins.
La seva primera experiència en una companyia d’aigües va ser el 1980 quan va dirigir la societat pública Sogemasa (antecessora d’Aigües Ter Llobregat). En aquells anys, tant en empreses públiques com en la gerència de l’AMB, ja va estar relacionat amb obres hidràuliques que necessitava la Barcelona preolímpica com la recuperació del llit del Llobregat i els plans de sanejament metropolitans.
Arribada a Agbar
Posteriorment, va ser nomenat delegat d’Agbar a Portugal (1995-1998) i director general de l’àrea internacional d’aigua i sanejament (1998-1999). Després va ser gerent d’Aguas y Saneamientos Argentinos, (1999-2002), participada per Agbar (25%), amb presència a les principals ciutats argentines. Agbar va retornar aquesta concessions el 2005, però després d’interposar una reclamació per desprotecció davant del Centre Internacional d'Arranjament de Diferències sobre Inversions (CIADI), dependent del Banc Mundial. En un laude, aquest tribunal va ordenar el pagament d’una indemnització als accionistes d’Aguas Argentinas de 700 milions de dòlars. També va liderar l’expansió d’Aguas Andinas, a Xile.
Després de la seva experiència a Llatinoamèrica, se li va confiar la direcció general d’Agbar (2002-2010) quan estava liderada per Ricard Fornesa i, posteriorment, la presidència (2010-fins a l’actualitat). Aquesta posició l’ha compaginat amb la vicepresidència de Suez a Espanya, Europa del sud i Llatinoamèrica (2013- 2022) i amb la de Veolia (des de març de 2022 fins a l’actualitat).
Quan va arribar a la direcció general, de manera progressiva, es va desprendre de les participacions que no eren estratègiques per centrar-se en core del negoci que és el subministrament d’aigua i el sanejament. Així, es va sortir de companyies com Cespa, ACSA, Adeslas o Applus. En paral·lel, va liderar l’expansió a Llatinoamèrica i Europa.
Simón ha destacat els darrers anys per ser un defensor de la sostenibilitat ambiental, que les empreses estableixin un "contracte social" amb els ciutadans i de la necessitat de fer un ús eficient de l'aigua. Aquesta qüestió és de plena actualitat els darrers mesos, especialment a Catalunya i altres zones d'Espanya, per l'emergència provocada per la sequera.