Marta Ortega compleix un any en el càrrec de presidenta d'Inditex. La filla del fundador de l'empresa tèxtil propietària de marques com Zara, Massimo Dutti o Pull & Bear completa un exercici ple de reptes econòmics i conflictes laborals que ha saldat amb èxit. Des de l'escalada de costos arran de la guerra a Ucraïna i el tancament de botigues a Rússia, les mobilitzacions de la plantilla a Espanya i l'acord per a la seva millora salarial, fins als beneficis històrics assolits al tancament del seu any fiscal han marcat els primers 12 mesos de l'hereva al capdavant de l'imperi de la moda.
L'1 d'abril de 2022, Marta Ortega va assumir el càrrec de presidenta no executiva del grup de moda. La sortida de Pablo Isla de Inditex després de 17 anys portant a la firma gallega a convertir-se en la multinacional que és avui dia, va deixar un buit en la direcció difícil d'omplir. Però des de l'empresa van apostar per continuar mantenint l'essència familiar i donar el relleu generacional a través de la filla menor del fundador.
En una recent entrevista per a Financial Times, la presidenta del grup no només es desmarca del model de negoci del seu principal competidor, el gegant xinès de moda lowcost Shein, sinó que revela que entre les seves funcions no hi ha l'obsessió pels números. És conscient del valor de l'equip que li envolta i prefereix centrar-se al producte i en com es presenta, la qual cosa per a ella representa "l'ànima de l'empresa".
Reorganització del negoci després de la sortida de Rússia
La tasca a exercir en una companyia tan consolidada al seu sector i amb una posició dominant a priori no suposa un gran repte, no obstant això, l'exercici ha estat marcat per diferents adversitats i conflictes que ha hagut d'afrontar. Un d'ells va ser la invasió d'Ucraïna per part de Rússia i l'inici d'un conflicte global amb conseqüències econòmiques per a moltes de les empreses espanyoles que operaven al país sancionat.
Per a Inditex, Rússia era el seu segon mercat més gran només per darrere d'Espanya, però després de la prohibició de la Unió Europea, la companyia va haver de tancar 514 botigues al març, 86 de les quals eren de Zara. Mesos més tard, ja amb Marta Ortega en la presidència, vendria el seu negoci al país al grup d'Emirats Àrabs Daher. Si bé la sortida de Rússia deixava un buit en el negoci internacional, l'empresa de la família Ortega ha sabut cobrir les pèrdues amb les provisions destinades a reduir l'impacte econòmic.
De la mateixa manera, la tèxtil gallega s'ha dedicat a impulsar les vendes en altres territoris com els Estats Units, que actualment és el seu segon mercat més gran, així com el segment online. En aquest sentit, la firma ha augmentat les seves vendes online fins a assolir el 24% del total del grup, molt a prop de l'objectiu del 30% que preveuen assolir el 2024 i en línia amb els objectius que persegueixen altres grans companyies del sector.
Menys botigues, pujada de preus i beneficis històrics
Sens dubte és un dels reptes que té la presidenta d'Inditex a curt termini, encara que l'aposta per enfortir el segment online ve dels últims anys. A més de l'impuls de les vendes per aquest canal, la reducció de botigues que ha dut a terme el grup de moda reflecteix bé la seva estratègia. I és que, segons les dades recollides en els comptes anuals de la companyia, des de gener de 2020 fins a l'actualitat, ha disminuït els seus establiments comercials fins als 5.815, la qual cosa suposa una reducció de 1.654 botigues en tan sols tres anys.
Encara que gran part van ser durant l'any de pandèmia, el grup ha continuat amb la mateixa tendència als exercicis posteriors. Tot això en un context d'elevada inflació global que ha incrementat els costos per a moltes companyies, però que la companyia dirigida per Óscar García Maceiras i Marta Ortega ha sabut esquivar.
Entre altres coses, gràcies a les pujades de preus empreses tant a Espanya (+2%) com a nivell global (+5%). De la mateixa manera, Inditex va començar el febrer passat a cobrar 1,95 euros per les devolucions de les compres online, una mesura justificada en favor de la sostenibilitat i que des de l'empresa creuen que s'estendrà per tota la indústria en els propers anys.
Malgrat la sortida de Rússia i al context econòmic, marcat per la inflació i els problemes a la cadena de subministraments (especialment en la primera part de 2022), la multinacional tèxtil ha aconseguit tancar el seu exercici fiscal amb resultats històrics. Tant és així, que el primer any de Marta Ortega com a presidenta s'ha saldat amb beneficis de 4.130 milions i una facturació total de 32.569 milions d'euros.
Primer sou i pactes amb els sindicats després de la vaga
A més, Ortega ha percebut el seu primer sou per l'exercici complet al capdavant d'Inditex. La remuneració total ha estat de 834.000 euros, lluny dels 8,37 milions d'euros que ha percebut García Maceiras com a conseller delegat. Per a 2023, la presidenta del grup mantindrà el mateix salari meritat el 2022, que ascendeix a un milió d'euros bruts anuals, dels quals 900.000 euros seran en salari fix i 100.000 per ser membre del Consell d'Administració.
Per últim i no menys important, Ortega ha bregat amb un conflicte laboral a Espanya que ha acabat de manera positiva. La plantilla d'Inidtex va començar a començaments d'aquest any amb mobilitzacions i vagues per exigir millores salarials. Finalment, el gegant tèxtil va arribar a un acord amb els sindicats per elevar a 18.000 euros el salari mínim per al personal de botiga de tota la plantilla al país.
A més, després d'aquest acord en matèria salarial, l'empresa de moda ha pactat amb les organitzacions sindicals el seu primer Pla d'Igualtat. Entre les mesures que s'estableixen, els empleats d'Inditex podran demanar excedències de fins a 5 anys per a la cura de fills i familiars dependents i la mateixa companyia es compromet a pagar el sou íntegre a les víctimes de violència de gènere que necessitin absentar-se del seu lloc.