L'impost a la banca tira endavant sense canvis. El Senat ha debatut aquest dimecres algunes esmenes que finalment no s'han tingut en compte, de manera que el gravamen s'ha aprovat en els mateixos termes que ho va fer el Congrés fa unes setmanes. Per això els partits de l'oposició han advertit el Govern durant la sessió que, en la forma en què hi ha redactat el text ara mateix, el tribut és susceptible de ser recorregut en els tribunals i a més, les entitats tenen probabilitats de guanyar. Si això ocorre, l'Executiu haurà de tornar-los les quantitats cobrades i l'acabaran pagaran els ciutadans.

Algunes entitats, de fet, ja han manifestat públicament que recorreran, d'altres no ho han dit tan obertament, però han rebutjat el tribut igualment. "Recorrerem a l'endemà de pagar-lo. Ho tinc claríssim", així de rotunda es va mostrar recentment la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa. "No ens en queda cap altra que acatar-lo, però és discriminatori i confiscatori, no respon a justificació tècnica", afegia.

Víctor Iglesias, conseller delegat d'Ibercaja, també veia "molt probable" fa només uns dies que l'entitat recorri en els tribunals l'impost a la banca si el tribut "segueix endavant" en els termes plantejats (com finalment ha passat) perquè consideren "que ens assisteix la raó". El conseller delegat de BBVA, Onur Genç, explicava que el banc "complirà el que digui la llei", però no estan d'acord amb l'impost. Preguntat expressament per si recorreran, contava que han d'estudiar bé el text i les seves implicacions jurídiques primer, però en qualsevol cas, té clar que "no és bo per a Espanya".

Els partits de l'oposició han recollit aquestes amenaces per advertir el Govern que si la banca recorre, al final seran els ciutadans que acabin pagant. La senadora Ruth Goñi -del Grup Mixt- retreia al Govern que per a elaboració de l'impost a la banca (que també inclou el de les energètiques i grans fortunes) s'hagi prescindit d'informes i consultes a experts o de parlar amb els sectors afectats. I també d'introduir esmenes "que probablement siguin inconstitucionals" com que deixi de ser temporal passat dos anys. "El tribut és susceptible de ser recorreguts en els tribunals", assegurava.

Juan Manuel Juncal -del PP- creu que la redacció del text del nou impost a la banca és "matusser" i adverteix que genera inseguretat jurídica i afecta la competitivitat de les empreses espanyoles davant les estrangeres que operen al nostre país, a les quals no se li aplica el gravamen. "Les entitats ja han anunciat que recorreran i tenen possibilitats de tenir èxit, per la qual cosa després caldrà tornar les quantitats cobrades via pressupostos generals de l'Estat."

El senador posava en relleu que, en ser tramitat com a projecte de llei, el Govern no ha tingut en compte informes preceptius d'institucions com la CNMC o el Banc d'Espanya, que posarien de va manifestar la seva repercussió en l'economia i en l'ocupació; Una postura que també defensava Miguel Sánchez López, del Grup Parlamentari Democràtic. "No es va articular com a projecte de llei per evitar informes preceptius i necessaris com el del Consell d'Estat o la CNMC, entre molts d'altres. I en saltar-se aquests informes, estem aprovant una quantitat de lleis que pateixen de la pitjor qualitat tècnica de la democràcia. Són lleis de gran càrrega ideològica que provoquen competència deslleial entre els clients perquè només el satisfan empreses concretes".

També des del PP, la senadora Mª Pilar Alia criticava que per a l'elaboració de l'impost a la banca no s'hagi tingut en compte l'informe que va emetre el Banc Central Europeu, que alertava de la repercussió que pot tenir en el consumidor final i descarta que els bancs vagin a tenir beneficis extraordinaris per la pujada de tipus, ja que també tenen més despeses (per les pujades de costos) i han de pujar provisions per fer front a possibles impagaments per la inflació; El Banc d'Espanya també ha advertit que es menjarà fins i tot un 6% dels beneficis de la banca i entén que tindrà repercussió en la concessió de crèdit i l'estabilitat financera.

Per part del PSOE, Antonio Armando Ferrer es mostrava preocupat que, en aquest debat sobre les esmenes, "ja s'anunciïn els recursos constitucionals" que posaran els bancs. Aprofitava també per defensar que l'impost a la banca, amb el que l'Executiu vol recaptar 1.500 milions d'euros el 2023 gravant el 4,8% del marge d'interessos i comissions de les entitats que el 2019 van ingressar més de 800 milions d'euros, són dins d'una sèrie de mesures recaptatòries que tenen caràcter d'urgència i que en el cas del sector financer, està més que justificat.

Els motius que hi ha darrere i que han fet que sigui aquest i no un altre sector el que es vegi perjudicat són els ingressos extraordinaris que obtindran les entitats després de les pujades de tipus d'interès i "tot el que han de tornar" pel rescat de la crisi financera, apuntava. En aquest sentit, comentava també que la recaptació potencial en dos anys serà de 3.000 milions i els bancs treballen ja amb marges superiors al 15%.