El projecte més ambiciós de Enagás, que travessarà Espanya amb 2.600 quilòmetres de canonades per transportar hidrogen verd fins a Europa, ja té xifra d'inversió. Seran 2.640 milions els que necessitarà per recórrer tota la geografia des de Huelva a Gijón i de Gijón a Barcelona i des de Cartagena també a Barcelona, des d'on partiran cap a Marsella les canonades submarines. Ho ha explicat aquest divendres l'empresa en un gran acte central amb autoritats de Castilla-la Mancha, on la setmana que ve arrenca amb punts d'informació a la ciutadania i jornades participatives presencials.
El Pla Conceptual de Participació Pública (PCPP) s'ha presentat en Port Pla, Ciudad Real, en un acte que ha comptat amb la participació institucional del president de Castella-La Mancha, Emiliano García-Page; el sotssecretari per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Miguel González Suela; la delegada del Govern en Castella-La Mancha, Milagros Tolón; la consellera de Desenvolupament Sostenible Junta de Castella-La Manxa, Mercedes Gómez, i l'alcalde de Puertollano, Miguel Ángel Ruiz.
Els municipis de Guadalmez, dilluns vinent i dimarts, i Cridaner, Almadén i Aceruela, els següents dies de la setmana, seran els primers que rebran jornades participatives presencials i punts d'informació a la ciutadania, modalitats escollides per recórrer 550 municipis de 25 províncies i 13 comunitats autònomes amb la presència de 50 autoritats nacionals i 380 organismes i associacions.
Després de Castilla-la Mancha, serà el torn d'Extremadura i Andalusia i, de forma consecutiva i escalonada durant un total de 18 mesos, el PCPP passarà Cantàbria, Castella i Lleó, Principat d'Astúries, País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia.
L'hidrogen verd és el vector energètic que s'obté a partir d'energies renovables i aigua que, amb la descàrrega dels electrolitzadors, separa les molècules d'hidrogen per convertir-lo en energia emmagatzemable. El seu elevat cost i la falta de maduresa tecnològica, fins i tot sense escalar, generen certs dubtes sobre quin serà el seu paper en la descarbonització, però la Comissió Europea continua considerant-lo estratègic, ha catalogat de Projecte d'Interès Comú la xarxa de Enagás i dona suport també als ambiciosos projectes de producció d'hidrogen de Moeve a Andalusia i Catalunya, Repsol a Cartagena i Tarragona, entre d'altres.
El conseller delegat de Enagás, Arturo Gonzalo, ha defensat que la xarxa troncal d'hidrogen és "un projecte de país que reforçarà el desenvolupament econòmic i social des dels territoris, impulsant un marc energètic més autònom, competitiu i net."
Enagás va presentar el novembre quatre nous trams de la xarxa troncal amb 1.480 quilòmetres addicionals i preveu començar a operar el 2030 de manera que totes les comunitats autònomes estiguin connectades a la xarxa d'hidrogen.
El 80% de l'entramat anirà en paral·lel a la xarxa gasista ja existent i un 20% s'operarà amb canonades de gas reutilitzades. La xarxa s'agrupa en 15 trams i 5 eixos: l'Eix Via de la Plata (d'uns 875 quilòmetres i quatre trams), l'Eix Cornisa Cantàbrica (uns 440 quilòmetres i tres trams), l'Eix Llevant (uns 505 quilòmetres i quatre trams), l'Eix Transversal Castella-La Manxa (uns 235 quilòmetres i un tram) i l'Eix Vall de l'Ebre (d'entorn de 535 quilòmetres i tres trams).
Enagás va aconseguir 40,2 milions de fons europeus per al disseny de la futura xarxa i H2Med, que engloba les connexions amb França i Portugal, ha obtingut 35,5 milions.